Thread by @efemarq

#Taldiacomavui de 1717 Felip V obligà als ciutadans del barri de la Ribera de Barcelona a marxar del barri i enderrocar ells mateixos les seves pròpies cases, portant-ne la pedra a la Ciutadella per aixecar els murs de la fortalesa. Desaparegueren 1.015 cases i 42 carrers. Fil 📜

Això era el barri de la Ribera abans de 1714, en un plànol girat (la mar a la dreta). En vermell els edificis, en verd els horts i en verd fosc, al centre i travessant els carrers i les illes, el Rec Comtal. Un rec el curs del qual els malparits borbònics també van modificar.

D'entre tots els malparits destaca aquesta escòria, Joris Prosper Van Verboom, un psicòtic enginyer militar flamenc que fou l'encarregat tant de planificar el setge i després l'enderroc de la Ribera, que deixà a més de 5.000 persones sense casa, com de projectar la Ciutadella.

Un cop acabat el setge, el setembre de 1714, els habitants de la Ribera reconstruiren les seves cases com pogueren, amb material reaprofitat, i la vida al barri encara aguantà fins l'abril de 1717. Però mentrestant Van Verboom anava fent el seu diabòlic projecte de la Ciutadella.

Dic diabòlic perquè la funció normal d'una "cittadella" era "proteggere una città" i la seva població mentre que aquesta es féu per a sotmetre una ciutat i vigilar-ne la població. L'obsessió espanyola en contra de Catalunya és realment de psiquiatra, tant ara com al segle XVIII.

I de fet va més enllà del segle XVIII: ja el setembre de 1640, a la Guerra dels Segadors, un general castellà dit Felipe Spínola fou el primer en proposar fer una ciutadella a Barcelona per a sotmetre la ciutat. Altres protofatxes castellans proposaren el mateix el 1653 i 1660.

La situació econòmica del s. XVII no ho havia permès però el 1704 Felip V recuperà la idea, formalitzada el 1705: "mandará erigir una Ciudadela en puesto oportuno y a costa de los mismos catalanes [...] y como todo el Principado de Cataluña consiste en la posesión de Barcelona".

Finalment, després del setge de 1714 i un cop presa Barcelona per la força, aquella mania persecutòria dels militars castellans del segle XVII en contra de la ciutat, i en contra del Principat de Catalunya en general, ja podia formalitzar-se amb la construcció d'una ciutadella.

L'intendent de l'exèrcit borbònic a Catalunya, un tal José Patiño, li envià una carta a Van Verboom el 7 de març de 1715 encarregant-li fer el projecte. I és que es donà la nefasta circumstància que l'enginyer flamenc havia estat fet presoner després de la Batalla d'Almenar...

...el juliol de 1710, i un cop fet pres se l'havia portat a Barcelona on hi quedà reclòs fins el 1713. Però tot i ser-hi reclòs l'home podia moure's per dins la ciutat tranquil·lament, cosa que aprofità per a estudiar-la bé i això ho aprofità el 1714 per a planificar-ne el setge.

Aquest desgraciat infortuni també feia de Van Verboom l'home ideal per a projectar la ciutadella, perquè sabia millor que ningú quina era la manera de dissenyar una fortalesa alhora inexpugnable des de l'exterior i des de l'interior de la ciutat. Una circumstància maquiavèl·lica.

Rebuda la carta del març, Van Verboom contestà el 3 d'abril següent proposant la ubicació de la ciutadella al "Baluarte de Levante [...]. La Ciudadela puesta en este paraje dominará sobre todo el centro de lo mas poblado de La Ciudad, con la ventaja de que al mesmo tiempo...

...fortificará la parte más flaca de la Plaza en donde se hallan las Brechas [...], que costarian mucho para bolverlas a restablezer y a donde ay mas casas destruidas del sitio". Van Verboom ja explicava que el barri i les cases de la Ribera era qui més havia patit el setge.

Sobre la forma deia: "me a parecido combeniente hazerla Pentagonal, que es la figura que ordinariamente se toma para que pueda presentar un frente de dos Baluartes a la Ciudad, como lo haze esta, batiendo por sus lados por dentro y fuera de las murallas del cuerpo de la Plaza".

I per a que quedés clar que la ciutadella es faria no en contra de cap enemic exterior sinó en contra de la pròpia Barcelona, explicava que els dos baluards que miraven a la ciutat haurien de ser els més ofensius de tots cinc, especificant que aquests dos haurien de tenir un...

...cavaller a sobre: "tendrá dos baterias altas que llaman Cavalleros en el centro de los dos Baluartes que miran a La Ciudad [...] debaxo de los quales havra unas bovedas a prueva de bomba". I efectivament al plànol final aquests dos baluards són els únics que tenien cavallers.

I aleshores venia això que en anglès en diuen "add insult to injury", és a dir empitjorar encara més la situació: no només es faria la Ciutadella en un terreny ja devastat sinó que part del barri de la Ribera hauria de ser enderrocat, i el psicòpata Van Verboom ho explicava...

...així: "El salir mas afuera para conservar mas casas, tendria el incombeniente de que La Fortaleza no haria el mesmo afecto que haze ahora de tener la entera superioridad que â menester sobre La Ciudad y sus Murallas, tanto por a dentro, como por afuera, batiendo con el...

