És un arquitecte jove però ja sap cap a on ha d'anar l'arquitectura: en #taldiacomavui de 1878 un Lluís Domènech i Montaner de només 28 anys publica a la revista "La Renaxensa" el text fundacional, el manifest, del futur Modernisme: "En busca de una arquitectura nacional". Fil 📜
Hi ha molta gent que es confon amb el títol d'aquest manifest (perquè no s'han molestat a llegir tot el text sencer) i es pensa que l'adjectiu "nacional" del títol es refereix a Catalunya i que en el manifest en Domènech està cercant un estil arquitectònic català. Doncs no.
La gent ho pensa perquè sap que en Domènech era catalanista i sobiranista (i així era), però en realitat el text, que té 31 paràgrafs en 12 pàgines, és una hòstia amb la mà oberta a la idea que Espanya és una nació i que com a tal pot tenir una "arquitectura moderna nacional".
I com ho fa? Primer de tot en Domènech sap, com 45 anys més tard també sabran Le Corbusier, Mies van der Rohe i els racionalistes, que una arquitectura moderna no pot ser "nacional" sinó internacional. El Modernisme era català però en realitat tenia vocació global i no local.
I aleshores ve la primera cleca: què coi tenim a veure els catalans amb els castellans, o amb els andalusos, o amb els asturians, a nivell cultural, artístic i arquitectònic? Res de res. Ni tan sols parlem la mateixa llengua, i tampoc tenim similars costums ni tradicions.
És impossible doncs que hi pugui haver una arquitectura comuna, "nacional", a nivell espanyol quan aquest invent artificial anomenat Espanya està format per pobles de tradicions arquitectòniques totalment diferents. Aquest és el tema central del manifest de Domènech.
Després Domènech enumera 4 arquitectures que considera ja passades: la clàssica, l'eclèctica, les romàniques i gòtiques, i finalment la mudèjar. I de totes aquestes considera que fusionar les medievals amb l'àrab podrien crear l'arquitectura "nacional", però quedaria un pastitx.
Així doncs, és impossible que Espanya tingui una arquitectura "nacional" perquè no és una nació sinó un conglomerat de nacions diverses. I per tant caldrà crear una arquitectura del tot nova perquè sinó serà impossible que sigui moderna, que és el què està cercant en Domènech.
Aquesta nova arquitectura serà una síntesi de totes les arquitectures del passat, cosa que la farà eclèctica i per tant impossible que sigui "nacional": ni nacional d'Espanya, ni de Catalunya, ni de cap altre lloc. En tant que síntesi serà moderna, i per tant serà internacional.
Per tant en Domènech amb aquest text no està "buscant" cap arquitectura nacional catalana, com es diu a molts llocs, sinó que està desmuntant la idea que pot existir una arquitectura nacional espanyola. El títol del manifest despista... excepte si t'has llegit tot el manifest.
I si heu arribat fins aquest tweet del fil doncs el manifest ja l'heu llegit sencer, perquè els fragments de les 12 pàgines que no he posat al fil són paràgrafs secundaris i prescindibles. Si algú els vol llegir, però, el manifest sencer és aquí: arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca…
Sis anys després que Domènech publiqués el seu manifest, el 1884 apareix a la revista "L'Avens" la paraula "modernista" per primer cop, en un article de Ramon D. Perés sobre "Los Jochs Florals de 1884". Com la majoria dels estils nasqué com a adjectiu: "la tendència modernista".
I des de l'arquitectura moderna d'en Domènech i des de la literatura, l'actitud "modernista" s'anà escampant per tot arreu. I així va néixer el Modernisme, la gallina dels ous d'or que cada any porta milions de turistes cap al país català, que aquest sí que és "nacional".
Fi.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Per què l'Església de Santa Maria de la Mar té aquestes quatre grans cicatrius al voltant de la magnífica rosassa?... #Taldiacomavui de 1459 quatre arquitectes signaren el contracte per a reconstruir-la, anys després que hagués quedat malmesa per un bestial terratrèmol. Fil. 🌹
El 1459 ja feia 31 anys que la rosassa era mig destrossada, des que el dia 2 de febrer de 1428 tota Catalunya havia estat sacsejada per l'anomenat Terratrèmol de la Candelera. Amb epicentre prop de Camprodon, fou el terratrèmol més intens i destructor de la Història del país.
Des de finals del segle XIV, durant tot el XV i encara al XVI hi hagué uns quants terratrèmols força importants a Catalunya, sovint amb l'epicentre als Pirineus gironins. Aquest del 2 de febrer de 1428 tingué l'epicentre al cercle groc i es percebé França enllà, fins a 270 km.
