#taldiacomavui de 1931 les veïnes de Barcelona iniciaven una vaga de lloguers.
La protesta, contra abusos dels propietaris i l'augment de preus injustificat, s'allargaria gairebé 8 mesos amb un seguiment massiu de prop de 100.000 famílies negant-se a pagar els arrendaments.
Fil
Les grans obres de transformació de Barcelona per l'Exposició Universal de 1929 van atreure molts obrers i les seves famílies, migrats d'arreu de Catalunya i la resta de l'Estat, fent que la ciutat passés dels 800.000 habitants del 1925 a superar el milió la primavera de 1931.
El creixement de població afegia pressió als problemes d'accés a l'habitatge i enduria les condicions dels llogaters.
La llei d'arrendaments era lliure i els propietaris tenien llibertat per apujar preus i moltes facilitats per desnonar, ja que cap llei protegia als llogaters.
Al casc antic les condicions eren dures i insalubres, amb una alta densitat de població i un índex molt elevat de relloguer i cohabitació
Al 1931, a Barcelona hi vivien 100.000 persones rellogades i 30.000 més en l'infrahabitatge repartit la ciutat, com les barraques de Montjuïc
A més, el preu de pisos i cases havia augmentat molt degut a la pujada de la demanda, i consumien cada cop més un percentatge més alt dels sous que guanyaven les families de classes populars, que ja patien condicions de gran desigualtat a causa de l'inici de la crisi econòmica.
Per tal d'afrontar aquella situació, la CNT creà el Comitè de Defensa Econòmica.
Cal tenir en compte que en aquell moment l'anarcosindicalisme comptava amb una gran base social i s'havia erigit com a part essencial de la xarxa de solidaritat de la classe treballadora barcelonina
Aquest Comitè va convocar una assemblea, on 150.000 persones decidiren iniciar una sèrie reclamacions, entre les quals exigir la baixada d'un 40% dels lloguers.
Ni propietaris ni autoritats municipals ni estatals van atendre aquestes reclamacions.
La vaga de lloguers començava.
La vaga començà a la Barceloneta i s'estengué als barris amb més presència de classe treballadora com Sants, el Clot o Poblenou i també a localitats com l'Hospitalet i Santa Coloma de Gramenet
A l'agost,punt àlgid de la protesta, prop de 100.000 famílies no pagaven l'arrendament
Les famílies que més la secundaren foren les més afectades per la crisi, moltes lligades a la construcció, que visqué una devallada després de l'Exposició de 1929, deixant prop del 40% del sector a l'atur.
'Menja bé, i si no tens diners, no paguis el lloguer!'
Les dones tingueren un paper primordial en la protesta.
Administraven i distribuïen les pagues i menjar, lideraven els intents d'aturar desnonaments, que eren gairebé diaris, i organitzaven la solidaritat i suport mutu entre les diferents famílies afectades.
Per evitar reocupacions, les forces de l’ordre llançaven els mobles per les finestres per destrossar-los.
Tot i així, en la majoria d'ocasions la solidaritat s'activava i entre totes els tornaven a pujar i els muntaven perquè les famílies desnonades poguessin reinstal·lar-s'hi.
Al mes de setembre la situació als carrers cada cop era més tensa i la repressió s'intensificà, coincidint amb la vaga general que convocà la CNT.
Hi hagué diferents manifestacions que acabaren amb enfrontaments armats, desenes de ferits i detinguts i un total de 18 morts.
Finalment, la repressió i l'esgotament feren que al desembre finalitzés la vaga -tot i que algunes famílies ja no pagarien lloguer fins l'any 1936-.
No s'aconseguiren els objectius però si remoure consciències i alleugir l'ofec econòmic de moltes famílies durant diversos mesos.
Si voleu aprofundir en aquest apassionant i alhora desconegut episodi de lluita obrera a Barcelona, us recomano el llibre de Manel Aisa “La huelga de alquileres y el comité de defensa económica.” editat al 2014 per @el_lokal
Està molt ben documentat, és una autèntica meravella.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
#Taldiacomavui de 1992 s’inauguraven els Jocs Olímpics de Barcelona.
Més enllà de la imatge que pretengueren vendre dels ‘millors Jocs de la història’ hi hagué una altra cara de la Barcelona Olímplica, una cara fosca que no s’explica a les commemoracions que se’n fan.
Fil🧵
Sota el pretext de la seguretat, Barcelona i subseus es van convertir en espais militaritzats, preses per 30.000 policies, 10.000 militars, 37 helicòpters, un miler de vehicles i 24 avions de combat.
El control social es va convertir en l’obsessió d’administracions i autoritats.
