El Saló Mare de Déu de Montserrat és on el president de la Generalitat rep visites a Palau. En #taldiacomavui de 1932 al Saló hi havia, convidada per Francesc Macià, la plana major de l'arquitectura moderna europea, entre ells Le Corbusier, Walter Gropius i Josep Lluís Sert.
La plana major havia vingut a Barcelona per a preparar un dels congressos CIAM (Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna) que es feien cada any. El 1932 la idea era celebrar el CIAM a Moscou, però els soviets no estaven per CIAMs, així que la plana major vingué cap aquí.
La plana major tenia nom: CIRPAC (Comitè Internacional per a la Resolució de Problemes de l'Arquitectura Contemporània). Eren el nucli dur que preparava els CIAMs i el lideraven Le Corbusier (punt groc) i el crític suís Sigfried Giedion (vermell). Gropius és a la dreta de Macià.
A part d'en Corbu i Giedion, el CIRPAC el formaven delegats de cada país: arquitectes moderns que representaven a cada estat. El de Bèlgica era Victor Bourgeois (punt verd), i d'ell fou la idea de portar el CIRPAC cap a Barcelona un cop vist que els soviets passaven de tot.
Un dels motius pels quals Bourgeois proposà portar el CIRPAC aquí fou perquè era amic de Macià. S'havien conegut el 1927 quan el president visqué uns mesos a Brussel·les després de ser-hi deportat pels francesos pel fets de Prats de Molló (a la foto al moment de marxar de París).
Finalment Josep Lluís Sert (punt taronja) li proposà formalment a Macià que la Generalitat fes d'amfitriona del CIRPAC i el president acceptà encantat de la vida perquè ja feia temps que tenia bona relació amb els arquitectes del GATCPAC, per exemple fent la Casa Bloc.
Sert també acordà una reunió privada entre Macià i Le Corbusier. El francès en sortí ben satisfet i fou aquí on es consolidà la idea d'un pla per a Barcelona, rebatejat des d'aleshores com a "Pla Macià". A la foto, Corbu, Sert (d'esquena) i Giedion a l'aeroport de Barcelona.
El CIRPAC durà tres dies: 29, 30 i 31 de març. A part de les fotos de la recepció presidencial al Saló Mare de Déu de Montserrat, fetes el matí del dia 30, hi ha aquesta altra de Le Corbusier (assegut d'esquena) alliçonant als delegats a l'antic Saló Daurat (ara Sala del Govern).
Però a part de les reunions alguns membres del CIRPAC (Le Corbusier, Gropius, Bourgeois, Giedion i l'holandès Cornelis Van Eesteren) també feren conferències públiques. El dia 31 en Corbu s'enfilà a la tribuna del Saló de Cent de l'Ajuntament i féu la conferència "Urbanisme".
Al mateix Saló els delegats es feren una foto de grup amb l'alcalde Jaume Aiguader, que es veu al centre de la imatge. Catalans, francesos, alemanys, suïssos, neerlandesos, belgues... No hi eren Mies, Breuer o Stam, però aquí hi havia bastants dels peixos grossos del continent.
Un cop acabat el CIRPAC, entre l'1 i el 10 d'abril es féu una exposició al soterrani de Plaça de Catalunya sobre els temes tractats a les reunions. Era oberta al públic i fou molt visitada. En aquesta foto s'hi veu a en Corbu baixant-hi, com si anés a agafar el metro.
Finalment el 1932 no se celebrà cap congrés CIAM. A finals d'any, tanmateix, els soviets acordaren que se celebrés el juny de 1933. Però a Rússia tenien prous maldecaps i el març de 1933 fou Stalin en persona qui s'hi implicà fins que el CIAM de Moscou quedà anul·lat del tot.
Les reunions i la feina del CIRPAC a Barcelona, però, havien generat material per a fer un CIAM prou potent i, com que el de Moscou no es podia fer, finalment el juliol de 1933 es féu un CIAM navegant per la mar Mediterrània dalt d'aquest vaixell francès anomenat Patris II.
I aquesta és la història d'un moment únic, amb un president extraordinari, en un Saló decorat amb valuosos quadres gòtics que el nano que ara fa de President va canviar fa poc per a posar-hi un molt mediocre quadre de Barceló. De Macià a Aragonès: la decadència de Catalunya.
Fi.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
#Taldiacomavui del 1123, fa 902 anys, fou consagrada l'església més icònica del Pirineu català: Sant Climent de Taüll, a la Vall de Boí. El campanar arribà dret fins al segle XX però li calia una mica d'ajuda i als anys 1950s li posaren uns collarets de formigó als pisos. Fil ✋
Sant Climent de Taüll fou fotografiada per primer cop als anys 1890s per la gent del Centre Excursionista de Catalunya. El 1904 Lluís Domènech i Montaner, que fou qui en féu la primera foto de l'interior, també féu aquesta bonica foto. El campanar tenia alguna finestra tapiada.