Montserrat, vista aquí en una fantàstica foto amb Manresa en primer pla, és la muntanya més icònica i emblemàtica de Catalunya. Però què hi fa aquesta pila de roques aïllada aquí al mig?... Això és un fil sobre com va néixer la muntanya més singular del país. | 📷 Globus Pirineu
Com que jo no sóc geòleg faré un resum de dos articles divulgatius molt didàctics: "Aproximació a la geologia de Montserrat", del geòleg Albert Martínez, i "Sortida geològica a Montserrat", de la geòloga Olga Margalef. Tots dos expliquen molt bé perquè Montserrat és tan singular.
La cosa s'inicià fa uns 70 milions d'anys quan la Placa Ibèrica i la Placa Europea, derivant totes contentes per la Terra, es van trobar i van començar a col·lisionar. La col·lisió tancà la connexió entre els oceans Atlàntic i Tetis pel nord-est peninsular (gràfic de l'ICGC).
Passant per l'Autovia de Castelldefels es pot veure el cadàver, ara mig revifat, d'una antiga discoteca morta des del 2001: Silvi's. Inaugurada #taldiacomavui de 1970, fou obra d'Emili Donato i és un edifici curiosíssim on es donen la mà la música disco i l'edat mitjana. Fil 🎶
Fent via cap a Barcelona per la C-31, el cadàver, que el 2022 presentava aquest aspecte ruinós, apareix a la banda de muntanya poc abans de l'Estany de la Murtra, al costat d'un pont que en diuen, precisament, Pont del Silvi's. El terreny i l'edifici són de propietat privada.
L'agost de l'any passat, 2024, presentava aquest aspecte. Algú ha intentat tornar-la al seu estat original però, francament, sense massa traça. Qui l'ha intentat revifar?... què té de singular l'edifici a nivell arquitectònic?... i per què ara ja no pot seguir sent una discoteca?
És prou sabut que el 1924 Gaudí passà una nit al calabós per negar-se a deixar de parlar català amb un policia, però és menys sabut que #taldiacomavui de 1920 la policia li obrí el cap a cops de porra, exactament igual que l'1-O del 2017. Això és un fil sobre què va passar. 📜
Aquests fets van passar al Palau de les Belles Arts de Barcelona, obra de l'arquitecte August Font per a l'Exposició Universal de 1888 a la Ciutadella. L'edifici era just davant del Castell dels Tres Dragons, s'enderrocà el 1942 i hi feren uns jutjats municipals, ara enderrocats.
El Palau de les Belles Arts era un gran recinte firal on s'hi feien exposicions, concerts i tota mena d'actes socials, polítics i culturals. Un precursor del Palau Sant Jordi de Montjuïc. Bàsicament era aquest gran saló, de 2.000 m2, amb una estructura metàl·lica a la coberta.
#Taldiacomavui de 1717 Felip V obligà als ciutadans del barri de la Ribera de Barcelona a marxar del barri i enderrocar ells mateixos les seves pròpies cases, portant-ne la pedra a la Ciutadella per aixecar els murs de la fortalesa. Desaparegueren 1.015 cases i 42 carrers. Fil 📜
Això era el barri de la Ribera abans de 1714, en un plànol girat (la mar a la dreta). En vermell els edificis, en verd els horts i en verd fosc el Rec Comtal al centre i travessant els carrers i les illes. Un rec el curs del qual els miserables borbònics també van modificar.
D'entre tots els miserables destaca aquesta escòria, Joris Prosper Van Verboom, un psicòtic enginyer militar flamenc que fou l'encarregat tant de planificar el setge i després l'enderroc de la Ribera, que deixà a més de 5.000 persones sense casa, com de projectar la Ciutadella.
"En ma terra del Vallès, tres turons fan una serra". Demà és Sant Medir, vella festa popular santcugatenca del s. XVIII que els barcelonins adoptaren el s. XIX i que celebrem prop del cim de la nostra serra compartida: Collserola. Però per què Collserola es diu Collserola? Fil 🌿
De fet això és part d'un fil força més llarg que tenia a mig fer sobre la llegenda i la història real de Sant Medir, però el tema del nom de Collserola és prou curiós com per fer-ne ara aquest fil i de pas esbossar la història de Sant Medir. | 📷 R. Peña/Parc de Collserola
Fent un resum cronològic, la llegenda de Sant Medir s'estructura com segueix: Sant Sever i el pagès Medir, suposadament del segle IV, no van existir mai, són personatges creats per l'església catòlica aprofitant una tradició pagana relacionada amb la mare Natura.