Efemèrides d'Arquitectura Profile picture
Apr 25 27 tweets 11 min read Twitter logo Read on Twitter
#Taldiacomavui de 1909 era un diumenge d'abril assolellat a Barcelona. A les 11:00h del matí el cineasta català Ricard de Baños col·locà la seva càmera en un tramvia i filmà bona part de la ciutat, creant un document extraordinari que mostra com era aquella Barcelona. Fil 🎥
El film original és en blanc i negre i dura 7 minuts. Baños es va col·locar amb la seva càmera dins d'una vagoneta que era enganxada davant del tramvia. Un canal de Youtube dit Storytracer han acolorit el film i han estabilitzat la tremolosa càmera i el resultat és prou decent. Image
Aquesta versió acolorida l'han escurçat a 6 minuts, treient-li els crèdits, i la penjaré en aquest fil en quatre parts (el vídeo del tweet inicial n'era un resum). Però abans fem dues coses: mirar quin és el recorregut que fa el tramvia i la història de perquè es féu aquest film. Image
Això és un plànol de la Barcelona de 1910, tot just un any després del film. En vermell el recorregut que fa el tramvia, que comença a Passeig de Gràcia amb Rosselló i acaba al Passeig de Sant Gervasi. El film té algun tall però hi apareix quasi bé tot aquest recorregut. Image
Ricard de Baños rodà la pel·lícula "Un passeig en tramvia per Barcelona" per encàrrec d'un cinema que hi havia a la Gran Via de les Corts Catalanes 605 anomenat "Metropolitan Cinemaway" on s'hi passaven curtmetratges de viatges en tramvia per diferents ciutats d'arreu del món. Image
La sala, inaugurada el 6 de febrer de 1909, fou iniciativa d'un empresari tèxtil gironí instal·lat a Sant Vicenç dels Horts anomenat Domènec Comamala i seguia una moda internacional, iniciada uns anys abans als Estats Units, de sales construïdes amb forma de vagó de tren. Image
La moda havia sorgit a Kansas City gràcies a l'inventor, enginyer i cap dels bombers de la ciutat George C. Hale, que el maig de 1905 inaugurà el primer d'una sèrie de cinemes anomenats "Hale's Tours & Scenes of the World", més endavant rebatejats com a "Pleasure Railway". Image
Fou un èxit: el 1907 ja hi havia 500 cinemes "Hale's Tours" arreu dels EUA i s'havien escampat per tot el món. Tenien forma de vagó i s'hi passaven films de 7-10 minuts rodats des d'un tren per a que els espectadors s'imaginessin que viatjaven pel món. Això és un "Hale" el 1906: Image
Els films es rodaven instal·lant la càmera al davant de la locomotora, seguint una moda prèvia anomenada "phantom rides" popular al Regne Unit i als Estats Units i que eren films sense narrativa, simplement filmaven el trajecte. Aquest és el càmera Billy Bitzer a Boston el 1896: Image
Com era doncs un "Hale's Tour"? N'he trobat un a YouTube, suposo que n'hi déu haver d'altres, filmat a Victoria i Vancouver, al Canadà, exactament igual que el de Barcelona: un tramvia passejant pels carrers amunt i avall. Fou filmat el maig de 1907.
Image
Hi hagué cinemes "Hale's Tours" a Londres, París, Berlín, Oslo, l'Havana, Hong Kong o Melbourne, però vers el 1911 ja no en quedava quasi bé cap enlloc perquè els vagons es balancejaven i feien soroll com un tren de debò, i la gent se'n cansà aviat i el negoci acabà morint. Image
Però ni al nostre país, Catalunya, ni al país veí hi arribà a haver mai cap cinema "Hale's Tours". I fou així doncs que el 1908 el gironí Domènec Comamala s'ensumà un nínxol de mercat i decidí muntar a Barcelona la sala "Metropolitan Cinemaway" inspirada en les "Hale's". Image
No existeix cap foto de la "Cinemaway", com a mínim a Internet. Potser fent una cerca molt exhaustiva en diaris i revistes se'n podria trobar alguna però no tinc ni idea de quin aspecte tenia. S'inaugurà el febrer de 1909 i tancà a principis de 1911, com les "Hale's Tours". Image
El dia de la inauguració s'hi oferí un trajecte en tramvia per Noruega. Cada setmana es programava una nova peli-viatge. Al febrer, març i abril els barcelonins pogueren viatjar en tramvia per Anglaterra, Alemanya, França, Suïssa, Canadà, Terra Santa, Sri Lanka, Hong Kong o Japó. Image
El negoci funcionà molt bé i tingué molt bona acollida. I per tant a algú, no sé qui, se li acudí que encara que els barcelonins ja es coneguessin prou bé la seva ciutat estaria bé fer un viatge amb tramvia per Barcelona. Amb un al·licient extra: la gent podria sortir a la peli! Image
La Diada de Sant Jordi, que era un divendres, la premsa catalana i la castellana publicaren el mateix anunci avisant a la població que el següent diumenge dia 25, al matí i migdia, es rodaria el film en qüestió i quin seria el recorregut que faria el tramvia amb la càmera. Image
Per desgràcia la primera part del film, aquí marcada en groc, es va perdre. Una llàstima perquè mostrava Ciutat Vella i tot el Passeig de Gràcia, just quan Gaudí estava fent la Pedrera (1906-12). Començava a Gran Via, baixava cap a la Ciutadella i el port i pujava per la Rambla. Image
La Filmoteca dóna aquesta explicació sobre els vaivens del film original. No em queda clar si la primera part es va perdre en l'incendi de 1918 o si arribà fins als anys 1960s, pero suposo que la part que féu servir Ramon de Baños, germà d'en Ricard, ja devia ser només la segona. Image
L'endemà mateix, dilluns 26, ja s'anunciava la imminent estrena del film: "Proximament reproducció de la pelícola [sic], feta de Barcelona'l diumenge 25 del corrent per l'"Hispano Films" en un tramvia de la Companyia Anònima", mentre passaven viatges per Anglaterra i Alemanya. Image
El dimecres 28 ja s'anunciava l'estrena, que seria el següent dissabte, el primer de maig. I explicava com havien estat milers els barcelonins que havien anat seguint i acompanyant el tramvia amb la càmara per tota la ciutat, encuriosits per a veure com es rodava una "pelícola". Image
I arribà el cap de setmana i per fi es va estrenar la primera part (la que hem perdut) del "Sensacional passeig en tramvia per Barcelona", que segons deia la premsa dies abans "la pelícola ha resultat en extrem nèta observantse en ella'l més petit detall". Image
Es van passar una setmana passant la primera part fins que el dissabte següent, 8 de maig, en van estrenar la segona amb aquest èmfasi: "Grandiosa estrena de la segona part del grandiós passeig en tramvia per Barcelona, des de Colon al Tibidabo". Sembla que la peli va agradar! Image
Buenu, doncs aquesta és la "grandiosa" segona part del passeig amb tramvia, tot i que acolorida i estabilitzada. El primer clip comença al Passeig de Gràcia, travessa el Cinc d'Oros i puja pels Jardinets de Gràcia (inexistents fins el 1929) fins a l'inici de Gran de Gràcia...
...el segon clip puja pel llarg Carrer Gran de Gràcia, que en aquells moments es deia Carrer de Salmerón, fins a Plaça Lesseps, acompanyat per una munió de ciclistes...
...el tercer comença a Lesseps, davant de l'església dels Josepets, i puja per la llarga Avinguda de la República Argentina (tot i que només en surt un tros) fins al Putxet, als Jardins de Mercè Rodoreda, on el tramvia s'atura per a deixar passar-ne un altre...
...i finalment el quart enfila l'Avinguda de la República Argentina fins arribar al Carrer de Craywinckel on el tramvia gira a l'esquerra i va baixant aquest carrer fins al Passeig de Sant Gervasi, amb l'alta Torre Andreu (la "Rotonda", 1906-10) al fons encara en construcció.
I aquest fou el diumenge de 1909 en què milers de barcelonins sortiren al carrer a veure com es rodava una "pelícola", en un tramvia sense passatgers que portava una vagoneta amb una càmera al davant.

