Thread by @miqueldelpozo

Una pregunta: al pessebre que teniu a casa (si el feu), la Mare de Déu està dempeus, agenollada o estirada?

Pot semblar irrellevant però la resposta té implicacions teològiques transcendentals. Ara ho veureu.

Benvinguts a l’#MA140 ESPECIAL DE NADAL

#MA140 Ara fa just un any es va produir un descobriment excepcional (un miracle) a la @CatedralGirona: darrere el retaule del Corpus Christi s’amagava un vitrall del segle XIII. Una imatge que no havia vist ningú en 5 segles. Aquesta:

#MA140 Estem davant el vitrall figuratiu més antic de Catalunya i a l’escena del Naixement hi apareix Maria estirada al llit, cansada i adolorida, como tota dona després de donar a llum.

#MA140 Us heu preguntat mai per què al pessebre la Verge no està estirada a terra amb l’infant al seu costat, com seria natural després de donar a llum en una cova? La figura existeix, la podeu veure en aquesta tweet adjunt, però no és habitual. Per què?

https://twitter.com/alfayomegasem/status/938808005650452482?s=20

#MA140 El pessebre tradicional és la representació d’una imatge que la pintura va establir al llarg del segles. La pregunta és: per què es va deixar de representar la Verge ajaguda i es va adoptar la postura agenollada. Què va passar? Què va canviar?

*Duccio | Fra Angelico

#MA140 Avui seguirem la història de la imatge del Nadal a través de les obres d'art i, com sempre, comencem amb una cita:

#MA140 L’origen del món (DE LA VIDA) és una dona embarassada, l’origen del Nadal també.

*Mare de Déu de l’Esperança del @MuseuArtGirona.

#MA140 Des dels seus orígens, la pintura religiosa cristiana ha representat el Naixement de Crist. Ara bé, com va ser el part de Maria? Va donar a llum amb dolor (i sang), és a dir, va tenir un part natural o va ser miraculós (i immaculat)?

* Mare de Déu al @MuseuNac_Cat

#MA140 Si el part va bé -i el nen no ha de passar la nit a la unitat de neonatologia- ens imaginem l’infant “al llit de la mare”, tal com el veiem en aquesta meravellosa imatge del retaule de plata de la @CatedralGirona.

#MA140 Situat darrere l’altar, és impossible veure els detalls si no t’hi acostes: la mare i el fill estirats al llit, Josep al costat per si necessiten alguna cosa i el bou i la mula a part. A dalt, l’àngel anuncia el Naixement als pastors.

#MA140 Una imatge similar la trobem a un capitell del claustre del Monestir de Sant Pere de Galligants (#MACgirona @macarqueologia): la mare estirada al llit, descansant després del part, amb el nen a la cuna vigilat pel bou i la mula. Sobre ells, l’estrella. La màgia del romànic

#MA140 La presència del bou i la mula és constant a totes les imatges del Naixement (i a tots els pessebres que tenim a casa). Hi ha qui diu que així es compleix la profecia d’Isaïes (1,3) i també qui assegura que l’alè dels animals va mantenir calent al nen durant la nit.

#MA140 La “clau” per entendre perquè el bou i la mula miren atentament al nen en totes aquestes imatges ens la dona Lluc en el seu evangeli. Tothom sap que el primer que fa un animal quan poses “alguna cosa” al seu plat és anar a mirar què hi ha.

*Puccio di Simone al @metmuseum

#MA140 A la Capella Scrovegni, pintada per Giotto, veiem a Maria estirada al llit en el moment de col·locar al nen Jesús, amb l’ajut d’una llevadora, a l’interior de la menjadora davant la mirada atenta del bou i la mula.

#MA140 En aquesta imatge del taller dels germans Serra, conservada al @MuseuNac_Cat, el bou i la mula encara estan lligats a la menjadora on Maria i Josep han col·locat al nen Jesús per passar la nit.

#MA140 Com que no tenien cap cuna, van utilitzar la menjadora del animals que hi havia a l’estable. Fins aquí tot normal. Algunes imatges, però, van més enllà i transformen la menjadora en una altra cosa.

¿Què hi fa aquest petit infant dins d’un gran cofre?

#MA140 Al Retaule de Guimerà del @MEV_Vic la menjadora té forma de taüt i el nen Jesús embolcallat de bolquers anticipa (prefigura) el Crist amortallat que serà enterrat 33 anys després. La menjadora del Naixement té la mateixa decoració que el sepulcre de l’Enterrament.

#MA140 Vida i mort en una mateixa imatge. El naixement que prefigura l’enterrament. L’inici i el final, allò que hi ha al mig –la vida- se’ns escapa a cada instant. L’art no deixa de recordar-nos-ho mai.

#MA140 En aquesta imatge extraordinària del @MuseuArtGirona el nen Jesús apareix dos cops: a la part inferior dues llevadores netegen l’infant i, més amunt, el trobem ja embolcallat dins la menjadora-sepulcre. El bou, la mula i l’estrella. I els tres reis entrant per un costat.

