Institucions com @freedomhouse denuncien que més de 64 països van experimentar el 2019 l’empitjorament dels drets polítics i llibertats civils, especialment entre minories nacionals i religioses per l’acció i l’abús de governs tant autoritaris com democràtics -
🔥 Obro fil!👇🏼👇🏿
🔥 Obro fil!👇🏼👇🏿
https://twitter.com/AlmedaPere/status/1311688406397841409
El deteriorament de les democràcies liberals es percep també, amb l’augment de la insatisfacció de la ciutadania respectes a les institucions representatives. Una tendència que ve augmentant des de l’inici del segle i que alguns la qualifiquen de “recessió democràtica mundial”.
Segons el Centre for the future of Democracy (Univ. de Cambridge) el percentatge de persones que es mostren insatisfetes amb la democràcia ha crescut en gairebé 10 punts percentuals, del 47,9 al 57,5%, i el 2019 el pic més alt des de l’inici de la sèrie. bennettinstitute.cam.ac.uk/media/uploads/…
Les dades del darrer baròmetre Centre d'Estudis d'Opinió mostren que un 72,4% dels enquestats a Catalunya afirmen sentir-se avui, poc o gens satisfets amb la democràcia, si bé un 81,1 consideren que la democràcia és preferible a qualsevol forma de govern. upceo.ceo.gencat.cat/wsceop/7688/Do…
Uns nivells tant alts i constants d’insatisfacció envers la democràcia, acaben tenint conseqüències profundes que afecten a la credibilitat i legitimitat del sistema polític i són la mostra d’una crisi estructural d’abast global. 
Són diverses les causes de pèrdua de confiança en la democràcia però una determinant són les creixents desigualtats q fracturen les societats Quan els desequilibris no es corregeixen les bases q fan possible les democràcies liberals desapareixen, obrint la porta a l’autoritarisme
L’evolució dels processos de mundialització, condicionats per l’hegemonia del pensament neoliberal, han accelerat la concentració de la riquesa en mans d’uns pocs, accentuant la desproporció entre un percentatge molt petit de la població que acumula gran part de la riquesa.
Les dades de (WID.world) mostren una continuada disminució dels ingressos de les classes mitjanes i la interrupció de la mobilitat social desacreditant el mite de la meritocràcia i obrint una bretxa en la cohesió i l’estabilitat de les societats occidentals.
Una dinàmica que ha desapoderat i ha afectat de manera especial a les classes mitjanes, que són la base social sobre la qual s’estructura la democràcia liberal.
La manca d’acció davant la desigualtat provoca el descontentament social i la desafecció política i acaba alimentant el creixement de populismes i l’extrema dreta que posen en perill la pròpia democràcia.
Quan les polítiques públiques i les promeses de les democràcies liberals no donen resposta, o no resolen eficientment les demandes de la ciutadania, una part del descontentament social redirigeix la seva mirada cap als discursos que impugnen regressivament el sistema liberal
Uns discursos que són atiats per certes elits contràries i bel·ligerants a qualsevol canvi en l’status quo quan creuen en perill els seus privilegis i que orienten el seu projecte aprofitant la frustració d les classes mitjanes amenaçades per la globalització i la crisi econòmica
El nacionalpopulisme té un discurs nostàlgic de retorn a l’ordre i recreació d’un imaginari pretèrit d'essències pàtries i suposats interessos nacionals Es confronta de manera xenòfoba amb minories i immigració com a bocs expiatoris i culpables perfectes dels mals de la societat
La temptació feixista davant la vulnerabilitat que provoca el capitalisme, en paraules de Polanyi.
Avui però, el 2020, els que qüestionen i amenacen les democràcies liberals i el seu sistema de drets i llibertats son els nacional-populismes i l’extrema dreta, ocupant molts espais de poder i desgastant els valors democràtics
Avui però, el 2020, els que qüestionen i amenacen les democràcies liberals i el seu sistema de drets i llibertats son els nacional-populismes i l’extrema dreta, ocupant molts espais de poder i desgastant els valors democràtics.
En el llibre How democracies die, #StevenLevitsky i #DanielZiblatt . enumeren alguns d’aquests trets que els defineixen el nacional-populisme.
