1.- Tant se val si la DI va ser “política” o “simbòlica”. Els símbols són determinants en qualsevol culminació d’un procés. O no esperàvem “banderes arriades”?
2.- Què era Tarradellas abans de tornar de l’exili? Un president o un símbol? I gràcies al símbol es va materialitzar quan va ser el moment oi? Bé. Més:
3.- Hem tocat fons en humiliació, en examen de consciència i en càstig. Cal rectificar coses. Però ja hi ha símptomes de redreçament de la moral, arreu.
4.- Aviat viurem possibles capíols d’entusiasme o fins i tot d’eufòria. Serenitat. Cal una victòria clara, neta, pacífica i “legal”. Cal això. Res més.
5.- President @KRLS encapçalant llista unitària sembla clarament l’opció més entusiasmadora. Si pot ser, i suma més vots que per separat, pot arrassar.
6.- L’endemà, calma. Mesurar bé els passos. Reconeixements o mediació. Administrar la Generalitat. Reivindicar resultat arreu del món i cada dia del món.
7.- Busquem la fórmula electoral més digna i més eficaç i donem una lliçó a l’Espanya essencialista i poruga que hem vist aquests mesos. Donem també una lliçó al món.
8.- Lliçó múltiple: sabem guanyar, sabem fer-ho en pau, sabem gestionar les rancúnies, tenim dignitat i tenim responsabilitat. I tenim dret ja indiscutible.
9.- Quan s’aixequin els ànims, com s’estan aixecant, serem una primavera victoriosa, digna, ordenada i digna d’aplaudiment. Del “símbol” discutit, a la realitat indiscutible.
10.- Dit tot això: si han de ser separades amb mínim comú denominador, endavant igualment. Amb alegria.
11.- I per últim: si es perd, tots cap a casa. No volem això “a qualsevol preu”. No som uns anòmals ni un “verí nacionalista”. Saber perdre. I saber guanyar: serenitat en tot moment i passi el que passi.
11.- I per últim: si es perd, tots cap a casa. No volem això “a qualsevol preu”. No som uns anòmals ni un “verí nacionalista”. Saber perdre. I saber guanyar: serenitat en tot moment i passi el que passi.
