1) Tristíssima la feina del PSOE i molt especialment la del PSC. Sembla q només vulguin guanyar temps a veure q arriba primer: si l'enfonsament de Catalunya o el de la consciència de la gent en el sentit q Cat seria més forta si tingués capacitat de decidir el seu futur.🔽
2) Els Iceta & The Wailers parlen molt sobre Cat, però mai per despertar-la, per animar-la a reivindicar, sinó per narcotitzar-la. El seu discurs és un enorme supositori de substàncies opiàcies: esteu tranquils, nosaltres farem, nosaltres aconseguirem, nosaltres us conduïrem...
3) Mai ni una paraula quan des del seu partit s'ha agredit Catalunya sense miraments. S'ho empasen tot. Cap problema. Total adhesió al projecte de minar la moral, un arma eficaç per impedir que la gent es movilitzi per construir les bases d'un canvi real.
4) Sembla q no els faria res tornar a l'aparell conceptual del franquisme, una Catalunya "regió", amb un "dialecte", un folklore, cuina de qualitat, joies arquitectòniques de Don Antonio Gaudí, fires de mostres, la Barcelona cosmopolita, espejo de cortesía i avall que fa baixada.
5) La Catalunya regió no dona feina ni problemes, gestionar la qüotidianitat i poca cosa més. Al cap i a la fi la autonomia no és massa diferent, les coses importants, estructurals, es decideixen a Madrid i aqui ens limitem al tema administratiu, ens encarreguem de la paperassa.
6) Es tracta d'aconseguir l'efecte terrós de sucre a l'aigua, es dilueix i arriba un moment en q ja tot es aigua, un moment en q ja no plantes cara i t'ho creus tot. Es tracta de disoldren's dins Espanya, no com a concepte, sino com a model de relació, com a referent necessari.
7) El joc és Espanya mana, Espanya no cedeix ni un pam. Només contempla acatar i obeïr. però jo us explico q això és fantàstic, q els guanys serán incalculables, q no pot ser d'altra manera. I llavors els catalans estimarán Espanya, moderna i llampant. I qui dia passa any empeny.
8) El projecte socialista és pot definir en una frase "ni projecte ni protesta". Darrere proclames, discursos, aplecs i balls de bastons q organitzen per fe-nos caure del cavall una i altra vegada i forçar-nos a seguir la via recta, no hi ha més q això: "ni projecte ni protesta".
9) Jo crec q hauriem de ser conscients del fet i no caure en nous-vells paranys q ja preparen i tenir-ho en compte pq no ens calgui tornar a repetir la dita aquella q diu q els catalans com més enfonsats estem amb més força ens aixequem. Més que res pq no sabem si és certa o no.
