Si creus que quan tu siguis vell seràs diferent als avis d’avui dia, t’animo a llegir aquesta descripció de la tercera edat que va fer Aristòtil 👇
“(Els avis) no són ambiciosos, perquè han estat colpits per la vida; no desitgen res excepcional ni infreqüent, sinó només el que es necessita per viure.
No són generosos, perquè la propietat es necessita per viure, i, alhora, saben per experiència que és molt difícil guanyar-se les coses i molt fàcil perdre-les.
Són covards i tendeixen a anticipar el pitjor, perquè són oposats als joves (...)
I els agrada la vida, sobretot en els seus últims dies, perquè el desig es dirigeix cap allò absent i els homes desitgen especialment allò que els falta.
Són més orgullosos del necessari (...). No viuen guiats per allò que és noble, sinó que es guien per allò que és útil (...).
Són més aviat desvergonyits que modestos; perquè com que no els preocupa tant allò noble com allò útil, no posen gaire atenció al que la gent pensi.
No són donats a esperar gaires coses degut a la seva experiència, perquè la majoria de coses que passen són dolentes i moltes coses acaben malament (...)
Viuen més en el record que en l’esperança; perquè el que els queda de vida és curt, però que el han passat és llarg, i l’esperança pertany al futur i el record al passat. És per això que xerren tant;
sempre parlen del passat, perquè obtenen plaer evocant.”
La font de tot plegat és Aristòtil, Retòrica, 2.13. 5-12. La traducció l’he feta jo. Podeu consultar una versió anglesa (i desplegar l’original en grec) des d’aquest enllaç de Perseus: perseus.tufts.edu/hopper/text?do…