El nacional-populisme incorpora retòrica neomasclista que qüestiona els avenços de la lluita feminista tot impugnant la perspectiva de gènere i advocant sense pudor, per un retorn de la dona als rols tradicionals de supeditació al sistema patriarcal. revistaidees.cat/monografics/fe…
El nacional populisme negligeix i nega les evidències científiques entorn el canvi climàtic i redueix dramàticament les seves preocupacions a una interpretació a la carta de l’interès nacional geopolític i l’agenda de les elits dirigents revistaidees.cat/monografics/la…
Un altre factor determinant és el canvi tecnològic que està tenint un impacte profund en tots els aspectes de la nostra vida i també en l’evolució dels sistemes polítics. L’anàlisi del big data és utilitzat exhaustivament per conèixer tots els actes i moviments de les persones.
Les pautes de consum, la mobilitat i l’oci o aspectes molt més privats i íntims com les creences, la ideologia o fins i tot les preferències sexuals i les relacions personals són analitzades al servei del que @shoshanazuboff anomena el surveillance capitalisme
Una societat parametritzada a on cada cop que fem una cerca a Google, és Google qui acaba trobant les dades que busca sobre nosaltres.
La mercantilització total de les nostres dades personals a la cerca del benefici Una xarxa omnipresent i distòpica q qüestiona i limita la nostra autonomia i llibertat en una recreació a mig camí entre el #BigBrother d’Orwell i la societat panòptica de Foucault ara en digital
Apoderar-nos de nou com a ciutadans lliures, significa avui, protegir-nos del #dataextractivism i guanyar una nova #sobiraniaDigital.
L’ús massiu de les xarxes socials en mans del nacional populisme ha atiat també la polarització política extrema, sacrificant les certeses per crear relats que falsegen les dades i manipulen la realitat per obtenir rèdits electorals.
Durant la crisi de la #COVID19 les societats de mig món s’han confinat i ens hem reclòs a casa durant molts mesos, amb una restricció total i distòpica de la mobilitat i les llibertats humanes per protegir un bé essencial, però no absolut, com la salut.
Un distanciament que indefectiblement altera la percepció d’una realitat que se’ns escapa i que podria reforçar les inèrcies d’aïllament i anomia social oposades a les dinàmiques de socialització que fan possible la democràcia.
Sense poder sortir a l’exterior observem la realitat des d'una interfície en les pantalles de dispositius Alterant la percepció d’una realitat q se’ns escapa Reforçant les inèrcies d’aïllament i anomia social oposades a les dinàmiques de socialització q fan possible la democràcia
La falta de previsió sobre l’impacte de la pandèmia i la manca d’una estratègia conjunta i solidària de la comunitat internacional ha vingut a confirmar les enormes febleses del sistema multilateral i la fragmentació d’un món multipolar a la cerca de nous equilibris geopolítics.
La pandèmia no hauria de ser en cap cas, una excusa per retrocedir en els drets, sinó per exercir-los de manera responsable
La difícil gestió de les incerteses del moment actual obliga a les institucions a actuar amb la màxima transparència i combatre la desinformació i la opacitat, tot posant en relleu i de manera pedagògica, la complexitat en la presa de decisions públiques.
La democràcia desplega el seu potencial quan es nodreix del coneixement col·lectiu i situa les aportacions del debat científic al centre de l’agenda pública Defugint la confrontació sectària i corrosiva del partidisme que ens infantilitza com a societat
La democràcia no és inevitable, ni és el destí final de pobles i nacions. No podem donar per fet que sigui el sistema polític del futur. De fet, les formes de govern autoritàries com ara les dictadures, les monarquies o les oligarquies han predominat al llarg de la història.
No hi ha cap país immune al nacional-populisme, ho sabem prou bé. Les derives autoritàries s’alimenten de la desesperança, les pors i la incapacitat de les societats per fer reals els valors de progrés i benestar reflectits en la Declaració Universal dels Drets Humans
El neguit que ens revolta és caure en el bucle dels anys trenta del segle XX. Aquest és un crit en defensa de la Democràcia 🔥✊🏿✊🏽🔥
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
