,
14 tweets,
2 min read
Read on Twitter
Avui us explico amb quina intenció es va crear la primera biblioteca d’Occident. 👇
Em refereixo, naturalment, a la biblioteca d’Alexandria. Quan Alexandre el Gran era un adolescent amb acne va conquerir l’Orient pròxim en un interval de 12 anys, de Macedònia a l’Hindu Kush (Afganistan).
Alexandre mor de febres als 32 anys, i els seus generals, els diàdocs, es reparteixen el seu imperi i estan en guerra constant fins la ‘pacificació’ romana, que trigarà uns dos-cents anys a arribar.
A Ptolomeu I, general alexandrí, li toca el reialme d’Egipte, que ja llavors era antiquíssim. Inaugura la dinastia reial dels ptolomeus, egipcis hel•lenitzats, de la qual provindrà en última instància la famosa Cleopatra VII.
Ptolomeu decideix fundar el Museu d’Alexandria, una institució dedicada a les nou Muses. El Museu era una espècie de centre de recerca, una mena d’universitat on les ments més brillants d’Occident anaven a fer investigació.
La biblioteca, que ha acabat per endur-se la fama, n’era només un annex. Al Museu hi treballaran Eratòstenes, que va calcular la circumferència terrestre, o Euclides, pare de la geometria, entre molts d’altres.
Allà neix també la filologia, la ciència que estudia els textos. Plató ja emprava la paraula ‘filòleg’ per referir-se als ‘xerraires’, els qui ‘estimen (filo) la paraula (logos)’. Els alexandrins li donaran un nou sentit.
Els poemes homèrics, per exemple, ja eren antiquíssims pels alexandrins. Ells els depuraran, faran notes als marges del text (hypomnémata), n’aclariran el lèxic obscur, etc. Per fer-ho, la biblioteca havia de ‘comprar’ manuscrits.
De fet, més que ‘comprar’ havia de robar-los. Hi ha edictes de l’Egipte ptolemaic on es diu que qualsevol vaixell que arribés al port d’Alexandria havia de ser inspeccionat i buidat de tots els llibres manuscrits que portés.
Aquests llibres anaven a la biblioteca, on es copiaven a mà i, en un interval curt, el propietari en rebia... la còpia, perquè l’original es quedava a la biblioteca. La idea de la biblioteca d’Alexandria era tenir TOTS els llibres del món (occidental).
Una idea que pot semblar boja, però que no ho era tant tenint en compte que no hi havia impremta, que escriure un llibre era una cosa puntual i caríssima (necessitaves molt pergamí, taller de copistes, venedors, etc), i que el poder ptolemaic era immens.
La gènesi de la primera biblioteca d’Occident va directament lligada a aquest poder, i sobretot a la influència cultural i científica. Els llibres eren accessibles només a una elit. La primera biblioteca occidental era de tot menys pública.
De fet, la biblioteca d’Alexandria, en la història de la transmissió literària, és un ‘embut’: actualment, no conservem cap llibre (occidental) anterior a la biblioteca d’Alexandria que no es copiés a la biblioteca d’Alexandria. Només això n’assegurava la conservació.
L’enorme poder dels ptolomeus decidia, en última instància, el cànon del futur. Amb l’arribada de Roma, el poder ptolemaic quedarà anul•lat, i els seus llibres es copiaran i distribuiran pel món, etc. Però l’embut ja estava fet... i per sempre.
