Thread by @efemarq

Avui és "Natale di Roma", el 2.776è aniversari de la ciutat eterna fundada #taldiacomavui del 753 aC. Cada 21 d'abril al migdia el raig de Sol que entra per l'òcul del Panteó il·lumina la porta sencera, i era aleshores quan l'emperador hi entrava i quedava èpicament il·luminat.

Això és un "timelapse" fet pel "Ministero della cultura" sobre el fenòmen solar del 21 d'abril. Claudi, el quart emperador romà, fou el primer a celebrar l'aniversari de la ciutat l'any 47 dC. El Panteó original era del 27-25 aC però l'actual és la reconstrucció del 112-124 dC.

Afegeixo unes quantes fotos i plànols per a veure millor això del raig del Sol a través de l'òcul. L'entrada del Panteó és al costat nord...

...i tot i que l'eix longitudinal de l'edifici és lleugerament inclinat cap a nord-oest el pòrtic de l'entrada pràcticament és a nord pur...

...i el Sol òbviament sobrevola l'edifici des del sud. Quan és migdia el Sol queda pràcticament alineat amb l'eix longitudinal de l'edifici. Aquesta foto és feta des d'on seria el Sol cap a les 12:00h (tot i que aquí l'astre rei ja és a l'esquerra i ja hi ha llum de capvespre).

L'interior del Panteó fou concebut a partir d'una esfera de 43,44 metres de diàmetre. L'interior se l'interpreta alhora com la volta celeste però també una representació de la pròpia Terra, i gràcies a l'òcul funciona no només com un rellotge solar sinó també com un calendari.

L'òcul fa 9 metres i no té cap protecció. Fa 2.000 anys que plou aquí dins i l'edifici segueix "tan panxo", tot i que el paviment de l'interior el van refer el 1873. De fet el paviment no és pla sinó còncau perquè l'aigua de la pluja s'escoli per 22 forats de desguàs al centre.

Com va allò del rellotge/calendari... Això és el migdia del solstici d'hivern, el Sol va tan baix, a 24º, que només pot il·luminar una petita part de la volta [dibuixos de Robert Hannah, University of Otago].

I això és el solstici d'hivern, tot queda en penombra perquè el màxim de Sol que pot entrar aquest dia és això [foto de Marina De Franceschini].

Va avançant l'any i a mida que s'acaba l'hivern i ve la primavera el sol comença a pujar, cosa que vol dir que el punt de llum comença a baixar, cada dia una mica més a baix. Això seria vers el febrer...

...i aleshores arriba l'equinocci de primavera, el 21 de març, i el Sol ja és a 48º...

...què passa als equinoccis? que el Sol passa per l'equador de la Terra, i si l'interior del Panteó representa la Terra el Sol de migdia cau sobre la cornisa que talla l'esfera per la meitat [aquesta foto és de l'equinocci de tardor, 21 de setembre, a les 13:00h].

Aleshores el dia va passant i el Sol va girant, i abans que comenci a caure (i per tant el punt de llum comenci a pujar) banya de llum la cornisa del centre de l'esfera una estona, tal com el Sol banya de llum l'equador de la Terra en l'equinocci (la foto no sé de quin dia és).

Però abans que arribi el solstici d'estiu passen dos fenòmens molt ben estudiats pels arquitectes que van fer el Panteó. El primer és el 7 d'abril a les 13:00h, quan el punt de llum coincideix just a sobre de l'arc de la volta de l'entrada. D'això en diuen: l'Arc de Llum.

L'efecte és realment màgic, per mi la part més excelsa de tot aquest joc entre l'astre rei i l'arquitectura de l'edifici. Passa dues vegades: el 7 d'abril i el 4 de setembre, coincidint amb certes celebracions romanes ("Cybele" i "Jupiter
Optimus Maximus").

I resulta que, aparentment, el diàmetre de l'òcul i el diàmetre de l'arc de la volta de canó de l'entrada són ambdós de 9 metres [dibuix de Marina De Franceschini].

I aleshores ve el 21 d'abril, data mítica de la fundació de Roma, i el Sol és a uns 60º (de fet també ho està el 20 d'abril o el 22 d'abril, però la gràcia és la coincidència amb el naixement de la ciutat)...

...i aquests 60º ja són suficients per a baixar de l'Arc de Llum i il·luminar ja tota la porta d'entrada. Aleshores és quan l'emperador feia una entrada triomfal a dins del Panteó, banyat de llum celestial, llum divina, en el "Dies Natalis" de Roma.

Qui necessita "efectes especials" quan és el propi Sol que et munta un escenari de pel·lícula èpica?... Totes les civilitzacions i totes les religions estan en deute amb el Sol. A falta d'un Déu real (o almenys un que se'ns manifesti) el Sol és el més semblant a una divinitat.

I finalment ve el solstici d'estiu en que el Sol, a 72º, no arriba al centre de l'edifici però és quan més a prop queda del centre, més enllà d'això ja no pot acostar-se...

...i alhores dibuixa aquesta el·lipse de llum sobre el paviment. La foto és d'un solstici d'estiu (o al voltant del solstici, tota la segona quinzena de juny ve a ser el mateix). Com que no pot entrar més, mai pot dibuixar un cercle, que només podria fer si caigués perpendicular.

El resum gràfic de tots els passos del Sol per dins l'esfera seria això [dibuix de Marina De Franceschini]:

I tot aquest invent el van fer fa uns 2.000 anys, que es diu aviat. Més info aquí:

Marina De Franceschini: "The Pantheon: New Images of Light phenomena"
researchgate.net/publication/32…
Robert Hannah: "The role of the sun in the Pantheon's design and meaning"
arxiv.org/vc/arxiv/paper…

Fi.