Aquesta és la foto de l'interior d'en Domènech. Com la majoria d'edificis, Sant Climent no era un edifici despullat sinó que estava vestit amb un arrebossat, un emblanquinat. Si la neteja que li van fer a Notre-Dame de París sorprenia, això també causaria avui dia certa sorpresa.
Tothom coneix les obres faraòniques de Ricard Bofill, nascut #taldiacomavui de 1939, com el TNC o l'Hotel Vela, però com tots els arquitectes Bofill començà fent coses més modestes i aquest fou el seu primer projecte: una casa per a la seva tieta Àngels a Eivisssa el 1960. Fil 📐
La casa és a la urbanització Cala Nova, a 5 km al nord de la vila eivissenca de Santa Eulària des Riu. Mira a la mar i té un turó ple de bosc al darrere. La va construir juntament amb el seu pare (que era arquitecte i constructor) Emili Bofill, per a la seva tieta Àngels Bofill.
En una entrevista del 2016 Bofill explicava:
"Encara era estudiant, tot just tenia 18 anys i em trobava estudiant arquitectura a l'Escola de Belles Arts de Ginebra, Suïssa [el 1957 l'havien expulsat de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, al primer curs, per ser del PSUC]...
No se sap del cert si el general Baldomero Espartero digué allò de "hay que bombardear Barcelona cada 50 años" però sí se sap que, certament, en #taldiacomavui de 1842 Barcelona fou bombardejada, des de Montjuïc i durant 13 hores, per ordre d'aquesta desferra humana. Fil 🤢
El 13 de novembre anterior, a causa d'un cúmul de putades tant del govern espanyol com dels militars que no els havia agradat que la Ciutadella comencés a ser enderrocada, s'inicià una revolta popular amb barricades...
...i la resposta dels militars fou primer carregar contra la gent i després arrasar la ciutat sencera. La història de sempre.
#Taldiacomahir de 1880 va néixer el dibuixant català Ricard Opisso, col·laborador de Gaudí i gràcies al qual sabem perquè els campanars de la Sagrada Família no són simètrics: els dos de l'esquerra estan quasi enganxats i els altres dos més separats. Per quin motiu? Fil ✨
Una foto actual per veure la magnitud de la tragèdia: l'església més alta del món, el monument més visitat de la península ibèrica, el gran símbol de Barcelona... no té els campanars com els hauria de tenir: simètrics.
Perquè òbviament la intenció inicial de Gaudí era fer-los simètrics. Això no només és de calaix sinó que fins i tot em jugo un pèsol que molta gent els mira i els veu simètrics sense adonar-se que no ho són: de vegades el cervell "corregeix" allò que no veus i hauries de veure.
Gràcies a una reforma feta per Domènech i Montaner, #taldiacomavui de 1905 s'inaugurà el Centre Excursionista de Catalunya al kilòmetre zero de l'arquitectura barcelonina: la casa del Barri Gòtic que acull l'antic Temple Romà de Barcino. Fil sobre la història de les columnes. 📜
L'any 1835 l'arquitecte lleidatà Antoni Celles firmà, just dos mesos abans de morir, la memòria del primer estudi detallat del què quedava del Temple Romà de Barcino, aixecat el segle I dC. Francesc Xavier Parcerisa en dibuixava així les columnes el 1839, amb una gata. | 📷 AHCB
Feia segles que les altes columnes eren atrapades dins d'una casa, entre tres pisos. 36 anys abans que Parcerisa fes el gravat de com es veien des del pis de dalt, un dels dibuixants del viatger francès Alexandre de Laborde les dibuixà així el 1803 des del pis de sota. | 📷 INHA
Imagina que ets en un poblat talaiòtic al sud de Menorca el 1974 i un dia remenant la terra del jaciment et trobes això que, en aquells temps, fou descrit com "una troballa singular sense precedents en la història de l'arqueologia de l'illa". Què era?... una figureta?... Fil 📜
Per a situar-nos, som al centre de Menorca, al Poblat Talaiòtic de Torre d'en Galmés. Amb més de 62.000 metres quadrats és el poblat talaiòtic més gran de totes les Balears.
El 1974 el jaciment presentava aquest aspecte. Era ple d'arbres i volien aixecar plànols del poblat i per tant van començar fent feines de desforestació. A sota la foto, al centre, hi ha la joia del jaciment que és el Recinte de Taula que presideix tot el poblat, com un temple.