Efemèrides d'Arquitectura Profile picture
Història de l'arquitectura, catalana i forana, antiga i moderna. És a dir, tota. A càrrec de @jan_xc.

May 6, 2023, 44 tweets

Aquest és el mapa més antic dels Països Catalans, titulat "Mapa de la llengua catalana". Fou publicat #taldiacomavui de 1883 a la revista "La Il·lustració Catalana", l'any que se celebrava "la vinticinquena festa dels Jochs Florals". Població total: 3.870.000 habitants. Fil 📜

El mapa, que encara no incloïa la Franja ni l'Alguer, fou fet per un dibuixant carlista anomenat Pacià Ross i Bosch, i era a la pàgina del costat de l'"Oda a la Pàtria" (1832) de Bonaventura Carles Aribau.

Tot i que el mapa més antic dels Països Catalans, encara que no dibuixats explícitament com a tals, és aquest de 1729 titulat "Costes de la Principaute de Catalogne", de l'editor i geògraf holandès Pieter van der Aa, publicat dins de "La galerie agreable du monde".

Interessant també aquest altre mapa dels Països Catalans publicat el 1897 a la prestigiosa revista nord-americana "The Popular Science Monthly" on s'hi deia que per a un pagès castellà era més fàcil entendre l'italià que no el català, que consideraven una variant de l'occità.

Aquesta mapa nord-americà dels Països Catalans, que fascinantment és el segon de la Història després d'aquell mapa de 1883, fou obra de William Z. Ripley, economista i professor de sociologia i geografia humana al MIT i a la Universitat de Columbia, que publicà un famós llibre...

...titulat "The Races of Europe", fruit d'una sèrie de conferències impartides al Lowell Institute de Boston el 1896. I en aquest llibre hi apareix una frase (suposadament d'origen francès de principis del segle XIX) que encara avui dia fem servir:

"Àfrica comença als Pirineus".

Com s'ho va fer Ripley per a muntar un mapa dels Països Catalans? Va trobar l'article "Limite du Catalan et du Languedocien", firmat per aquest antropòleg francès, Abel Hovelacque, que fou un dels primers en definir els límits geogràfics entre català i occità a la Catalunya Nord.

L'article, de tres pàgines i aparegut a la revista "Revue mensuelle de l'École d'anthropologie de Paris" el 1891, tenia a la segona pàgina un mapa del departament francès Pirineus Orientals titulat "Limite septentrionale du catalan" amb els límits entre català i occità dibuixats.

I per tant a Ripley només li calia agafar aquella part del departament francès on s'hi parlava català i ajuntar-la amb Catalunya del sud i... voilà! ja tenia el segon plànol dels Països Catalans de la Història (i per descomptat el primer dels Estats Units) dibuixat... l'any 1896!

Ripley feia una sàvia reflexió: la diversitat lingüística de la península és fruit de les causes naturals, ja que els pobles ibèrics no miren a Madrid sinó a la mar, al litoral, que és l'únic lloc on es poden donar possibilitats econòmiques per a formar unitats nacionals.

I aquest és William Z. Ripley (Medford, Massachusetts, 1867-Edgecomb, Maine, 1941). Les seves teories sobre les "races" d'Europa avui dia sonen extravagants però en economia es veu que fou prou brillant (va predir el "crash" del 1929) i pel que fa al català la va encertar de ple.

I tornant a casa nostra, té la seva gràcia que als blavers els hi molesti el concepte de "Països Catalans" perquè el primer individu en fer servir aquest terme fou, precisament, un valencià: Benvingut Oliver i Estellés (Catarroja, 1836-Madrid, 1912), jurista i historiador.

Oliver va escriure el 1876 el llibre "Historia del derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa", que fou publicat a Madrid, i hi va incloure un parell de cops l'expressió "países catalanes". Escrit per un valencià i publicat a Madrit! 😄

A Catalunya el primer cop que apareix escrit el terme "països catalans" fou 9 anys després del "Mapa de la llengua catalana": l'agost de 1892 a la revista barcelonina "L'Avenç", en una crítica d'un llibre, tot i que com feia Oliver és una referència més històrica que lingüística.

