Amb 18 anys, havia acabat els estudis i es volia menjar el món. Sí, avui us volem parlar d’un adolescent (hola, @adolescents_cat!), però #SpoilerAlert la història acaba amb el nostre protagonista mort. Es deia Publi i va viure a Aeso (Isona, Pallars Jussà) fa 1900 anys #PubliFIL 
Posem-hi una mica de context: com coneixem la història d’un noi de fa tant de temps? Precisament, gràcies a la seva mort. Recordeu aquesta imatge del fil #CenturióPatern? Doncs és just la inscripció fúnebre que ens parla d’en Publi Calpurnià
Deixem un moment la inscripció i fem quatre pinzellades de com era la vida fins els 18 anys. En un món sense vacunes ni molts medicaments, hi havia molta mortaldat infantil. Per això la canalla portava penjat al coll un amulet protector: la bulla els nens i la lúnula les nenes.
Lògicament, si hi ha una cosa que han de fer les criatures, és jugar. Coneixem joguines i jocs de l’època bé per pintures o mosaics o bé perquè se’ns han conservat els jocs en sí, com aquesta preciosa nina articulada del @MNATTGN. Res a envejar a una Barbie.
La canalla també estudiava però, segons els diners que tingués la seva família, ho feia amb els familiars, en una escola comunitària o amb un mestre particular. Els més pobres, malauradament, no hi tenien accés; i ja no parlem dels nens esclaus...
En el cas del nostre amic Publi, sabem que va tenir uns bons estudis. Però anem al gra i tornem a la inscripció que vèiem abans. Si la girem i en completem les abreviatures (entre parèntesi) i les paraules interrompudes [entre claudàtors], ens queda així:
Comença dient que la inscripció està dedicada “a Publi Calpurnià Orretà, fill de Màrius Marià”. Normalment, els homes romans tenien 3 noms: praenomen (el que nosaltres en diem nom), nomen (el nostre primer cognom) i cognomen (un afegit que no sempre s’hereta de pares a fills).
Fixeu-vos que, d’aquests 3 noms, el cognomen del nostre protagonista és “Orretà”, el que possiblement indica que era originari d’ “Orretum” (un lloc que fa de mal situar). El nom del seu pare és molt curiós, perquè no té praenomen. Això és freqüent en els celtes.
Si baixem una mica més avall veiem que la mare es diu “Maria Calpúrnia”, amb el que ens adonem d’una cosa encara més sorprenent: que en Publi porta el nomen de la seva mare! Això no és gens freqüent. És un bon començament per a la inscripció, però ara comença l’espectacle.
En Publi, que ha mort amb 18 anys (defuncto annorum XVIII), és tot just major d’edat, però ha estat “rebut dins la clientela dels ciutadans d’Aeso”. Això vol dir que, com que la seva família no era originària d’Aeso, van fer una assemblea de tots els ciutadans per incorporar-l'hi
Això, de nou, no és GENS habitual. Una altra pista: la inscripció diu que havia fet els estudis més elevats (liberalibus studiis erudito). Tot plegat va fent olor a que la seva família tenia diners i l’estava preparant per a fer una carrera política important.
Com sabem, en Publi mor abans de fer carrera. Però la família no perd pistonada per fer-se notar, ja que aconsegueix “ex decreto ordinis” (per decret de l’equivalent a l’ajuntament) que els deixin instal·lar a la ciutat una estàtua eqüestre en honor al seu fill. ESPECTACULAR.
Però atenció ara: la família també decideix donar una “sportula”; és a dir, repartir diners als isonencs.
Si passeu per Isona i traieu el cap dins l’església, passeu a saludar el nostre amic Publi Calpurnià Orretà, un noi que apuntava maneres però que es va quedar a mig camí. Durant segles, molts isonencs devien mirar la seva estàtua a cavall preguntant-se qui havia estat aquell noi.
Fins aquí el nostre #PubliFIL. Si en voleu saber més, us recomanem els següents enllaços. Gràcies per la vostra atenció!
eda-bea.es/pub/record_car…
gredos.usal.es/bitstream/hand…(C.pdf;jsessionid=847632C2E93D82F6CFD15EB4B5B42242?sequence=1
eda-bea.es/pub/record_car…
gredos.usal.es/bitstream/hand…(C.pdf;jsessionid=847632C2E93D82F6CFD15EB4B5B42242?sequence=1