Amb la mateixa excusa, al febrer de 1992 el govern del PSOE aprovava la Ley Corcuera o ‘Ley de la patada en la puerta’.
Facultava a les forces repressives de l'Estat a entrar a una propietat privada sense ordre judicial.
Sabies que al barri barceloní de la Bonanova hi ha una bonica finca modernista amb un rellotge de fusta aturat, que es va convertir en símbol de rebuig al cop d’Estat i dictadura franquista?
Aquesta és la història del rellotge del consolat de Mèxic de Barcelona.
Fil🧵🇲🇽
Durant el cop d’Estat feixista de 1936 i posterior esclat de la Guerra Civil pocs van ser els països que es van alinear de forma clara a favor del legítim govern de la República espanyola com ho va fer la República de Mèxic, presidida per Lázaro Cárdenas.
De fet, acabada la guerra, Mèxic va ser un dels països que va acollir més exiliats espanyols, més de 20.000, molts d’ells catalans.
Els primers van ser els coneguts com a “Nens de Morelia”, infants del Vallès i del Raval que van arribar-hi durant la guerra.
#taldiacomavui de 1982 moria, a l’Exili mexicà, el boxejador Josep Gironès ‘El crack de Gràcia’, de 87 anys.
Admirat al ring, republicà, catalanista i antifeixista convençut, fou perseguit pel feixisme i va acabar els seus dies en solitari, lluny de la seva terra i familia.
Fil
Josep Joan Gironès va néixer el 29 d’agost del 1904 al carrer de la Llibertat de la Vila de Gràcia.
Fill d’una família humil que venia aviram al mercat, era el gran de quatre germans. Un d’ells, l’Amadeu, va ser jugador de futbol i jugar a l’Europa i al Sants.
Apassionat per la boxa des de molt jove, Gironès, anava sovint al Frontó Condal del carrer Rosselló, on s’hi celebren combats de boxa a l’aire lliure.
Allà hi va conèixer l’Àngel Artero, entrenador i pioner del pugilisme català, que dirigia el gimnàs Punching-Ball Club, a Gràcia
#taldiacomavui de 1972 una manifestació pacífica pels drets civils a la ciutat nord-irlandesa de Derry es convertia en un bany de sang quan el Batalló de Paracaigudistes de l'exèrcit britànic va disparar a la multitud, matant 14 persones i ferint-ne 30.
Fou el Bloody Sunday
Fil
Aquella tarda l’organització pels drets civils Northern Ireland Civil Rights Association (NICRA) organitzava una marxa per la llibertat de centenars d’activistes detinguts de forma arbitrària els mesos anteriors.
Milers de persones van assistir-hi amb actitud totalment pacífica.
Els organitzadors de la manifestació, que va aplegar 15.000 persones, per assegurar-se que transcorreria de forma pacífica, van aconseguir que les dues organitzacions armades republicanes actives del moment, l’IRA provisional i l’IRA oficial, declaressin un alto al foc d’un dia.
#taldiacomavui de 1939 les tropes franquistes entraven per la Diagonal de Barcelona i ocupaven la ciutat.
Amb aquesta derrota s'obria un nou període marcat per la repressió, saquejos, abusos i humiliació dels vencedors cap als vençuts, milers dels quals van marxar a l'exili
Fil
Encapçalats per Juan Yagüe, el carnisser de Badajoz, i Dionisio Ridruejo, cap de propaganda, amb l'ocupació de Barcelona començava una nova era per als vencedors i calia que tothom ho sabés: Ridruejo ordenà distribuir fulls volanders i cartells que anunciaven "Ha llegado España"
Al contrari del que afirma la historiografia franquista,aquell matí pocs sortiren a rebre’ls
La gent que va romandre a la ciutat s’amagà a casa, metro i refugis antiaeris per por als saquejos
Les imatges que difongué el NO-DO son o bé manipulades o corresponen a dies posteriors
L'any 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, esclatava una vaga insòlita i poc coneguda al barri de Les Corts de Barcelona que ràpidament s'estenia a tota la província.
Aquesta vaga va ser protagonitzada per infants d'entre 9 i 12 anys.
L'anomenada 'vaga dels nens'
Fil🧵
Fundada al 1913 Cristalleries Planell, va esdevenir, als anys 20, una de les grans empreses del vidre a Catalunya.
Creada per Leopoldo Planell Porqueras, d'orígen humil i convertit en un empresari molt conegut, la seva fàbrica estava situada al carrer Anglesola Les Corts.
La relació de Leopoldo Planell amb les treballadores fou tensa per les duríssimes condicions que patien.
Durant aquella dècada es convocaren diverses vagues i l'any 1923 l'empresari, que era benefactor de La Lliga Regionalista, va ser ferit de bala per obrers durant una vaga