És un arquitecte jove però ja sap cap a on ha d'anar l'arquitectura: en #taldiacomavui de 1878 un Lluís Domènech i Montaner de només 28 anys publica a la revista "La Renaxensa" el text fundacional, el manifest, del futur Modernisme: "En busca de una arquitectura nacional". Fil 📜
Hi ha molta gent que es confon amb el títol d'aquest manifest (perquè no s'han molestat a llegir tot el text sencer) i es pensa que l'adjectiu "nacional" del títol es refereix a Catalunya i que en el manifest en Domènech està cercant un estil arquitectònic català. Doncs no.
La gent ho pensa perquè sap que en Domènech era catalanista i sobiranista (i així era), però en realitat el text, que té 31 paràgrafs en 12 pàgines, és una hòstia amb la mà oberta a la idea que Espanya és una nació i que com a tal pot tenir una "arquitectura moderna nacional".
I com ho fa? Primer de tot en Domènech sap, com 45 anys més tard també sabran Le Corbusier, Mies van der Rohe i els racionalistes, que una arquitectura moderna no pot ser "nacional" sinó internacional. El Modernisme era català però en realitat tenia vocació global i no local.
I aleshores ve la primera cleca: què coi tenim a veure els catalans amb els castellans, o amb els andalusos, o amb els asturians, a nivell cultural, artístic i arquitectònic? Res de res. Ni tan sols parlem la mateixa llengua, i tampoc tenim similars costums ni tradicions.
És impossible doncs que hi pugui haver una arquitectura comuna, "nacional", a nivell espanyol quan aquest invent artificial anomenat Espanya està format per pobles de tradicions arquitectòniques totalment diferents. Aquest és el tema central del manifest de Domènech.
Després Domènech enumera 4 arquitectures que considera ja passades: la clàssica, l'eclèctica, les romàniques i gòtiques, i finalment la mudèjar. I de totes aquestes considera que fusionar les medievals amb l'àrab podrien crear l'arquitectura "nacional", però quedaria un pastitx.
Així doncs, és impossible que Espanya tingui una arquitectura "nacional" perquè no és una nació sinó un conglomerat de nacions diverses. I per tant caldrà crear una arquitectura del tot nova perquè sinó serà impossible que sigui moderna, que és el què està cercant en Domènech.
Aquesta nova arquitectura serà una síntesi de totes les arquitectures del passat, cosa que la farà eclèctica i per tant impossible que sigui "nacional": ni nacional d'Espanya, ni de Catalunya, ni de cap altre lloc. En tant que síntesi serà moderna, i per tant serà internacional.
Per tant en Domènech amb aquest text no està "buscant" cap arquitectura nacional catalana, com es diu a molts llocs, sinó que està desmuntant la idea que pot existir una arquitectura nacional espanyola. El títol del manifest despista... excepte si t'has llegit tot el manifest.
I si heu arribat fins aquest tweet del fil doncs el manifest ja l'heu llegit sencer, perquè els fragments de les 12 pàgines que no he posat al fil són paràgrafs secundaris i prescindibles. Si algú els vol llegir, però, el manifest sencer és aquí: arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca…
Sis anys després que Domènech publiqués el seu manifest, el 1884 apareix a la revista "L'Avens" la paraula "modernista" per primer cop, en un article de Ramon D. Perés sobre "Los Jochs Florals de 1884". Com la majoria dels estils nasqué com a adjectiu: "la tendència modernista".
I des de l'arquitectura moderna d'en Domènech i des de la literatura, l'actitud "modernista" s'anà escampant per tot arreu. I així va néixer el Modernisme, la gallina dels ous d'or que cada any porta milions de turistes cap al país català, que aquest sí que és "nacional".
Fi.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Unes quantes coses (arquitectòniques) sobre Sixena, ara que ja està el tema tancat i les pintures tornaran en menys d'un any allà on van ser creades el segle XII i fornejades el 1936. Primera cosa: si les volen tornar a posar sobre els arcs, malament no quedarà, siguem francs.
S'han esgrimit algunes consideracions des de Catalunya que de fet per als aragonesos són fàcilment salvables. La primera és que els arcs del MNAC recreen la geometria precisa dels arcs originals del monestir i per tant com que les pintures ara són sobre uns bastidors de fusta...