L'original en blanc i negre es pot veure aquí: vimeo.com/803419018

Fi. Image

• • •

Missing some Tweet in this thread? You can try to force a refresh
 

Keep Current with Efemèrides d'Arquitectura

Efemèrides d'Arquitectura Profile picture

Stay in touch and get notified when new unrolls are available from this author!

Read all threads

This Thread may be Removed Anytime!

PDF

Twitter may remove this content at anytime! Save it as PDF for later use!

Try unrolling a thread yourself!

how to unroll video
  1. Follow @ThreadReaderApp to mention us!

  2. From a Twitter thread mention us with a keyword "unroll"
@threadreaderapp unroll

Practice here first or read more on our help page!

More from @efemarq

Apr 26
#Taldiacomavui de 1717 Felip V obligà als ciutadans del barri de la Ribera de Barcelona a marxar del barri i enderrocar ells mateixos les seves pròpies cases, portant-ne la pedra a la Ciutadella per aixecar els murs de la fortalesa. Desaparegueren 1.015 cases i 42 carrers. Fil 📜 Image
Això era el barri de la Ribera abans de 1714, en un plànol girat (la mar a la dreta). En vermell els edificis, en verd els horts i en verd fosc, al centre i travessant els carrers i les illes, el Rec Comtal. Un rec el curs del qual els malparits borbònics també van modificar. Image
D'entre tots els malparits destaca aquesta escòria, Joris Prosper Van Verboom, un psicòtic enginyer militar flamenc que fou l'encarregat tant de planificar el setge i després l'enderroc de la Ribera, que deixà a més de 5.000 persones sense casa, com de projectar la Ciutadella. Image
Read 37 tweets
Apr 23
Observant-nos amb tres ulls sota un mur de flames, l'extraordinària Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat amaga diversos misteris des del segle XV. La seva fascinant història i l'origen de la Diada de Sant Jordi van de la mà, i això n'és un fil. | 📷 David Cardelús Image
Nota prèvia: el fil és llarguíssim, més de 100 tweets. El vaig fer fa un parell d'anys i en aquell moment l'enigma de la situació de la capella va quedar resolt, però encara és una capella plena de misteris. | 📷 Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (en endavant, AHCB), 1905 Image
La història de l'enigma de la situació de la capella té aquests cinc capítols:

