#taldiacomavui de 1931 les veïnes de Barcelona iniciaven una vaga de lloguers.
La protesta, contra abusos dels propietaris i l'augment de preus injustificat, s'allargaria gairebé 8 mesos amb un seguiment massiu de prop de 100.000 famílies negant-se a pagar els arrendaments.
Fil
Les grans obres de transformació de Barcelona per l'Exposició Universal de 1929 van atreure molts obrers i les seves famílies, migrats d'arreu de Catalunya i la resta de l'Estat, fent que la ciutat passés dels 800.000 habitants del 1925 a superar el milió la primavera de 1931.
El creixement de població afegia pressió als problemes d'accés a l'habitatge i enduria les condicions dels llogaters.
La llei d'arrendaments era lliure i els propietaris tenien llibertat per apujar preus i moltes facilitats per desnonar, ja que cap llei protegia als llogaters.
Al casc antic les condicions eren dures i insalubres, amb una alta densitat de població i un índex molt elevat de relloguer i cohabitació
Al 1931, a Barcelona hi vivien 100.000 persones rellogades i 30.000 més en l'infrahabitatge repartit la ciutat, com les barraques de Montjuïc
A més, el preu de pisos i cases havia augmentat molt degut a la pujada de la demanda, i consumien cada cop més un percentatge més alt dels sous que guanyaven les families de classes populars, que ja patien condicions de gran desigualtat a causa de l'inici de la crisi econòmica.
Per tal d'afrontar aquella situació, la CNT creà el Comitè de Defensa Econòmica.
Cal tenir en compte que en aquell moment l'anarcosindicalisme comptava amb una gran base social i s'havia erigit com a part essencial de la xarxa de solidaritat de la classe treballadora barcelonina
Aquest Comitè va convocar una assemblea, on 150.000 persones decidiren iniciar una sèrie reclamacions, entre les quals exigir la baixada d'un 40% dels lloguers.
Ni propietaris ni autoritats municipals ni estatals van atendre aquestes reclamacions.
La vaga de lloguers començava.
La vaga començà a la Barceloneta i s'estengué als barris amb més presència de classe treballadora com Sants, el Clot o Poblenou i també a localitats com l'Hospitalet i Santa Coloma de Gramenet
A l'agost,punt àlgid de la protesta, prop de 100.000 famílies no pagaven l'arrendament
Les famílies que més la secundaren foren les més afectades per la crisi, moltes lligades a la construcció, que visqué una devallada després de l'Exposició de 1929, deixant prop del 40% del sector a l'atur.
'Menja bé, i si no tens diners, no paguis el lloguer!'
Les dones tingueren un paper primordial en la protesta.
Administraven i distribuïen les pagues i menjar, lideraven els intents d'aturar desnonaments, que eren gairebé diaris, i organitzaven la solidaritat i suport mutu entre les diferents famílies afectades.
Per evitar reocupacions, les forces de l’ordre llançaven els mobles per les finestres per destrossar-los.
Tot i així, en la majoria d'ocasions la solidaritat s'activava i entre totes els tornaven a pujar i els muntaven perquè les famílies desnonades poguessin reinstal·lar-s'hi.
Al mes de setembre la situació als carrers cada cop era més tensa i la repressió s'intensificà, coincidint amb la vaga general que convocà la CNT.
Hi hagué diferents manifestacions que acabaren amb enfrontaments armats, desenes de ferits i detinguts i un total de 18 morts.
Finalment, la repressió i l'esgotament feren que al desembre finalitzés la vaga -tot i que algunes famílies ja no pagarien lloguer fins l'any 1936-.
No s'aconseguiren els objectius però si remoure consciències i alleugir l'ofec econòmic de moltes famílies durant diversos mesos.
Si voleu aprofundir en aquest apassionant i alhora desconegut episodi de lluita obrera a Barcelona, us recomano el llibre de Manel Aisa “La huelga de alquileres y el comité de defensa económica.” editat al 2014 per @el_lokal
Està molt ben documentat, és una autèntica meravella.
Share this Scrolly Tale with your friends.
A Scrolly Tale is a new way to read Twitter threads with a more visually immersive experience.
Discover more beautiful Scrolly Tales like this.