#Taldiacomavui de 1992 s’inauguraven els Jocs Olímpics de Barcelona.

Més enllà de la imatge que pretengueren vendre dels ‘millors Jocs de la història’ hi hagué una altra cara de la Barcelona Olímplica, una cara fosca que no s’explica a les commemoracions que se’n fan.

Fil🧵 Sota el pretext de la seguretat, Barcelona i subseus es van convertir en espais militaritzats, preses per 30.000 policies, 10.000 militars, 37 helicòpters, un miler de vehicles i 24 avions de combat.

El control social es va convertir en l’obsessió d’administracions i autoritats.

Sabies que al barri barceloní de la Bonanova hi ha una bonica finca modernista amb un rellotge de fusta aturat, que es va convertir en símbol de rebuig al cop d’Estat i dictadura franquista?

Aquesta és la història del rellotge del consolat de Mèxic de Barcelona.

Fil🧵🇲🇽 Durant el cop d’Estat feixista de 1936 i posterior esclat de la Guerra Civil pocs van ser els països que es van alinear de forma clara a favor del legítim govern de la República espanyola com ho va fer la República de Mèxic, presidida per Lázaro Cárdenas.

#taldiacomavui de 1982 moria, a l’Exili mexicà, el boxejador Josep Gironès ‘El crack de Gràcia’, de 87 anys.

Admirat al ring, republicà, catalanista i antifeixista convençut, fou perseguit pel feixisme i va acabar els seus dies en solitari, lluny de la seva terra i familia.

Fil Josep Joan Gironès va néixer el 29 d’agost del 1904 al carrer de la Llibertat de la Vila de Gràcia.

Fill d’una família humil que venia aviram al mercat, era el gran de quatre germans. Un d’ells, l’Amadeu, va ser jugador de futbol i jugar a l’Europa i al Sants.

#taldiacomavui de 1972 una manifestació pacífica pels drets civils a la ciutat nord-irlandesa de Derry es convertia en un bany de sang quan el Batalló de Paracaigudistes de l'exèrcit britànic va disparar a la multitud, matant 14 persones i ferint-ne 30.

Fou el Bloody Sunday

Fil Aquella tarda l’organització pels drets civils Northern Ireland Civil Rights Association (NICRA) organitzava una marxa per la llibertat de centenars d’activistes detinguts de forma arbitrària els mesos anteriors.

Milers de persones van assistir-hi amb actitud totalment pacífica.

#taldiacomavui de 1939 les tropes franquistes entraven per la Diagonal de Barcelona i ocupaven la ciutat.

Amb aquesta derrota s'obria un nou període marcat per la repressió, saquejos, abusos i humiliació dels vencedors cap als vençuts, milers dels quals van marxar a l'exili

Fil Encapçalats per Juan Yagüe, el carnisser de Badajoz, i Dionisio Ridruejo, cap de propaganda, amb l'ocupació de Barcelona començava una nova era per als vencedors i calia que tothom ho sabés: Ridruejo ordenà distribuir fulls volanders i cartells que anunciaven "Ha llegado España"

L'any 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, esclatava una vaga insòlita i poc coneguda al barri de Les Corts de Barcelona que ràpidament s'estenia a tota la província.

Aquesta vaga va ser protagonitzada per infants d'entre 9 i 12 anys.

L'anomenada 'vaga dels nens'

Fil🧵 Fundada al 1913 Cristalleries Planell, va esdevenir, als anys 20, una de les grans empreses del vidre a Catalunya.

Creada per Leopoldo Planell Porqueras, d'orígen humil i convertit en un empresari molt conegut, la seva fàbrica estava situada al carrer Anglesola Les Corts.

#Taldiacomavui de 1992 s’inauguraven els Jocs Olímpics de Barcelona.

Més enllà de la imatge que pretengueren vendre dels ‘millors Jocs de la història’ hi hagué una altra cara de la Barcelona Olímplica, una cara fosca que no s’explica a les commemoracions que se’n fan.

Fil ⬇️ Sota el pretext de la seguretat, Barcelona i subseus es van convertir en espais militaritzats, preses per 30.000 policies, 10.000 militars, 37 helicòpters, un miler de vehicles i 24 avions de combat.

El control social es va convertir en l’obsessió d’administracions i autoritats.

#taldiacomavui de 1931 les veïnes de Barcelona iniciaven una vaga de lloguers.

La protesta, contra abusos dels propietaris i l'augment de preus injustificat, s'allargaria gairebé 8 mesos amb un seguiment massiu de prop de 100.000 famílies negant-se a pagar els arrendaments.

