5 ARGUMENTS sobre l’acord de Junts i el PSOE per a la investidura
 
1. L’acord compleix amb les condicions per a la investidura que el MHP va exposar en la seva conferència del 5 de setembre:
 
- una llei d’amnistia que no deixi cap víctima de la repressió fora del seu abast, més les altres mesures antirepressives (directiva d’inteligència, Europol, etc)

- negociació sobre dos àmbits –reconeixement nacional de Catalunya i autogovern- amb un mecanisme de verificació i mediació imparcial i, per tant, internacional

- a la primera taula, Junts defensarà la necessitat d’un referèndum d’autodeterminació acordat (la celebració del qual no requereix cap reforma constitucional)
 
L’acord, a més, no implica cap renúncia: Junts segueix reivindicant la legitimitat del referèndum de l’1-O i del seu mandat i de la Declaració d’independència del 27-O.  Perquè només un referèndum acordat –sorgit de la primera taula de negociació- podria substituir aquell mandat. 2. L’acord suposa un canvi narratiu radical per part del PSOE. A la part dels “Antecedents” les dues parts reconeixen:

- que hi ha un conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya sense resoldre
- que té un origen secular
- que en determinats moments històrics les revindicacions del catalanisme han estat objecte de persecució
- que una gran part de la societat catalana no s’identifica amb el sistema polític espanyol (és a dir, amb el règim del 78)
- que la sentència del TC sobre l’Estatut està a l’origen del Procés d’independència
- que aquest procés té una fita culminant en el referèndum d’independència de l’1-O

Pel PSOE, reconèixer tot això és, sens dubte, una revolució narrativa, tenint en compte que tot just fa sis anys donava suport al 155.

Fa uns dies @concitadeg, una de les principals periodistes d’Itàlia, publicava aquesta columna titulada “Com es canvia una frontera” a @repubblica (un dels diaris més importants del país, amb més de 600 mil lectors), on ella escriu habitualment.👇🏾

invececoncita.blogautore.repubblica.it/articoli/2022/… La seva tesi: si només hi ha dues vies al món per intentar canviar una frontera, la pacífica i la violenta,
l’independentisme català és, avui, l’exemple més evident de la primera i Putin l’exemple indiscutible de la segona. Putin i Catalunya, doncs, com a referents oposats.

Dichiarazioni di un ex agente dei servizi segreti spagnoli in tribunale, dove spiega il rapporto tra lo stato spagnolo e gli attentati terroristici sulla Rambla de Barcelona, ​​​​il 17 agosto 2017, dove morirono 16 persone, di cui due italiane. In qualità di ministro della Salute del Governo della Generalitat nei giorni e nelle settimane successivi all’attentato #17A di Barcellona, ho passato molte ore a visitare i feriti, accompagnare i loro parenti e sostenere le équipe mediche che li stavano cercando di guarirli.

Com a conseller de Salut del Govern de la Generalitat, durant els dies i les setmanes posteriors a l’atemptat del #17A de Barcelona vaig dedicar moltes hores a visitar els ferits, a acompanyar els seus familiars i a donar suport als equips mèdics que els estaven atenent. Algunes de les víctimes en aquelles hores es debatien entre la vida i la mort, i no totes van sobreviure. És impossible oblidar les converses que vaig tenir amb alguns dels seus familiars. M’és difícil concebre una monstruositat més gran que un estat facilitant un atemptat així.

Aquest reconeixement oficial del @ConsellxRep per part del @parlamentcat és un fet molt rellevant, transcendental.

Obro fil👇🏾

https://twitter.com/albertbatet/status/1443648922048663560

El @ConsellxRep va ser creat en virtut de l’acord d’investidura del MHP @QuimTorraiPla. Amb aquella investidura es restablia la Generalitat autonòmica i finalitzava el 155. Tanmateix, fer “això i res més” suposava tornar a l’ordre autonòmic i prou, com si l’1-O no hagués existit.

El més inquietant del discurs de Sánchez al Liceu va ser la constant apel.lació a l’”espíritu de la Transición”. Perquè gran part dels catalans fa temps que han entès que aquest “espíritu” no només no és la solució del conflicte català actual, sinó que és justament el problema. Els dèficits dramàtics de la Transició estan precisament a l’origen d’aquest conflicte, són la causa de la seva judicialització. La Transició no va expulsar el franquisme de la cúpula judicial i només això pot explicar unes sentències que són la vergonya de l’Europa democràtica.

La bomba jurídica q va esclatar dilluns al tribunal belga té tal magnitud q probablement no tothom ha copsat l’abast de la seva ona expansiva. Per entendre fins a quin punt el TS ha quedat noquejat per la sentència sobre l’HC @LluisPuigGordi, només cal fer-se aquestes preguntes: 1. El @Europarl_CAT concedirà el suplicatori q reclama Llarena per a reactivar l’euroordre del MHP @KRLS, la consellera @ClaraPonsati i jo mateix, ara q el jutge belga ha dit q Llarena no és competent per emetre l’euroordre (i, per tant, tampoc ho és per reclamar el suplicatori)?

Acabem el primer mes d’activitat al Parlament Europeu satisfets per la feina feta en defensa del nostre país i amb ganes de fer-ne molta més per construir una Europa millor. En aquest FIL, els nostres 8 discursos al Plenari. De la "memòria històrica" a la defensa de l’Ebre. (1/9) Discurs del President @KRLS sobre la Presidència europea de Cròacia (2/9)

Ahir a #Berlin, convidat per l'Institute for Cultural Diplomacy a la seva Conferència Anual, vaig poder explicar quines són, des de la nostra perspectiva, les causes del conflicte polític que vivim avui a Catalunya. El problema no és si Catalunya es fixa en la 'via eslovena' o segueix aspirant a la 'via escocesa'. El problema és q Espanya no hagi estat capaç de seguir la 'via alemanya': el procés de desnazificació q va seguir Alemanya un cop acabat el nazisme.