...i dels bastidors no es poden treure (perquè sinó les pintures se'ls hi desferan a les mans) han de col·locar també els bastidors sobre els arcs, cosa que farà que no hi capiguen perquè els bastidors tenen un cert gruix que s'ha d'afegir a la dimensió de l'arc existent.
Ahir va fer 85 anys la primera arquitecta catalana de la Història: Mercè Serra i Barenys, nascuda #taldiacomahir de 1940. El 1957 fou la primera dona del país en entrar a una disciplina reservada només per als homes des de l'Edat Mitjana: l'arquitectura. Es graduà el 1964. Fil ♀️
Serra és néta d'un arquitecte barceloní de l'última generació de modernistes anomenat Josep Maria Barenys i Gambús (1875-1953), titulat el 1904, autor de diverses cases, arquitecte municipal del Vendrell i que havia arribat a conèixer a Gaudí.
Ja des de petita, quan tenia només 5 anys, sortia de l'escola i anava a l'estudi de l'avi a veure què feia, i aquest li ensenyava a dibuixar, a treure punta al llapis i li explicava les trobades amb Gaudí a la Sagrada Família i què era tot allò de les maquetes funiculars, etc.
Voltaire, que el 1756 escrigué "Catalunya pot prescindir de l'univers sencer però els seus veïns no poden prescindir d'ella", fou el primer francès il·lustre després del comte de Mirabeau en ser enterrat al Panteó de París. Passà #taldiacomavui de 1791 en un acte massiu. Fil 📜
Això és el Panteó de París (1758-93), obra pionera i paradigmàtica del primer neoclassicisme europeu projectada per l'arquitecte Jacques-Germain Soufflot. Aquí és on descansa Voltaire, o més ben dit on descansa part del cos de Voltaire perquè no tots els seus òrgans són aquí.
Però abans parlem de "lo nostru": Catalunya. Voltaire no viatjà mai al nostre país però pel motiu que sigui elogià Catalunya com pocs. El famós paràgraf que ens dedicà fou publicat a "Le Siècle de Louis XIV", l'obra a la qual dedicà més temps. La planejà el 1732 i inicià el 1734.
Un 5 de juliol de 1904 va néixer a Vic l'arquitecte i historiador de l'art Josep Gudiol, un home a qui tot Aragó li hauria de besar els peus eternament perquè el 1936 els salvà les pintures murals del Monestir de Sixena, cremades i a un sol dia de perdre's sota la pluja. Fil ✨
Ara que la ridícula propaganda aragonesa diu malvestats sobre Gudiol i l'acusen d'espoli i robatori, això és un fil rememorant pas per pas com va salvar les pintures de Sixena, uns detalls recollits per l'historiador de l'art Guillem Cañameras que li dedicà la tesi doctoral.
La cosa comença el 1914 quan l'Institut d'Estudis Catalans creà el Servei de Conservació i de Catalogació de Monuments (SCCM), un servei dirigit per l'arquitecte Jeroni Martorell i que a partir dels anys 1930s passaria a ser un servei dependent de la Generalitat republicana.
Mare de déu sinyor! Han "restaurat" la façana posterior de la Casa Batlló i algú s'ha inventat que el color original de l'estucat era d'un gris molt fosc que acabà sent d'un color crema. Ara "torna" a ser d'un gris molt fosc. 😬
El reportatge publicat el mateix any 1906 demostra que els panys de paret no eren negres o d'un color tan fosc sinó d'un color ben clar, crema o no.
Ara fa 50 anys, el 1975-77, se celebrà el Congrés de Cultura Catalana, un esdeveniment massiu amb més de 1.500 associacions i 12.400 experts dedicat a revifar la cultura catalana després del franquisme. També s'editaren unes postals amb fills il·lustres de cada comarca. Fil 📜
Tot plegat començà el gener de 1975 quan, a proposta del Col·legi d'Advocats, es formalitzà la creació d'un gran "Congrés en defensa de la cultura catalana". Al llarg de l'any s'hi anaren sumant entitats, col·legis professionals, associacions culturals, acadèmiques, etc.
La idea havia sorgit després que durant els anys 1970s molta gent, inclosos immigrants espanyols de classe obrera, reclamés poder escolaritzar els nens en català. Però el règim franquista sempre responia que només es podia fer en horari extraescolar. Al final el clam fou general.