Fil Les grans obres de transformació de Barcelona per l'Exposició Universal de 1929 van atreure molts obrers i les seves famílies, migrats d'arreu de Catalunya i la resta de l'Estat, fent que la ciutat passés dels 800.000 habitants del 1925 a superar el milió la primavera de 1931.

Sabies que...el futbol disputat per dones omplia estadis a la dècada de 1910 i 1920 a Anglaterra?

El récord d'assistència: Dick Kerr's vs. St Helen quan, el 27 de desembre de 1920 omplint Goodison Park, a Liverpool, amb 53.000 persones i 14.000 més es van quedar fora de l'estadi i doncs...que va passar?

Sorpresa 🤡! Al 1921 la Federació Anglesa va prohibir que les dones juguessin a futbol adduint raons mèdiques. Afirmaven que el futbol no era un esport apropiat per a l'estructura física de les dones.

I la prohibició va allargar-se fins al 1971. 50 anys

#taldiacomavui de 1972 una manifestació pacífica pels drets civils a la ciutat nord-irlandesa de Derry es convertia en un bany de sang quan el Batalló de Paracaigudistes de l'exèrcit britànic va disparar a la multitud, matant 14 persones i ferint-ne 30.

Fou el Bloody Sunday

Fil Aquella tarda l’organització pels drets civils Northern Ireland Civil Rights Association (NICRA) organitzava una marxa per la llibertat de centenars d’activistes detinguts de forma arbitrària els mesos anteriors.

Milers de persones van assistir-hi amb actitud totalment pacífica.

#Taldiacomavui de 1938 l’aviació feixista italiana al servei de Franco realitzava un dels bombardejos més tràgics i cruels dels que patí la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil i que la convertí en un atuèntic infern.

Fou l’atac que va patir la plaça de St Felip Neri

Fil A l’inici de la guerra, l’esglesia de St Felip Neri va passar a mans de la Generalitat

El temple fou usat com a magatzem d’art mentre el convent fou reconvertit en centre d’acollida d’infants, molts d’ells refugiats de zones ocupades per l’exèrcit colpista

📷Menjador del centre

#taldiacomavui de 1997 un grup de joves es colava a l'Ajuntament de Barcelona i substituïa la bandera espanyola per l'Okupa.

Protestaven pels desallotjaments i l'aprovació, al gener de 1996, del nou Codi Penal que criminalitzava un moviment que estava vivint un moment àlgid

Fil Al desembre de 1984 es va produir, al carrer Torrent de l'Olla del barri de Gràcia, la primera okupació urbana de l'Estat.

Tot i que aquesta primera experiència va durar poques hores, fou l'embrió d'un moviment que va anar enfortint-se durant els següents mesos.

#taldiacomavui de 1937 afusellaven Emili Darder, batlle de Palma, Antoni Mateu, batlle d'Inca i els diputats Antoni M. Ques i Alexandre Jaume Rosselló al cementiri de Palma

Fou un episodi més de la repressió franquista a les Balears, iniciada el mateix 19 de Juliol del '36

Fil A diferència del País Valencià o el Principat, el poble balear no va aconseguir fer front a l'exèrcit colpista.

El cop d'estat, iniciat pel general Goded el 19 de juliol, triomfà a Mallorca i les Pitiüses sent Menorca l’única illa on els antifeixistes aconseguiren resistir.

L'any 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, va esclatar una vaga insòlita i poc coneguda al barri de Les Corts de Barcelona que ràpidament s'estenia a tota la província.

Aquesta vaga estigué protagonitzada per infants d'entre 9 i 12 anys

L'anomenada 'vaga dels nens'

Fil Fundada al 1913 Cristalleries Planell, va esdevenir, als anys 20, una de les grans empreses del vidre a Catalunya.

Creada per Leopoldo Planell Porqueras, d'orígen humil i convertit en un empresari molt conegut, la seva fàbrica estava situada al carrer Anglesola Les Corts.

#taldiacomavui de 1978 diversos còctels molotov cremaven la sala de festes Scala de Barcelona matant a 4 persones

L’incendi, detencions i criminalització de la CNT que desencadenaren, representen un dels casos més significatius de guerra bruta a la Transició: El cas Scala.

Fil Aquell dia, la CNT havia organitzat una manifestació contra als Pactes de la Moncloa, firmats uns mesos abans, i que els deixaven com a única força majoritària en contra d'aquest acord, que consideraven apuntalava el règim alhora que atacava els drets de la classe treballadora