...Baluarte de la yzquierda [...] y su cavallero toda la Plaza de armas de Palacio y Puerta de La Mar [...] y estas son las partes principales que la ciudadela ha de batir para impedir el poderse acercar della con mucha ventaja, quando la Ciudad estubiera perdida ô amotinada".

Per a establir el límit de l'esplanada que volia fer davant la ciutadella, que serviria per a no donar "ventaja" als barcelonins, dibuixà dues línies de tall, F i G: "F: Primer termino de la esplanada propuesto. G: Segundo termino propuesto, para que se elija uno de los dos".

Les línies F i G del plànol anterior són aquí A i C. De fet també havia proposat arrasar la Ribera fins a la línia D (inclosa Santa Maria de la Mar!) per a buidar al màxim possible el barri i evitar enfrontaments amb els veïns. Al final, però, s'enderrocaria per la línia B.

Deia el psicòpata sobre enderrocar fins a Santa Maria: "si se hubiera de arreglar esta Explanada, o Plaza de Armas a lo regular de ello; pero en esta forma se habrían de derribar el Palacio, y la Iglesia de Santa María con grande parte de lo mas poblado de la Ciudad antigua".

L'ordre de construir la tètrica fortalesa arribà finalment el 6 de juny de 1715. Aleshores fou quan Van Verboom dibuixà el projecte final de la Ciutadella, que és aquest, i la construcció començà de seguida. Van trigar uns tres anys i el maig de 1718 els baluards ja eren acabats.

Però mentrestant els veïns de la Ribera miraven de sobreposar-se a la situació i seguir vivint com podien. Moltes de les cases afectades pels setge les reconstruiren amb material reaprofitat. L'estat de les obres el novembre de 1715 es mostra en aquest plànol fet per Van Verboom.

El 1716, data d'aquest plànol, l'estructura general ja era feta fins a una certa cota. En aquests moments la Ciutadella i les cases de la Ribera encara eren a tocar tot i que a l'abril ja s'havien començat a enderrocar les primeres cases. Però els veïns seguien sense marxar.

Com que seguien sense marxar finalment arribà #taldiacomavui de 1717 l'ordre en què s'obligà als veïns de la zona afectada (delimitada per la línia a punts, plànol de 1718) a enderrocar ells mateixos les seves pròpies cases, portar el material a la Ciutadella i marxar del barri.

En total s'estima que fins a 1.015 cases foren enderrocades durant tot el procés, que representaven un 17% de la ciutat, i 42 carrers van desaparèixer. Fins a un 20% del total de la població de Barcelona fou obligada a marxar d'on vivia i la vella Ribera medieval quedà mutilada.

Com que l'esplanada pujava fins a una cota més alta que els carrers de la Ribera, moltes cases només s'enderrocaren fins a una certa alçària, deixant els inicis dels murs intactes i terraplenats. I així el barri quedà congelat en el temps, fixat al 1717, com es pot veure al Born.

Van Verboom va fer veure que no era un monstre i proposà indemnitzacions per als veïns obligats a marxar oferint-los solars als horts de Sant Pau del Camp o a la platja (plànol de 1751), així com compensacions econòmiques i la possibilitat d'emportar-se el material d'enderroc.

Òbviament al final no hi va haver ni una sola compensació econòmica per a ningú, i 50 anys després de l'enderroc encara hi havia veïns que la reclamaven i la resposta que obtenien era: "no se ha atendido su pago por considerarse libre la Real Hacienda por razón de conquista".

Els veïns expulsats es van redistribuir per la resta de barris tot i que alguns van acabar marxant de la ciutat. I ara ve l'insult final... El 1718 es van fer públiques les condicions per les quals es podria demanar un solar d'aquests que es farien al nou barri de la platja.

Aquest nou barri de la platja, que acabaria sent la Barceloneta, no es començà a fer fins el 1753 i amb un altre projecte (el plànol del tweet anterior), però el 1718 ja hi havia un primer projecte fet pel Capità General Marqués de Castel Rodrigo. Aquest plànol és de 1720.

D'aquell projecte no en queda cap plànol però sí les condicions amb les quals es volia bastir. El 1718 es publicà un ban explicant per a qui anava destinat el nou barri, que seria la gent expulsada de la Ribera. Així ho explica la geògrafa Mercè Tatjer a la seva tesina de 1971:

Però resulta que per a poder demanar un solar a la platja calia presentar un informe amb les teves dades personals, dient a quina professió et dedicaves, quina casa tenies i perquè volies una casa al nou barri de la platja. Òbviament qui volia una casa nova allà era qui...

...s'havia quedat sense casa durant el setge i l'operació de la Ciutadella, i per tant molts dels veïns expulsats de la Ribera preferiren no donar les seves dades tement encara més repressió per part dels psicòpates ocupants. Alguns veïns, els que es dedicaven a professions...

...marineres com els pescadors, sí que hi anaren a viure, però no als solars del nou barri sinó en barraques d'autoconstrucció a la platja i prop de la mar a on treballaven. I tot i que haguessin quedat fora de les muralles havien de pagar impostos com si visquessin intramurs.

El 1714 fou una tragèdia a molts nivells. Fou una tragèdia política però també urbanística i humanitària. Una salvatjada alimentada per aquesta psicòtica patologia mental anomenada catalanofòbia, una patologia que mai s'acaba.

Nens de la Barceloneta, 1916.
Foto d'Adolf Mas.

Fi.