Després d'una altra referència de tipus històric també a "L'Avenç" el 1893, el primer cop que es fa servir el concepte de "països catalans" com a unitat lingüística del temps present és el febrer del 1900 a la revista modernista "Catalonia" (1898-1900), en una llista de textos.

I just un mes abans, el gener de 1900, la mateixa revista "Catalonia" havia publicat aquest mapa, molt simple i esquemàtic, que sembla una còpia del mapa de 1883. El mapa "per se" no té títol però acompanya un article sense firmar titulat "Les terres Catalanes".

El mapa no incloïa l'Alguer però a l'article ja en parlaven: "aixó sense comptar la colonia catalana d'Alguer, en l'illa de Sardenya, on la llengua nostra, parlada desde la fundació d'aquella, está en contacte, per superposició, am l'italiana i, per juxtaposició, am la sarda".

Després d'aquella breu menció a la revista "Catalonia", revista fundada per Joan Maragall com a substituta de la desapareguda "L'Avenç", arriba el desembre de 1901 aquesta menció a la "Revista de bibliografia catalana" on la idea de "països catalans" ja és més completa...

...i el gener de 1903 a la mateixa revista: "aquest sentiment nacional, que de sempre havia treballat per l'autonomia dels paísos catalans, estava a punt d'arribar en la 2a meitat del XVè segle al més alt grau: la formació d'una nació independent i lliure exclusivament catalana".

I és que en realitat el nom sencer de la revista era: "Revista de bibliografia catalana. Catalunya - Balears - Rosselló - València", i per tant ja tenia incorporada la idea de Països Catalans al títol (encara sense l'Alguer). Fou fundada per Jaume Massó, el fundador de "L'Avenç".

Finalment l'octubre de 1906 arribà el primer mapa dels Països Catalans sencers, amb la Franja de Ponent i l'Alguer, titulat un altre cop "Mapa de la llengua catalana" i dibuixat pel farmacèutic manacorí Antoni Riera. Incloïa unes notes explicant com se n'havien trobat els límits.

El mapa acompanyava l'article de Mossèn Joan Aguiló "Fronteres de la Llengua Catalana y Estadística dels que parlen en català", i el propi Aguiló i Mn. Alcover revisaren els límits lingüístics del mapa. Es publicà en ocasió del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana.

I com diu el títol de l'article, el mapa i el text anaven acompanyats de les estadístiques. De fet l'article d'Aguiló comença dient: "Salut los quatre milions de regionals que am la meteixa parla, hi encarnen les aspiracions d'un cor inmens." Total: 3.829.006 habitants.

El maig de 1916 al "Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya" arribà un cinquè mapa, aquest titulat "Mapa de les terres catalanes". És interessant perquè ja no és un mapa de la "llengua" sinó de les "terres", que ja és una altra cosa, i entronca amb aquell mapa del 1900.

Fou obra d'Antoni Griera, eclesiàstic i filòleg català, i acompanyava el seu article "L'estudi de la llengua i l'excursionisme". El mapa tenia un error, que aquí es veu tot ratllat i amb el límit lingüístic corregit, que es va seguir editant durant bastant de temps.

Ja tenien definits els límits dels països o terres de parla catalana però faltava trobar-ne els límits dels diferents dialectes. I aquest mapa arribà el 1919, obra de Pere Barnils: "Mapa del domini català. Assaig de distribució dialectal" (no n'he trobat còpia de bona qualitat).

Pere Barnils era també l'autor de l'article que acompanyava el mapa, "Dialectes catalans", publicat al "Butlletí de dialectologia catalana", que incloïa un esquema dels sis dialectes acolorits al mapa: català oriental, català occidental, valencià, rossellonès, balear i alguerès.

Fins aquí era feta la feina de definició bàsica dels territoris de parla catalana i de la subdivisió dialectal, però faltava fer un mapa xulo, un mapa ben treballat gràficament perquè tots els anteriors eren mers esquemes sense cap ambició artística. I aquest mapa arribà el 1921.

El 1898 s'havia creat l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (APEC), fundada pel pedagog i cal·lígraf Francesc Flos, que el 1906 féu aquest primer mapa mural de la Història de les comarques de Catalunya (tot i que aquestes encara no eren les comarques definitives).

