@RBerenguerIII @QuimTorraiPla @salvadorilla Des del punt de vista del dret públic del segle XV i del segle XVIII, concretament el 1725 (quan el Principat de Catalunya ja havia deixat de ser un "principat" o regne en el sentit material del terme per passar a ser una "província") com ho recorda don Domingo d'Aguirre (1/23)
@RBerenguerIII @QuimTorraiPla @salvadorilla (ministre del Reial Consell de Catalunya, i per tant jutge de la Reial Audiència, durant els regnats de Carles II, Felip IV i Carles III) des de l'exili a Viena en el seu tractat sobre el Palau Reial de Barcelona: "General, y Generalidad, se intitula el común y toda la (2/23)
@RBerenguerIII @QuimTorraiPla @salvadorilla universidad de Cataluña". I com ja et vaig argumentar "in extenso" el 5 de juny: (amb l'aplicació del terme Generalitat com a sinònim de comunitat tant a Catalunya com a altres llocs d'Europa i, dins de Catalunya, àdhuc a nivell local per a la (3/23)threadreaderapp.com/thread/2062737…
@RBerenguerIII @QuimTorraiPla @salvadorilla universitat dels barcelonins el 1706).
Només afegiré, sobre el segon punt, que si aqueixa extrapolació fos certa, "General" també hauria de ser el terme abstracte que passés a denominar "tota l'estructura d'autogovern". I ni un ni l'altre ho van passar a ser, perquè van (4/23)
@RBerenguerIII @QuimTorraiPla @salvadorilla continuar sent sinònims fins a inicis del segle XVIII (sense oblidar que no abastaven tota l'estructura d'autogovern perquè l'administració reial del Principat també formava part d'aquesta, atès que el Principat de Catalunya era un regne políticament independent, del qual (5/23)
@RBerenguerIII @QuimTorraiPla @salvadorilla en formava part tant l'administració reial com la del General). Per altra banda, en l'expressió "administració de la Generalitat" no hauríem de confondre "la Generalitat" amb l'"administració" dels seus interessos fiscals encomanada a la seva Diputació, perquè, com la (6/23)
@RBerenguerIII @QuimTorraiPla @salvadorilla pròpia preposició "de" del complement del nom indica, una cosa és la Generalitat (la comunitat) i l'altra l'administració dels seus interessos fiscals (i després dels generals) encomanada a la seva Diputació (excepte el propi govern o administració general de la comunitat (7/23)
@RBerenguerIII @QuimTorraiPla @salvadorilla encomanada al rei i al seu lloctinent general, ja que llevat els moments extraordinaris i "de iure" només la setmana plenament republicana de 1641 la Diputació no va ser el govern del Principat ni de forma col·legiada la "presidenta de la Generalitat o del General"). De la (8/23)
@RBerenguerIII @QuimTorraiPla @salvadorilla mateixa manera que l'expressió "diputats del General" o "diputats de la Generalitat" vol dir en tots dos casos "representants de la comunitat", ja que, si Generalitat volgués dir Diputació del General, la segona expressió voldria dir "representants de la Diputació del (9/23)
@RBerenguerIII @QuimTorraiPla @salvadorilla General", la qual cosa és un contrasentit atès que els diputats no representen sinó que integren la Diputació del General o representació (ordinària) de la Generalitat.
