1) Ahir vaig fer un tuit sobre #TornarAUrquinaona i la necessitat d'ocupar de nou els carrers. Com he rebut moltes respostes crítiques i no puc contestar-les individualment, intentaré fer-ho mitjançant aquest FIL. 🔽🔽
2) Estic d'acord en la majoria de crítiques i desqualificacions als polítics. Els partits segueixen una lògica q difícilment encaixa amb necessitats i desitjos de la majoria de la població. Hi ha molta distància entre uns i altres, i aquesta distància augmenta progressivament.
3) I aquesta distanciament empitjora pq la democràcia representativa ja ha superat la data de caducitat, no ens serveix, i cada cop te menys a veure amb la idea originària. Quan la democràcia tenia bona salut, les esperances en la seva eficàcia eren enormes.
4) Fins i tot, l'autor d'un dels millors llibres per entendre la l'esperit democràtic en els seus orígens, Alexis de Tocqueville, va tenir un episodi de "síndrome de Stendhal" quan el 1831 va viatjar als Estats Units i va veure el funcionament del sistema democràtic.
5) Algunes expressions poden semblar desproporcionades i fora de lloc des d'una perspectiva "analítica": "El poble regna damunt el món polític americà com Déu damunt l'Univers. Ell és la causa i la fi de totes les coses, tot surt d'ell (del poble) i tot hi és absorbit".
6) D'alló ja no queda res: hi ha massa dics de contenció entre poble i govern, i el resultat és q el poble queda al marge de tota acció de govern, ja no "regna" enlloc. Fins i tot, la idea del poble com "el q ha de decidir" ha quedat ridiculitzada i, fins i tot, criminalitzada.
7) Si un partit proposa una política de proximitat i prioritza les necessitats reals de la població, sobretot de les classes més desfavorides i intenta aplicar canvis radicals per aconseguir-ho, serà qualificat i "desqualificat" immediatament sota l'acusació de "populisme".
8) Un adjectiu "multiusos" q caurá, implacablement, damunt tot aquell q pretengui portar les demandes i els interessos de la ciutadania a les institucions pq siguin ateses sense demora. Serà també acusat "d'utilitzar les emocions del poble" per fer política, una acusació absurda.
9) ¿ Pretenen que el poble amagui les seves emocions, quan se'l condemna a la misèria, a la marginació, quan s'impedeix decidir sobre el seu futur, i només pot esperar del govern, repressió, coacció i càstig?
10) Populisme será l'adjectiu que estigmatitzará a tot aquell que intenti fugir dels canvis cosmètics, del canviar pq res no canviï, i es proposi retornar el poder al seu legítim propietari, sigui mitjançant una elecció més directa dels representants o altres mesures similars.
11) Sembla fàcil revertir la situació, oi? Doncs alguna cosa se'ns escapa quan comprovem q pràcticament és missió impossible: tots estarem d'acord q si el poble té el poder, seria impensable q governés en contra seva, q permetés les desigualtats i els privil-legis d'una minoria.
12) Però, ¿com es pot explicar que, si tenim la capacitat d'elegir els nostres representants, la majoria, una i altra vegada, acabin anant en contra dels q els han elegit i de la majoria de la població? ¿Quins mecanismes s'interposen per capgirar d'aquesta manera l'interés comú?
13) Si algú sap explicar aquesta paradoxa (fora de les explicacions de sempre, dels motlles i els esquemes de sempre que l'ùnica validesa que tenen és la força que dona la repetició, i l'acceptació resignada d'allò que no som capaços d'explicar) que ens ho faci saber.
14) Estic convençut q cal reformar (amb radicalitat) la forma d'exercir la democràcia. I q els "carrers siguin nostres" és un pas necessari, el primer que s'ha de donar, sense excuses. Però no podem prescindir de governs, institucions polítiques, ni de partits (ens agradi o no).
15) Un país progressa només quan ciutadans i moviments socials empenyen i les institucions polítiques adopten mesures adeqüades pq aquesta empenta i el procés de canvi q comporta es faci realitat en mateixa direcció. Aquest és l'escenari q plantejava en el tuit. Il.lús? Molt.
16) Fer nostre el carrer, és el primer pas, el pas necessari. Però no n'hi ha prou, necessitem les institucions, o al menys aconseguir un altra forma de control de les institucions. Si no ho fem així, al meu entendre, estem perdent el temps.