El mapa estava pensat per a posar-lo a les parets de les aules de les escoles i explicar el país a través de la geografia, i és que Flos havia fundat el 1898 la primera escola catalana: el Col·legi de Sant Jordi a Barcelona). Aquesta cartel·la és de l'il·lustrador Antoni Utrillo.

L'APEC agafà embranzida a partir de la creació de la Mancomunitat als anys 1910s i començà a tenir més socis i col·laboradors il·lustres, com Pompeu Fabra, de qui l'APEC en publicà "La gramàtica catalana. Curs mitjà" el 1918. El 1921 van editar aquest famós cartell. | 📷MNAC

I aquell mateix any 1921, al mes de gener, el Butlletí de l'APEC informava, tot parlant de la "Catalunya tota", que aquells dies estaven començant a repartir "a les gents de Catalunya el primer mapa mural de les terres de llengua catalana"...

...que és aquest: "Mapa de les terres de llengua catalana". Fou un treball de la Secció Cartogràfica de la Mancomunitat, sufragat pel doctor Antoni de P. Aleu. A part de ser el primer mapa mural dels Països Catalans també és el primer que té relleu físic (i Menorca escapant-se).

El mapa incloïa tres submapes, un amb l'"Alguer, a l'Illa de Sardenya", un dels "Dominis lingüistics catalá i provençal" i a sota de tot la vinculació entre llengua i història en un mapa de la "Dominació politica de la monarquia catalano-Aragonesa en l'Edat Mitjana"...

...així com una estadística de l'ús del català al País Valencià aquell 1921...

...i com passava al mapa d'Antoni Riera de 1906 (però aquí molt més ben dibuixat) el domini lingüístic ja no es corresponia amb el "limit d'Estat" ni amb el "limit de Provincia" sinó que desbordava els límits polítics i es dibuixava un nou marc amb un nou "limit lingüistic".

I així la Franja de Ponent, des de Torredarques, al Matarranya, fins a Castanesa, a la Ribagorça, ja formava part de les terres catalanoparlants. Només calia dibuixar una línia nova (creu punt creu punt +·+·+·+·) per sobre del limit provincial (ratlla punt ratlla punt -·-·-·-·).

I al nord els límits del departament francès Pirineus Orientals (ratlla punt -·-·-·) quedaven redefinits amb el nou límit lingüístic (creu punt +·+·+·), deixant fora la comarca de la Fenolleda i reincorporant el Nord de Catalunya al conjunt de la nació original d'abans de 1659.

Cinc anys després, el 1926, aparegué el "Mapa dels actuals dominis de la llengua catalana" al "Diccionari català-valencià-balear" de Mn. Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll. Tornava a ser un mapa esquemàtic però amb els "principals dialectes" del català ben definits.

El mapa, dibuixat per Francesc de Borja Moll, feia servir els mateixos codis gràfics per a distingir límits polítics de límits lingüístics però també afegia uns "retxats" (trames) per a distingir els territoris de cada un dels set dialectes de la llengua catalana.

L'hemeroteca revela que als anys 1930 l'ús del terme "Països Catalans" es va començar a popularitzar bastant i ja sortia de tant en tant en premsa i no només en cercles culturals i intel·lectuals. Però encara ningú havia fet un mapa amb el títol de "Països Catalans".

La transformació dels mapes "de la llengua" cap al polític "Mapa dels Països Catalans" passà ja en dictadura, el 1947, quan les Joventuts d'Estat Català editaren aquest mapa en clandestinitat. Marca alhora el domini lingüístic (la trama gris) però també el territori polític.

Finalment el 1962, també editat clandestinament, arribà aquest conegut mapa del llibreter i activista Joan Ballester, ajudat pel cartògraf Antoni Bescós. És un dels mapes més esplèndids dels Països Catalans perquè en part recupera aquell estil dels mapes murals de l'APEC.

De fet està copiat del mapa de l'APEC de 1921, amb Menorca mig fora del mapa. Ballester, que anà a presó per fer aquest mapa (4 mesos a la Model), transformà les "Terres de Llengua Catalana" en "Països Catalans", que és la mateixa cosa però hi ha gent que encara no ho entén.

Fi.

Share this Scrolly Tale with your friends.

A Scrolly Tale is a new way to read Twitter threads with a more visually immersive experience.
Discover more beautiful Scrolly Tales like this.

Keep scrolling