1911: Puig i Cadafalch i la capella a dalt
2002: Carbonell i la capella a baix
2003: Riu i la capella a dalt
2015: Carbonell i la capella a baix
2021: Jan i la capella a dalt, i d'aquí ja no et mous Image
Read 143 tweets
Apr 23
Queda estupenda plena de roses però en un dia com avui és bo recordar que la façana de la Casa Batlló no té res a veure amb la llegenda de Sant Jordi. Tot l'edifici, interior i exterior, segueix una temàtica marítima fruit de la passió de Gaudí pel món natural. | 📷 Casa Batlló Image
A veure, pels que insisteixen en això de Sant Jordi. En un inici Gaudí volia fer una façana simètrica, inclosa la teulada. Això és el croquis del projecte original presentat el 1904. No hi ha cap "llança" ni res relacionat amb Sant Jordi aquí, només formes ondulants, naturals. Image
Però aquí dalt, a la cantonada, hi ha una cosa que trenca la simetria. Què és això? Image
Read 12 tweets
Apr 22
Diada de #SantJordi de 1933 a Barcelona. Imatges d'alta resolució i molt detall del fotoperiodista Frederic Juandó. Quasi bé se sent, de fons, el brogit de la gent i tot. 10% de descompte per ser la "Festa del Llibre". I era un diumenge, que és com ha de ser Sant Jordi: festiu. Image
A Plaça de Catalunya una paradeta també fa un 10% de descompte i ven un Quixot per 5 pessetes, les novel·les "Al marge" de Rosa Maria Arquimbau (1931) i "Memòries d'un llit de matrimoni" de Lluís Capdevila (1926), i el recull "Obres d'Apeles Mestres" (Antoni López Editor, 1908). Image
Una paradeta amb una bona oferta: llibres a dues pessetes però per cinc pessetes te n'emportes tres. Per exemple "Bolívar. El Libertador" de Michel Vaucaire (1928) o "La vida póstuma" de Charles Lancelin (1930). Image
Read 5 tweets
Apr 21
Avui és "Natale di Roma", el 2.776è aniversari de la ciutat eterna fundada #taldiacomavui del 753 aC. Cada 21 d'abril al migdia el raig de Sol que entra per l'òcul del Panteó il·lumina la porta sencera, i era aleshores quan l'emperador hi entrava i quedava èpicament il·luminat.
Això és un "timelapse" fet pel "Ministero della cultura" sobre el fenòmen solar del 21 d'abril. Claudi, el quart emperador romà, fou el primer a celebrar l'aniversari de la ciutat l'any 47 dC. El Panteó original era del 27-25 aC però l'actual és la reconstrucció del 112-124 dC.
Afegeixo unes quantes fotos i plànols per a veure millor això del raig del Sol a través de l'òcul. L'entrada del Panteó és al costat nord... Image
Read 23 tweets
Mar 30
El Saló Mare de Déu de Montserrat és on el president de la Generalitat rep visites a Palau. En #taldiacomavui de 1932 al Saló hi havia, convidada per Francesc Macià, la plana major de l'arquitectura moderna europea, entre ells Le Corbusier, Walter Gropius i Josep Lluís Sert.
La plana major havia vingut a Barcelona per a preparar un dels congressos CIAM (Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna) que es feien cada any. El 1932 la idea era celebrar el CIAM a Moscou, però els soviets no estaven per CIAMs, així que la plana major vingué cap aquí.
La plana major tenia nom: CIRPAC (Comitè Internacional per a la Resolució de Problemes de l'Arquitectura Contemporània). Eren el nucli dur que preparava els CIAMs i el lideraven Le Corbusier (punt groc) i el crític suís Sigfried Giedion (vermell). Gropius és a la dreta de Macià.
Read 14 tweets

Did Thread Reader help you today?

Support us! We are indie developers!


This site is made by just two indie developers on a laptop doing marketing, support and development! Read more about the story.

Become a Premium Member ($3/month or $30/year) and get exclusive features!

Become Premium

Don't want to be a Premium member but still want to support us?

Make a small donation by buying us coffee ($5) or help with server cost ($10)

Donate via Paypal

Or Donate anonymously using crypto!

Ethereum

0xfe58350B80634f60Fa6Dc149a72b4DFbc17D341E copy

Bitcoin

3ATGMxNzCUFzxpMCHL5sWSt4DVtS8UqXpi copy

Thank you for your support!

Follow Us on Twitter!

:(