1.- Anem a veure: imaginem per un instant que, com sembla (després argumento) hi ha un 60% de vots independentistes.
2.- Evidentment hi ha tot Europa i mig món atents a aquesta possibilitat. Espanya, morta de por (d’aquí l’estat d’excepció encobert, i diari, amb què ens fan viure).
3.- Evidentment hi ha alguns països disposats a emprendre accions decisives per al reconeixement d’aquest resultat i les seves conseqüències.
4.- Però el més important: la gestió que està fent Espanya, la Junta Electoral, el PP, alguns jutges i tot l’aparell de l’Estat contra l’autogovern català no sortirà gratis.
5.- El 21D serà la demostració que no poden guanyar ni tan sols amb l’àrbitre a favor, la llei a mida i l’Estat com a abusananos diari.
6.- Un 60%. No és cap quimera. És possible, o més ben dit: és probable.
7.- Una lliçó de dignitat i de determinació, un reconeixement intern, alguns reconeixements exteriors i obertura de canvis reals de la situació. Això és el que pot passar.
8.- Si la gent surt d’aquest núvol tristot i massoquista i pensa més en futur que en passat, i més en les pròpies forces que en els abusos vigents.
9.- Aquests abusos només son por. Por estatal, por atàvica. Por de qui se sap perdedor. Només cal fixar-s’hi, somriure i fer bíceps.
10.- No som un “full de ruta fallit” ni un fracàs que ha acabat en presó i exili. Som la majoria clara del poble de Catalunya i amb nosaltres no s’hi juga.
11.- Your party is over.
