Demà és #1deMaig, dia del treball. Com era treballar a l'època romana? Tothom ho feia? En quines condicions?
"Això depèn de la classe social", pensareu, i tindreu raó... En part. Benvinguts al #filTREBALLAR
1/15
Comencem per dalt? Sobre el paper, la gent de la classe senatorial es dedicava a l' "otium" (oci) en contraposició al "negotium" (negoci). A la realitat, això no es complia: invertien en les seves finques (i en venien el vi, oli, etc) i finançaven expedicions comercials.
2/15
Ho feien a través de la seva clientela, és a dir, persones vinculades a la família que feien feines per a ells a canvi de diners i protecció. Llavors els rics no feien CAP feina? Els homes feien carrera militar i política, com Luci Licini Sura
Les dones de classe alta feien tasques filantròpiques i influïen en les decisions de la família. També podien fer de sacerdotesses, amb un paper clau en la societat.
4/15
Per sota dels més rics hi havia la classe dels equites, o cavallers. També eren privilegiats, però no estava mal vist que participessin directament en negocis. També podien accedir a càrrecs públics. A la imatge, senador (toga amb franja ampla) i equites (franja estreta).
5/15
Baixem un graó i arribem als ciutadans lliures "de base". Tenien drets civils, però hi podem trobar tant artesans i comerciants acomodats com persones molt humils que treballen a compte d'altri, tant a les ciutats com al camp, navegant, a les mines...
6/15
En aquestes classes més humils, treballaven tant homes com dones. Tampoc hi havia límits d'edat: de ben petits ja treballaven. Els més desvalguts havien de viure dels ajuts públics o els collegia, institucions de caire social.
Imatge: tomba d'un nen miner.
7/15
Com segueix passant a l'actualitat, allistar-se a l'exèrcit podia ser una sortida de la pobresa. Era arriscada, però rebien un bon sou i, en cas de resultar ferits o morts, la família rebria diners.
8/15
En una situació diferent (però no necessàriament amb menys recursos) hi havia les persones lliures que no tenien la plena ciutadania romana o bé que no estaven adscrits a la ciutat on vivien. Sembla estrany, però un ciutadà d'Aeso podia no tenir drets a Roma.
9/15
Fins ara hem parlat de persones lliures perquè, precisament, hi havia gent que no n'era: els esclaus. Quan va començar l'expansió romana, els esclaus eres sobretot presoners dels territoris conquerits. Arribaven a milers, i hi va haver revoltes com la del conegut Espàrtac.
10/15
Quan Roma es va començar a estancar, la major part dels nous esclaus eren fills d'altres esclaus. Una persona lliure també es podia convertir en esclava per culpa dels deutes. Ara bé, a un esclau el podien alliberar.
11/15
Els lliberts prenien el nom dels antics amos, i hi quedaven vinculats. Recordeu l'Antònia Saturnina d'Aeso?
Evidentment, posats a triar és millor ser lliure, però pensem que hi havia esclaus que vivien millor que algunes persones lliures: hi havia esclaus qualificats que feien de mestres, arxivers o bibliotecaris; segurament més ben alimentats que un pagès pobre lliure.
13/15
Les condicions de vida i de feina depenien, doncs, de més factors que l'estament social. Un fet positiu de la societat romana és que es podia ascendir socialment. De retruc, l'arribada d'esclaus de tot arreu + l'alliberament + l'ascens va fer la societat ètnicament diversa.
14/15
Fins aquí el nostre fil d'avui. Si us ha interessat, ens ajudeu a difondre'l fent RT al primer tuit del fil? Gràcies!
Benvinguts a un nou fil sobre la ciutat romana d’Isona... SENSE ROMANS. No us estem enredant, simplement volem posar el focus en els indígenes: què va passar amb els ibers d’abans, durant i després de la fundació d’Aeso? Endavant amb el #FilIBERS
Qui eren els ibers? Donem aquest nom als pobles que van habitar la franja mediterrània de la península ibèrica durant la 2a edat del ferro. El nom d’Ibèria i la descripció d’aquests pobles com a conjunt és donat pels autors grecs i llatins, que van forjar imatges com aquesta.
Quan els mateixos autors (sempre forans) entren a descriure’ls amb més detall, sí que ens parlen d’una realitat més diversa: pobles amb nom propi vinculats a un territori concret que responen de manera autònoma davant d’una guerra, per exemple.
Benvinguts a un nou #FilRomà del @MuseuConcaDellà. Recordeu que en fem un cada darrer diumenge de mes, intercalats amb els de paleontologia. Avui el dediquem als Antonis, que ens portaran d’Isona a l’Àfrica. Comencem el #FilANTONIS
Hem dit Antonis? Quins Antonis? Ens referim a la família dels Antonii d’Aeso. Ja us hem explicat anteriorment que els homes romans lliures tenien tres noms: el praenomen, el nomen i el cognomen. Les dones només tenien nomen i cognomen. Posem d’exemple la família de Cèsar:
Tot i que praenomen, nomen i cognomen es repetien sovint dins d’una família, el nomen és el que correspon al nostre cognom. Per tant, quan parlem dels Antonis (o Antonii, fent servir el plural en llatí) ens referim al cognom de la família. Què en sabem dels Antonis d’Aeso?
Amb 18 anys, havia acabat els estudis i es volia menjar el món. Sí, avui us volem parlar d’un adolescent (hola, @adolescents_cat!), però #SpoilerAlert la història acaba amb el nostre protagonista mort. Es deia Publi i va viure a Aeso (Isona, Pallars Jussà) fa 1900 anys #PubliFIL
Posem-hi una mica de context: com coneixem la història d’un noi de fa tant de temps? Precisament, gràcies a la seva mort. Recordeu aquesta imatge del fil #CenturióPatern? Doncs és just la inscripció fúnebre que ens parla d’en Publi Calpurnià
Deixem un moment la inscripció i fem quatre pinzellades de com era la vida fins els 18 anys. En un món sense vacunes ni molts medicaments, hi havia molta mortaldat infantil. Per això la canalla portava penjat al coll un amulet protector: la bulla els nens i la lúnula les nenes.
Us ve de gust una història de romans amb viatges, emperadors, guerres i condecoracions? I què us sembla si, a més, ho fem de la mà d’un romà de km zero? Aquesta és la història de Luci Emili Patern, d’Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà) #CenturióPatern
Comencem pel principi: Aeso, una petita ciutat d’origen iber refundada pels romans entorn al 80 aC. En època Flàvia (darrer terç del segle I dC) la ciutat devia rebre la consideració de municipium i, els seus habitants, la ciutadania llatina. Això va ser un revulsiu enorme.
La ciutat aconseguia la jurisdicció sobre un territori molt gran (grosso modo, el Pallars, l’Alta Ribagorça i la Noguera). Econòmicament els va anar bé: a principi del segle II dC Aeso va créixer fora de les seves muralles fins passar de les 9 has.