El Saló Mare de Déu de Montserrat és on el president de la Generalitat rep visites a Palau. En #taldiacomavui de 1932 al Saló hi havia, convidada per Francesc Macià, la plana major de l'arquitectura moderna europea, entre ells Le Corbusier, Walter Gropius i Josep Lluís Sert.
La plana major havia vingut a Barcelona per a preparar un dels congressos CIAM (Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna) que es feien cada any. El 1932 la idea era celebrar el CIAM a Moscou, però els soviets no estaven per CIAMs, així que la plana major vingué cap aquí.
La plana major tenia nom: CIRPAC (Comitè Internacional per a la Resolució de Problemes de l'Arquitectura Contemporània). Eren el nucli dur que preparava els CIAMs i el lideraven Le Corbusier (punt groc) i el crític suís Sigfried Giedion (vermell). Gropius és a la dreta de Macià.
A part d'en Corbu i Giedion, el CIRPAC el formaven delegats de cada país: arquitectes moderns que representaven a cada estat. El de Bèlgica era Victor Bourgeois (punt verd), i d'ell fou la idea de portar el CIRPAC cap a Barcelona un cop vist que els soviets passaven de tot.
Un dels motius pels quals Bourgeois proposà portar el CIRPAC aquí fou perquè era amic de Macià. S'havien conegut el 1927 quan el president visqué uns mesos a Brussel·les després de ser-hi deportat pels francesos pel fets de Prats de Molló (a la foto al moment de marxar de París).
Finalment Josep Lluís Sert (punt taronja) li proposà formalment a Macià que la Generalitat fes d'amfitriona del CIRPAC i el president acceptà encantat de la vida perquè ja feia temps que tenia bona relació amb els arquitectes del GATCPAC, per exemple fent la Casa Bloc.
Sert també acordà una reunió privada entre Macià i Le Corbusier. El francès en sortí ben satisfet i fou aquí on es consolidà la idea d'un pla per a Barcelona, rebatejat des d'aleshores com a "Pla Macià". A la foto, Corbu, Sert (d'esquena) i Giedion a l'aeroport de Barcelona.
El CIRPAC durà tres dies: 29, 30 i 31 de març. A part de les fotos de la recepció presidencial al Saló Mare de Déu de Montserrat, fetes el matí del dia 30, hi ha aquesta altra de Le Corbusier (assegut d'esquena) alliçonant als delegats a l'antic Saló Daurat (ara Sala del Govern).
Però a part de les reunions alguns membres del CIRPAC (Le Corbusier, Gropius, Bourgeois, Giedion i l'holandès Cornelis Van Eesteren) també feren conferències públiques. El dia 31 en Corbu s'enfilà a la tribuna del Saló de Cent de l'Ajuntament i féu la conferència "Urbanisme".
Al mateix Saló els delegats es feren una foto de grup amb l'alcalde Jaume Aiguader, que es veu al centre de la imatge. Catalans, francesos, alemanys, suïssos, neerlandesos, belgues... No hi eren Mies, Breuer o Stam, però aquí hi havia bastants dels peixos grossos del continent.
Un cop acabat el CIRPAC, entre l'1 i el 10 d'abril es féu una exposició al soterrani de Plaça de Catalunya sobre els temes tractats a les reunions. Era oberta al públic i fou molt visitada. En aquesta foto s'hi veu a en Corbu baixant-hi, com si anés a agafar el metro.
Finalment el 1932 no se celebrà cap congrés CIAM. A finals d'any, tanmateix, els soviets acordaren que se celebrés el juny de 1933. Però a Rússia tenien prous maldecaps i el març de 1933 fou Stalin en persona qui s'hi implicà fins que el CIAM de Moscou quedà anul·lat del tot.
Les reunions i la feina del CIRPAC a Barcelona, però, havien generat material per a fer un CIAM prou potent i, com que el de Moscou no es podia fer, finalment el juliol de 1933 es féu un CIAM navegant per la mar Mediterrània dalt d'aquest vaixell francès anomenat Patris II.
I aquesta és la història d'un moment únic, amb un president extraordinari, en un Saló decorat amb valuosos quadres gòtics que el nano que ara fa de President va canviar fa poc per a posar-hi un molt mediocre quadre de Barceló. De Macià a Aragonès: la decadència de Catalunya.
Fi.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Voltaire, que el 1756 escrigué "Catalunya pot prescindir de l'univers sencer però els seus veïns no poden prescindir d'ella", fou el primer francès il·lustre després del comte de Mirabeau en ser enterrat al Panteó de París. Passà #taldiacomavui de 1791 en un acte massiu. Fil 📜
Això és el Panteó de París (1758-93), obra pionera i paradigmàtica del primer neoclassicisme europeu projectada per l'arquitecte Jacques-Germain Soufflot. Aquí és on descansa Voltaire, o més ben dit on descansa part del cos de Voltaire perquè no tots els seus òrgans són aquí.
