,
9 tweets,
2 min read
Read on Twitter
Bé. Aprofitant que avui és la jornada de reflexió, el meu vot per demà serà pel @Front_Republica. Probablement, no ho comparteixo tot amb la candidatura, però els elements bàsics sí. M'explico 👇 
ERC i JxCAT ens estan conduint a un carreró sense sortida. Incapaços de governar i de donar una explicació raonable i auto-crítica del que va passar a l'octubre passat.
He reiterat en diverses ocasions que des de tots els punts de vista (polític, jurídic i personal) em sembla injustificada la situació dels presos. Però el que no em sembla normal és pornografiar la situació perquè és "l'únic que queda"
Sóc independenista. Però crec fermament que la qüestió s'hauria de sotmetre a un referèndum. I que per aconseguir-ho, a Madrid no es pot anar donant xecs en blanc i regalant investidures a canvi de propostes de diàleg estèrils que no duen enlloc.
No som ni Escòcia ni el Quebec. Ens trobem davant d'una democràcia amb moltíssimes (i greus) deficiències per fer front a la qüestió territorial. Anar pel camí de destensar la situació és la millor fórmula per a què ningú es mogui de les seves posicions.
En definitiva. El camí a seguir en aquest context, el que veritablement posar entre les cordes l'estructura política i constitucional d'Espanya (i greu em sap dir-ho perquè per alguna cosa estudio Dret) és el d'octubre de 2017.
L'independentisme, si vol aconseguir quelcom, ha de fer prevaldre la seva línia. No fer que la governabilitat d'Espanya surti de franc.
De fet és el que fa el PNV.
De fet és el que fa el PNV.
La idea és clara:
-O amb nosaltres (diàleg, acord i resolució democràtica del conflicte on Catalunya pugui decidir quin és el seu encaix polític)
-O ja us ho fareu vosaltres (que llavors el més probable és que VOX vagi trinxant mig Congrés, però això ja és un altre tema)
-O amb nosaltres (diàleg, acord i resolució democràtica del conflicte on Catalunya pugui decidir quin és el seu encaix polític)
-O ja us ho fareu vosaltres (que llavors el més probable és que VOX vagi trinxant mig Congrés, però això ja és un altre tema)
Oblideu el vot estratègic.
Oblideu la importància de qui queda primer.
Voteu amb consciència de qui pot aportar més, perquè al final, guanyar per no complir absolutament res és un dels camins més fàcils a la frustració i la derrota política.
Oblideu la importància de qui queda primer.
Voteu amb consciència de qui pot aportar més, perquè al final, guanyar per no complir absolutament res és un dels camins més fàcils a la frustració i la derrota política.