I ací passo al primer punt, i és que una cosa és la representació plenària (la Cort general o el (10/23)
@RBerenguerIII @QuimTorraiPla @salvadorilla Consell general) i una altra cosa la representació ordinària (la Diputació, la Conselleria, la Paeria, el Juradesc, el Consolat o la Procuraduria) de la universitat o comú general o local. La primera no només representa sinó que, en una ficció jurídica, "és" la comunitat (11/23)
@RBerenguerIII @QuimTorraiPla @salvadorilla política i, consegüentment, només en ella hi resideix la "pleníssima potestat". La segona també representa la comunitat com la primera però, a diferència d'aquesta, no l'és, atès que la seva comesa és representar-la de forma ordinària durant el dia a dia en (12/23)
@RBerenguerIII @QuimTorraiPla @salvadorilla l'administració dels seus interessos generals i fiscals. Ara bé, és cert que és aquesta ordinarietat la que podria fer confondre, àdhuc en aquella època, la universitat, comú, general o generalitat amb l'administració exercida per la seva representació ordinària i (13/23)
@RBerenguerIII @QuimTorraiPla @salvadorilla l'"administració" (en el sentit contemporani de complex administratiu) que en depenia, en el marc local, i amb la mateixa representació ordinària que era la Diputació en el marc general. Però, de la mateixa manera que en l'actualitat també es confon la Generalitat (14/23)
@RBerenguerIII @QuimTorraiPla @salvadorilla autonòmica amb el Govern o Consell Executiu, i no per més comuna (àdhuc entre periodistes) que sigui aquesta confusió converteix en veritat el que no ho és (atès que la Generalitat és tot el sistema institucional d'autotgovern autonòmic, encapçalat, en aquest ordre, pel (15/23)
@RBerenguerIII @QuimTorraiPla @salvadorilla Parlament, el President i el Consell Executiu), que en aquella època es pogués confondre la comunitat política dels catalans amb la seva representació ordinària no ho converteix en veritat, en la realitat jurídica (i, si el que tu i jo pretenem és enllaçar legitimitats, (16/23)
@RBerenguerIII @QuimTorraiPla @salvadorilla en ressuscitar un dels estats més antics d'Europa per adaptar-lo a una democràcia liberal amb l'objectiu d'aprofundir en la república, coronada o no, em sembla que hem de ser especialment respectuosos amb les formes, un dels fonaments del republicanisme clàssic com ho (17/23)
@RBerenguerIII @QuimTorraiPla @salvadorilla demostra encara avui en dia el sistema polític britànic). Una confusió, la de la Generalitat amb la seva Diputació, afavorida en aquest cas per compartir gènere, com ja t'he dit, "la" Diputació amb "la" Generalitat, però també perquè, a diferència de la reunió continuada (18/23)
@RBerenguerIII @QuimTorraiPla @salvadorilla dels consells generals locals (el que fa que, en el marc local, "la universitat" es podia confondre, i de fet es confon avui en dia pels historiadors, amb tota l'administració política local de la ciutat o vila i no amb la representació ordinària del col·legi (19/23)
@RBerenguerIII @QuimTorraiPla @salvadorilla d'administradors o regidors), la congregació de la Cort general, de la representació plenària del General o Generalitat, era cada cop més esporàdica. Fet afavorit, com bé sabem, per la pròpia monarquia. I és que, com diu el gran Víctor Ferro, aquesta fou la més (20/23)
@RBerenguerIII @QuimTorraiPla @salvadorilla interessada en promoure la confusió de la comunitat política dels catalans (que només podia ser representada "plenàriament" per la Cort general) amb la seva representació ordinària, amb l'expressió sovint emprada pel Consell d'Aragó de "essa Diputación y Generalidad". (21/23)
@RBerenguerIII @QuimTorraiPla @salvadorilla Per tant, atès que eren el rei i els seus ministres de Madrid els més interessats en fer-nos confondre la comunitat dels catalans amb la seva representació ordinària en un context de cada vegada menys reunions del General o Generalitat dels catalans en Cort general (22/23)
@RBerenguerIII @QuimTorraiPla @salvadorilla (l'única presència "viva" de la comunitat, i com a tal, l'única en poder donar la seva aprovació i consentiment al príncep en l'elaboració de les lleis generals) per enfortir el poder reial, no ho seguim fent. I, per cert, encara no m'has dit quins capítols de 1413 són... (23/23)
@LuginbuhlJenn @MinnOrchia @MaryJoExotic @jk_rowling @threadreaderapp The biological sex (male, female and few intersexuals) is not a costume. Our dresses and, if we use it, makeup, yes! Antropologically, as the Cambridge Dictionary says, the costume is "the set of clothes typical of a particular country or period of history, or suitable for (1/15)
@LuginbuhlJenn @MinnOrchia @MaryJoExotic @jk_rowling @threadreaderapp a particular activity" or depending on the gender. In this case, the costume only becomes fancy dress in transformists, drag queens and kings or demons who have ripped women and changed their legal sex to be near them (although in this case is nothing fancy...). I insist: (2/15)
@LuginbuhlJenn @MinnOrchia @MaryJoExotic @jk_rowling @threadreaderapp the sex is not a costume, it is our biological reality like males or females. But the gender is a cultural construction, based in sex, but cultural construction. This is the reason because I have added it to the definition, because the clothes and the make up are part of a (3/15)
@LuginbuhlJenn @MinnOrchia @MaryJoExotic @jk_rowling Male and female are biological realities, man and woman cultural constructions, based on them, but cultural constructions. Like the language and, so, the pronouns. She was born like a male, her biological sex, but she feels like a female, her psychological sex. So she has (1/10)
@LuginbuhlJenn @MinnOrchia @MaryJoExotic @jk_rowling the right to be a woman, a cultural construction. And, like the gender is based in sex, she has the right to adapt her body at the body of a female. Knowing that the genetical sex and other aspects of the biological sex can't be changed; and some aspects of her former (2/10)
@LuginbuhlJenn @MinnOrchia @MaryJoExotic @jk_rowling cultural education like a former man remains and it is necessary time to change them. In my opinion, only the transsexual women (who has completed the transition), not transgender ones, could be able to access to female spaces. I understand the reasons of Joanne Rowling (3/10)
@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 El General o Generalitat, sa Diputació i el govern reial del Principat de Catalunya.
