El Saló Mare de Déu de Montserrat és on el president de la Generalitat rep visites a Palau. En #taldiacomavui de 1932 al Saló hi havia, convidada per Francesc Macià, la plana major de l'arquitectura moderna europea, entre ells Le Corbusier, Walter Gropius i Josep Lluís Sert.
La plana major havia vingut a Barcelona per a preparar un dels congressos CIAM (Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna) que es feien cada any. El 1932 la idea era celebrar el CIAM a Moscou, però els soviets no estaven per CIAMs, així que la plana major vingué cap aquí.
La plana major tenia nom: CIRPAC (Comitè Internacional per a la Resolució de Problemes de l'Arquitectura Contemporània). Eren el nucli dur que preparava els CIAMs i el lideraven Le Corbusier (punt groc) i el crític suís Sigfried Giedion (vermell). Gropius és a la dreta de Macià.
A part d'en Corbu i Giedion, el CIRPAC el formaven delegats de cada país: arquitectes moderns que representaven a cada estat. El de Bèlgica era Victor Bourgeois (punt verd), i d'ell fou la idea de portar el CIRPAC cap a Barcelona un cop vist que els soviets passaven de tot.
Un dels motius pels quals Bourgeois proposà portar el CIRPAC aquí fou perquè era amic de Macià. S'havien conegut el 1927 quan el president visqué uns mesos a Brussel·les després de ser-hi deportat pels francesos pel fets de Prats de Molló (a la foto al moment de marxar de París).
Finalment Josep Lluís Sert (punt taronja) li proposà formalment a Macià que la Generalitat fes d'amfitriona del CIRPAC i el president acceptà encantat de la vida perquè ja feia temps que tenia bona relació amb els arquitectes del GATCPAC, per exemple fent la Casa Bloc.
Sert també acordà una reunió privada entre Macià i Le Corbusier. El francès en sortí ben satisfet i fou aquí on es consolidà la idea d'un pla per a Barcelona, rebatejat des d'aleshores com a "Pla Macià". A la foto, Corbu, Sert (d'esquena) i Giedion a l'aeroport de Barcelona.
El CIRPAC durà tres dies: 29, 30 i 31 de març. A part de les fotos de la recepció presidencial al Saló Mare de Déu de Montserrat, fetes el matí del dia 30, hi ha aquesta altra de Le Corbusier (assegut d'esquena) alliçonant als delegats a l'antic Saló Daurat (ara Sala del Govern).
Però a part de les reunions alguns membres del CIRPAC (Le Corbusier, Gropius, Bourgeois, Giedion i l'holandès Cornelis Van Eesteren) també feren conferències públiques. El dia 31 en Corbu s'enfilà a la tribuna del Saló de Cent de l'Ajuntament i féu la conferència "Urbanisme".
Al mateix Saló els delegats es feren una foto de grup amb l'alcalde Jaume Aiguader, que es veu al centre de la imatge. Catalans, francesos, alemanys, suïssos, neerlandesos, belgues... No hi eren Mies, Breuer o Stam, però aquí hi havia bastants dels peixos grossos del continent.
Un cop acabat el CIRPAC, entre l'1 i el 10 d'abril es féu una exposició al soterrani de Plaça de Catalunya sobre els temes tractats a les reunions. Era oberta al públic i fou molt visitada. En aquesta foto s'hi veu a en Corbu baixant-hi, com si anés a agafar el metro.
Finalment el 1932 no se celebrà cap congrés CIAM. A finals d'any, tanmateix, els soviets acordaren que se celebrés el juny de 1933. Però a Rússia tenien prous maldecaps i el març de 1933 fou Stalin en persona qui s'hi implicà fins que el CIAM de Moscou quedà anul·lat del tot.
Les reunions i la feina del CIRPAC a Barcelona, però, havien generat material per a fer un CIAM prou potent i, com que el de Moscou no es podia fer, finalment el juliol de 1933 es féu un CIAM navegant per la mar Mediterrània dalt d'aquest vaixell francès anomenat Patris II.
I aquesta és la història d'un moment únic, amb un president extraordinari, en un Saló decorat amb valuosos quadres gòtics que el nano que ara fa de President va canviar fa poc per a posar-hi un molt mediocre quadre de Barceló. De Macià a Aragonès: la decadència de Catalunya.
Fi.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
A l'interior de la Catedral d'Exeter, al sud d'Anglaterra, hi ha una de les portes gateres més antigues d'Europa. Potser la més antiga de totes perquè es de les poques, sinó l'única, de la qual es conserva el pagament que el bisbe féu per a que obrissin el forat pels gats. Fil 🐱
Pot ser que a algú li agafi una Síndrome de Stendhal sobtada mirant aquesta foto però això és la nau central de la Catedral d'Exeter, que té la volta gòtica més llarga del món ("the longest uninterrupted gothic vaulting in the world") de 96 metres de llargària. | 📷 Shutterstock
La catedral té dues massives torres quadrades que formen el transsepte, sense cimbori. Fou començada a construir mig segle després de la conquesta normanda (1066) d'Anglaterra, el 1112, però a partir del segle XIV s'adaptà al "Decorated Style" anglès i fou acabada vers el 1400.
