El Saló Mare de Déu de Montserrat és on el president de la Generalitat rep visites a Palau. En #taldiacomavui de 1932 al Saló hi havia, convidada per Francesc Macià, la plana major de l'arquitectura moderna europea, entre ells Le Corbusier, Walter Gropius i Josep Lluís Sert.
La plana major havia vingut a Barcelona per a preparar un dels congressos CIAM (Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna) que es feien cada any. El 1932 la idea era celebrar el CIAM a Moscou, però els soviets no estaven per CIAMs, així que la plana major vingué cap aquí.
La plana major tenia nom: CIRPAC (Comitè Internacional per a la Resolució de Problemes de l'Arquitectura Contemporània). Eren el nucli dur que preparava els CIAMs i el lideraven Le Corbusier (punt groc) i el crític suís Sigfried Giedion (vermell). Gropius és a la dreta de Macià.
A part d'en Corbu i Giedion, el CIRPAC el formaven delegats de cada país: arquitectes moderns que representaven a cada estat. El de Bèlgica era Victor Bourgeois (punt verd), i d'ell fou la idea de portar el CIRPAC cap a Barcelona un cop vist que els soviets passaven de tot.
Un dels motius pels quals Bourgeois proposà portar el CIRPAC aquí fou perquè era amic de Macià. S'havien conegut el 1927 quan el president visqué uns mesos a Brussel·les després de ser-hi deportat pels francesos pel fets de Prats de Molló (a la foto al moment de marxar de París).
Finalment Josep Lluís Sert (punt taronja) li proposà formalment a Macià que la Generalitat fes d'amfitriona del CIRPAC i el president acceptà encantat de la vida perquè ja feia temps que tenia bona relació amb els arquitectes del GATCPAC, per exemple fent la Casa Bloc.
Sert també acordà una reunió privada entre Macià i Le Corbusier. El francès en sortí ben satisfet i fou aquí on es consolidà la idea d'un pla per a Barcelona, rebatejat des d'aleshores com a "Pla Macià". A la foto, Corbu, Sert (d'esquena) i Giedion a l'aeroport de Barcelona.
El CIRPAC durà tres dies: 29, 30 i 31 de març. A part de les fotos de la recepció presidencial al Saló Mare de Déu de Montserrat, fetes el matí del dia 30, hi ha aquesta altra de Le Corbusier (assegut d'esquena) alliçonant als delegats a l'antic Saló Daurat (ara Sala del Govern).
Però a part de les reunions alguns membres del CIRPAC (Le Corbusier, Gropius, Bourgeois, Giedion i l'holandès Cornelis Van Eesteren) també feren conferències públiques. El dia 31 en Corbu s'enfilà a la tribuna del Saló de Cent de l'Ajuntament i féu la conferència "Urbanisme".
Al mateix Saló els delegats es feren una foto de grup amb l'alcalde Jaume Aiguader, que es veu al centre de la imatge. Catalans, francesos, alemanys, suïssos, neerlandesos, belgues... No hi eren Mies, Breuer o Stam, però aquí hi havia bastants dels peixos grossos del continent.
Un cop acabat el CIRPAC, entre l'1 i el 10 d'abril es féu una exposició al soterrani de Plaça de Catalunya sobre els temes tractats a les reunions. Era oberta al públic i fou molt visitada. En aquesta foto s'hi veu a en Corbu baixant-hi, com si anés a agafar el metro.
Finalment el 1932 no se celebrà cap congrés CIAM. A finals d'any, tanmateix, els soviets acordaren que se celebrés el juny de 1933. Però a Rússia tenien prous maldecaps i el març de 1933 fou Stalin en persona qui s'hi implicà fins que el CIAM de Moscou quedà anul·lat del tot.
Les reunions i la feina del CIRPAC a Barcelona, però, havien generat material per a fer un CIAM prou potent i, com que el de Moscou no es podia fer, finalment el juliol de 1933 es féu un CIAM navegant per la mar Mediterrània dalt d'aquest vaixell francès anomenat Patris II.
I aquesta és la història d'un moment únic, amb un president extraordinari, en un Saló decorat amb valuosos quadres gòtics que el nano que ara fa de President va canviar fa poc per a posar-hi un molt mediocre quadre de Barceló. De Macià a Aragonès: la decadència de Catalunya.
Fi.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
#Taldiacomavui de 1884 fou el dia més important de la vida d'Antoni Gaudí: es convertí "de facto" en el nou arquitecte de la Sagrada Família. Ningú el proclamà com a tal però signà el seu primer document com a nou director... i un any després féu una trampa. Fil 🦊 | 📷 AFCEC
La trampa té a veure amb el canvi de projecte original que havia fet Villar. Com es pot passar d'un projecte ja prou gran com l'original a aquest nou monstre fora de tota mida? o com diria Josep Pla: aquest nou projecte qui el paga?... Perquè construir això costarà una fortuna!