Però abans parlem de "lo nostru": Catalunya. Voltaire no viatjà mai al nostre país però pel motiu que sigui elogià Catalunya com pocs. El famós paràgraf que ens dedicà fou publicat a "Le Siècle de Louis XIV", l'obra a la qual dedicà més temps. La planejà el 1732 i inicià el 1734.
Un 5 de juliol de 1904 va néixer a Vic l'arquitecte i historiador de l'art Josep Gudiol, un home a qui tot Aragó li hauria de besar els peus eternament perquè el 1936 els salvà les pintures murals del Monestir de Sixena, cremades i a un sol dia de perdre's sota la pluja. Fil ✨
Ara que la ridícula propaganda aragonesa diu malvestats sobre Gudiol i l'acusen d'espoli i robatori, això és un fil rememorant pas per pas com va salvar les pintures de Sixena, uns detalls recollits per l'historiador de l'art Guillem Cañameras que li dedicà la tesi doctoral.
La cosa comença el 1914 quan l'Institut d'Estudis Catalans creà el Servei de Conservació i de Catalogació de Monuments (SCCM), un servei dirigit per l'arquitecte Jeroni Martorell i que a partir dels anys 1930s passaria a ser un servei dependent de la Generalitat republicana.
Mare de déu sinyor! Han "restaurat" la façana posterior de la Casa Batlló i algú s'ha inventat que el color original de l'estucat era d'un gris molt fosc que acabà sent d'un color crema. Ara "torna" a ser d'un gris molt fosc. 😬
El reportatge publicat el mateix any 1906 demostra que els panys de paret no eren negres o d'un color tan fosc sinó d'un color ben clar, crema o no.
Ara fa 50 anys, el 1975-77, se celebrà el Congrés de Cultura Catalana, un esdeveniment massiu amb més de 1.500 associacions i 12.400 experts dedicat a revifar la cultura catalana després del franquisme. També s'editaren unes postals amb fills il·lustres de cada comarca. Fil 📜
Tot plegat començà el gener de 1975 quan, a proposta del Col·legi d'Advocats, es formalitzà la creació d'un gran "Congrés en defensa de la cultura catalana". Al llarg de l'any s'hi anaren sumant entitats, col·legis professionals, associacions culturals, acadèmiques, etc.
La idea havia sorgit després que durant els anys 1970s molta gent, inclosos immigrants espanyols de classe obrera, reclamés poder escolaritzar els nens en català. Però el règim franquista sempre responia que només es podia fer en horari extraescolar. Al final el clam fou general.
S'ha dit mil vegades i és cert: Madrit, el govern espanyol, va imposar el Pla Cerdà de forma autoritària i sense demanar-li res a Barcelona ni a la resta de pobles del pla. Però com va anar? Doncs va passar #taldiacomavui de 1859 i això és un fil sobre com va anar, pas a pas. 📜
El fil no va sobre si el pla ideat per Cerdà és més o menys bo. Tothom sap que és un bon pla, també ho sabien els arquitectes modernistes que el criticaren (però que també tenien part de raó en les seves crítiques perquè no és un pla perfecte). El fil va sobre la GESTIÓ del pla.
Encara hi ha avui dia demagogs (no trolls de Twitter o d'Internet en general sinó alguns hipòcrites del món acadèmic) que justifiquen la imposició del pla amb una sola raó: els terrenys de l'Eixample eren propietat de l'Estat i per tant aquest podia fer-hi el que volgués.
Per què l'Església de Santa Maria de la Mar té aquestes quatre grans cicatrius al voltant de la magnífica rosassa?... #Taldiacomavui de 1459 quatre arquitectes signaren el contracte per a reconstruir-la, anys després que hagués quedat malmesa per un bestial terratrèmol. Fil. 🌹
El 1459 ja feia 31 anys que la rosassa era mig destrossada, des que el dia 2 de febrer de 1428 tota Catalunya havia estat sacsejada per l'anomenat Terratrèmol de la Candelera. Amb epicentre prop de Camprodon, fou el terratrèmol més intens i destructor de la Història del país.
Des de finals del segle XIV, durant tot el XV i encara al XVI hi hagué uns quants terratrèmols força importants a Catalunya, sovint amb l'epicentre als Pirineus gironins. Aquest del 2 de febrer de 1428 tingué l'epicentre al cercle groc i es percebé França enllà, fins a 270 km.