#Taldiacomavui de 1939 va néixer Ricard Bofill, l'arquitecte català de més renom internacional després de Gaudí. Estructuralisme, historicisme... des de 1963 practicà diversos estils del Postmodernisme arreu, i això era casa seva: la Fàbrica (1973-75), a Sant Just Desvern. Fil 📐
Era alhora casa seva i el seu estudi professional: el Taller d'Arquitectura. El seu món particular. Originalment era una fàbrica de ciment construïda el 1920 per l'empresa La Auxiliar de la Construcción S.A. (LACSA), anomenada Cimentera Sansón. | 📷 Salvador López/Gestalten
La fàbrica s'aixecava aïllada a la perifèria de Sant Just Desvern i el 1924 construí la xemeneia més alta del país, de 102 metres d'alt, que encara és dreta avui dia per bé que amb un perfil lleugerament diferent després de ser reformada. Això és una foto de 1935. | 📷 ICGC
#Taldiacomavui de 1839 el gravador i fotògraf català Ramon Alabern féu, enfocant la Llotja de Mar de Barcelona, la primera fotografia de Catalunya. Aquella imatge, un daguerreotip, no es conservà però d'altres sí i això és un fil sobre les primeres fotos de la ciutat. | 📷 AHCB
D'aquelles primeres foto se'n feien gravats, que quedaven més bonics. La foto original mostrava les línies de fuga i les dimensions reals i així el gravador podia dibuixar correctament la perspectiva. El 1842 el gravador Antoni Roca en féu aquest copiat d'una foto de la Llotja.
El gravat de Roca no és tret d'aquella primera foto que havia fet Alabern el 1839 però el 2012 un usuari de Wikipedia el modificà digitalment per a donar-li aspecte de foto antiga i ara, arreu de la xarxa, sovint la gent es confon pensant que això és la foto original de 1839.
Això no té preu: el primer mapa de Catalunya de la Història, el primer on apareix definida com a país, amb els seus límits. L'encarregà la pròpia Generalitat a qui millor feia els mapes, els neerlandesos, i un cartògraf dit Jan Baptist Vrients féu aquesta joia el 1602. Fil 📐
Vrients, establert a Anvers, féu el mapa titulat "Nova principatus Cataloniae descriptio" en 6 fulls. D'aquella primera edició només se'n conserva aquest exemplar a la Biblioteca Nacional de França. He ajuntat els 6 fulls i això és el mapa més antic que existeix del nostre país.
Com que era un encàrrec dels diputats del General, Vrients els hi dedicà el mapa. Eren:
✝️ eclesiàstic: Bernat de Cardona, president de la Generalitat i abat Sant Miquel de Cuixà
⚔️ militar: Hug de Tamarit, senyor de Rodonyà
👑 reial: Joaquim Setantí, ciutadà honrat de Barcelona
Avui Sant Climent de Taüll fa 900 anys. 🎂 L'església més icònica del romànic català fou consagrada #taldiacomavui de 1123 (però del calendari julià que equival al pròxim dia 17) i això és un fil de 200 tweets pel seu 900è aniversari, amb Lluís Domènech i Montaner de convidat. ✋
[prèvia: el fil és reciclat de l'any passat però el torno a posar avui perquè la ocasió és especial: no se celebra un 900è aniversari cada dia; de fet molts fils els repeteixo d'un any a un altre. L'any passat en vaig comptar els tweets i me'n sortien 200 exactes, inclòs aquest]
No és una cosa que a mi, que vinc del món de l'arquitectura, m'amoini massa però és sabut que als historiadors de l'art els molesta una mica que de la famosa pintura mural de Sant Climent de Taüll tothom en digui "Pantocràtor", perquè en realitat això no és un Pantocràtor.
"I el vell, q el magall empunya
diu tot d'una al nin q plora:
—Lo seu crim dels bons l'allunya,
fou traïdor a Catalunya.
—A on l'enterrem? —A fora.
Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor."
—Serafí Pitarra, 1884
Això és el Fossar als "Quarterons" de Miquel Garriga i Roca, dibuixats el 1858-60. Santa Maria de la Mar tenia el cementiri principal just al davant, a la Plaça de Santa Maria, i al fossar lateral és on s'hi enterraren els veïns de la Ribera que defensaren la ciutat el 1714.
Però anem encara més enrere en el temps. Tenim la sort de tenir aquest mapa de la ciutat dibuixat abans del setge, el 1697 (n'hi ha un d'anterior de 1652 fet per un enginyer francès però és molt esquemàtic). Aquest és el primer mapa de Barcelona que té una llegenda en català.