La història de la SF començà amb aquest propietari d'una llibreria religiosa de Barcelona dit Josep Maria Bocabella, nat a Sant Cugat el 1815. Després d'un viatge que feu a Roma el 1861, el 1866 fundà l'Associació de Devots a Sant Josep per als "fans" de la "família cristiana".
Postal de la desafortunada "Plaça" d'Ildefons Cerdà de Barcelona el 1974, tres anys després que es construís el nus viari que lligava el Primer Cinturó de Ronda (Ronda del Mig) amb la Gran Via. El nus aguantà fins el 1997 quan començaren les obres de la nova "plaça". Fil 🧵
Foto de c. 1981 on es veu la triple serp de la Ronda esventrant la trama urbana, com una Via Laietana a gran escala, fins que arribava a la "Plaça" Cerdà i es trifurcava en tres serps. La idea de la ronda sorgí el 1907 en la versió final del Pla d'Enllaços de Léon Jaussely.
El nus en una postal de 1972, pocs mesos després de finalitzar-se. Al fons la miesiana torre d'oficines de la SEAT (1957-64) dels arquitectes Ortiz & Echaide.
Des de l'inici dels temps i fins als anys 1880s les dones foren excloses de la professió d'arquitecte. Quines trencaren aquesta discriminació?... En ocasió del #DiaInternacionalDeLesDones, això és un fil sobre 18 arquitectes pioneres: les primeres arquitectes de la Història.
1/ Plautilla Bricci (1616-1690)
La primera dona arquitecta professional de la Història: el 1663 fou contractada per a projectar i dirigir l'obra de la Vil·la Benedetti, a Roma. Instruïda en les arts pel seu pare, pintor, fou qualificada com a "architectura et pictura celebris".
2/ Elizabeth Wilbraham (1632-1705)
Aristòcrata anglesa apassionada per l'arquitectura, com a dona no podia exercir cap professió però amb una edició de 1663 del tractat de Palladio projectava cases com ara Weston Park (1671), a Staffordshire, que li construïen altres arquitectes.
L'arquitecte britànic David #Chipperfield, autor de la Ciutat de la Justícia de l'Hospitalet i dels dos edificis d'oficines que hi ha l'Avinguda Diagonal 197, a Barcelona, és el nou Premi #Pritzker 2023. Un premi que feia anys que era a les apostes i que finalment ha caigut.
És un bon arquitecte. No és un "gran" arquitecte, ni especialment talentós, tot i ser dels més famosos de l'escena internacional, però un bon projectista amb una llarga carrera d'arquitectura postmodernista a les espatlles. Un premi merescut.
Els dos blocs d'oficines són a tocar de la Plaça de les Glòries, al costat de la Torre Agbar. Una arquitectura prototípica dels anys 90s i primers 2000s, quan moltes composicions de façanes es feien amb patrons de formes i/o colors aleatoris. A veure si aguanten el pas del temps.
#Taldiacomavui de 1926 va néixer l'arquitecte català Josep Maria Fargas. Associat amb Enric Tous, destacaren als anys 1950s-60s per una arquitectura miesiana i, més endavant, per obres com la Seu de Banca Catalana (1976-79), tota vestida amb el primer jardí penjant de Barcelona.
De fet el client original de l'edifici fou el Banc Industrial de Catalunya, entitat fundada el 1965. Però el 1980, tot just acabada l'obra, l'entitat fou absorbida per Banca Catalana. Al seu torn aquesta fou absorbida pel BBVA el 1988, que la liquidà definitivament l'any 2000.
El 2001 l'espanyolista Editorial Planeta comprà l'edifici (un edifici, per cert, projectat per dos arquitectes catalans, nacionalistes i independentistes com eren Fargas i Tous) per a instal·lar-hi la seva seu central, fins que el 2018 el vengué a un fons nord-americà.
#Taldiacomavui de 1908 s'inaugurà el Palau de la Música Catalana, obra de Lluís Domènech i Montaner i símbol del Modernisme, del catalanisme i Patrimoni Mundial de la Humanitat. O més ben dit, a partir de tal dia com avui i durant tota una setmana s'inaugurà el Palau. Fil 🎶
En realitat si per "inaugurar" el Palau de la Música entenem cantar-hi per primer cop, el Palau s'inaugurà el 3 de març de 1907 quan encara era tot en obres. Això és la primera cantada amb la gent pels forjats a mig fer i quan l'escenari encara era una mera paret d'obra.
Aquella primera cantada la feren per a celebrar que havien cobert aigües, és a dir que havien acabat la coberta i a dins de l'edifici, tot i ser a mig fer, ja no hi plovia. També serví per a fer una primera prova de l'acústica de l'espai tot i que encara no hi havia ni finestres.