Tu confons un dels noms de la comunitat dels catalans amb sa representació ordinària (que, com la plenària, la Cort general, representava el General o Generalitat, (1/67)
@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 però, a diferència d'aquella, no l'"era"; és a dir, el General, institucionalitzat legalment el 1283, no és la representació dels braços a Cort general, sinó aquests/a la seva representació "plenària", representant-lo i, alhora, "sent-lo" en una ficció jurídica). Et (2/67)
@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 repeteixo: la Generalitat no era la Diputació del General sinó el mateix General, ço que he documentat abastament.
Qui millor ho ha expressat és el jurista Domènec d’Aguirre, ministre del Reial Consell de Catalunya durant els regnats de Carles II, Felip IV i Carles III, (3/67)
@RBerenguerIII Els comtats no eren feudals, ho era el principat. Com bé saps, els comtats eren les demarcacions de l'antic imperi carolingi, regne dels francs a finals del segle X. Per tant, eren les delegacions del poder públic del rei en els comtes en mans dels comtes. Poder públic (1/16)
@RBerenguerIII que, com també saps, s'havia transmès hereditàriament des de l'època de Guifré el Pelós i, amb el trencament del vassallatge per part de Borell II el 988, esdevingué de fet i de dret sobirà (tot i que a l'acta de la consagració de Sant Benet de Bages ja és anomenat (2/16)
@RBerenguerIII "principis Borrelli ducis Gothiae"). El problema és que, com ens van ensenyar a l'escola, aquesta disgregació del poder públic, que en mans dels comtes seguia tenint un caràcter públic (tant pel seu origen delegat com per l'àmplia extensió dels comtats), seguí sent duta a (3/16)
@Fernando_M62 Rei de Sicília, rei de Nàpols, rei de cada o cadascuna Sicília rei de les dues Sicílies o rei de les Dues Sicílies?
Intentaré ser breu. Al Cèsar el que és del Cèsar, però no tot. He consultat la titulació que apareix de Carles III d'Àustria a l'escatocol de les (1/30)
@Fernando_M62 constitucions de 1706 i en altres documents jurídics dels Habsburgs anteriors, i àdhuc els Trastàmara, i des del moment en què primer Alfons el Magnànim i després Ferran II conquereixen el regne de Nàpols sembla que els reis s'intitularen sempre de les Dues Sicílies (em fa (2/30)
@Fernando_M62 ràbia que no ho recordés tot i que em sonava haver vist ja el títol en aquesta època). Ara bé, és un cas únic. Ja que en tots els documents jurídics que he consultat en el que apareix el títol de rei de les Dues Sicílies no apareix el de rei d'Espanya, sinó que el primer (3/30)
@Fernando_M62 Te'l buscaré, però només a canvi de que em diguis les referències documentals d'aquestes fonts i la dels "tercios de nación española" de l'altre dia, i que me'n passis les digitalitzacions completes (si no són molt llargues) per correu! Hehehe...
@Fernando_M62 Rei de Sicília, rei de Nàpols, rei de cada o cadascuna Sicília rei de les dues Sicílies o rei de les Dues Sicílies?
Intentaré ser breu. Al Cèsar el que és del Cèsar, però no tot. He consultat la titulació que apareix de Carles III d'Àustria a l'escatocol de les (1/30)
@Fernando_M62 constitucions de 1706 i en altres documents jurídics dels Habsburgs anteriors, i àdhuc els Trastàmara, i des del moment en què primer Alfons el Magnànim i després Ferran II conquereixen el regne de Nàpols sembla que els reis s'intitularen sempre de les Dues Sicílies (em fa (2/30)