#MA140 A les copies que Lluís Domènech i Montaner (i els seu alumnes) varen fer de les pintures de Sixena, conservades al @MuseuNac_Cat, hi veiem un Naixement amb les llevadores preparant l’aigua del bany del nen Jesús mentre Maria segueix al llit recuperant-se del part.

#MA140 Maria estirada al llit era la imatge habitual al romànic i al gòtic però a partir del s. XIV s’imposa una escena on la Verge està agenollada davant l’infant despullat a terra. Què va fer canviar el curs de la història (de l’art)?

*Duccio, Van der Goes i L.Monaco.

#MA140 El que va succeir va ser que una dona, Santa Brígida, “va veure” en somnis com havia sigut el naixement de Crist catorze segles després que tingués lloc. La visió de la santa, nascuda a Suècia el 1303, va explicar al món com va ser el part de Maria l’any 1(!)

*Memling

#MA140 Els artistes, que fins llavors no tenien detalls de com s’havia produït el Naixement, ara havien d’il·lustrar el somni detallat de la Santa, la seva visió. I què havia vist Santa Brígida?

Exactament això:

#MA140 Diu Santa Brígida que un cop s’havien instal·lat a la cova/estable, Sant Josep va sortir a buscar alguna cosa per fer foc i poder il·luminar l’estança. Al quedar-se sola, la Verge es va agenollar i es va posar a resar.

#MA140 Les pintures ara mostraran l’instant en què Maria veu el fill a terra davant d’ella, nascut miraculosament, i es posa a adorar-lo (abans d’abraçar-lo).

*El gest de l’infant pintat per Piero a la @NationalGallery ho diu tot.

#MA140 La imatge del nen despullat a terra, sol, enmig d’adults que el miren a certa distància, trenca amb la imatge de “naixement natural” que tenia l’art romànic i gòtic. (i una mica et trenca el cor)

*Petrus Christus a la @ngadc

#MA140 Entre el Naixement de Giotto i el de Fra Angelico hi ha poc menys d’un segle de diferència, però entre ells s’obre un abisme: el somni de santa Brígida.

L’escena maternal, pròpia d’un part natural, va donar pas a una imatge de culte celestial.

#MA140 La mare estirada, descansant després del part, amb el nen embolicat a la menjadora dels animals -que veiem en aquesta obra de Duccio di Buoninsegna de la @ngadc - va (gairebé) desaparèixer de la història de l’art.

#MA140 La visió de Santa Brígida, amb la Verge agenollada adorant el nen Jesús despullat davant d’ella, es va imposar. En algunes escenes, Josep apareix amb les mans aixecades sorprès davant el miracle.

*Ho veiem en obres d’@artsmia, @metmuseum i @MuseuArtGirona

#MA140 No sé vosaltres, però a partir d’ara, jo al pessebre vull posar una mare estirada abraçada al seu fill com la que va pintar Caravaggio en aquesta Adoració dels pastors. Algú sap on les venen?

#MA140 En la “nova versió”, si Josep no està aixecant les mans expressant la seva sorpresa, apareix normalment portant l’espelma que havia anat a buscar per il·luminar l’estança. Segons Santa Brígida, la “llum espiritual” de Jesús va apagar la “llum material” de l’espelma.

#MA140 En aquesta obra del @MuseuArtGirona, el gest de Sant Josep protegint la dèbil flama amb la mà dreta em fa pensar amb la protecció que tot infant necessita al néixer. Sense els altres no sobreviurien, i això també és el Nadal.

*També recorda, és clar, a Tarkovsky

#MA140 La referència a la pel·lícula ‘Nostalghia’ de Tarkovsky pot semblar gratuïta però no ho és: la protagonista assisteix a un ritual de fertilitat a l’església de Santa Maria davant la ‘Madonna del parto’ de Piero della Francesca. La pintura es veu al fons de la segona imatge

#MA140 La ‘Madonna del Parto’ de Piero della Francesca és segurament la imatge més coneguda de Maria embarassada. Un miracle pintat al mur d’una església, la de Monterchi, on dos àngels (a)simètrics obren les cortines de la tenda per mostrar-nos el seu interior.

#MA140 Maria, de peu al centre de la imatge, té una mà a les lumbars -en un gest natural de dona embarassada- i amb l’altra sembla “obrir” el seu vestit blau, alliberant la pressió de la roba sobre el ventre i alhora (amb l’obertura) ens anuncia allò que ha de venir.

#MA140 Els pintors han de “traslladar” (traduir) la història de l’evangeli (i les seves connotacions teològiques) a una imatge. Per fer-ho utilitzen objectes materials que simbolitzen “altres coses”: una espelma, una menjadora, un vestit que s’obre...i també l’arquitectura.

#MA140 Us heu fixat mai en les ruïnes que (gairebé) sempre hi ha darrera les escenes del Naixement? Més que una cova o un estable, la majoria dels artistes pinten fragments en ruïnes, sostres de fusta sense acabar, palaus abandonats, columnes trencades... per què?

#MA140 El palau o temple en ruïnes darrera el Naixement és un recurs visual molt astut per explicar que l’antic culte -ja sigui el pagà dels romans o el propi de l’Antic Testament- dona pas (amb l’arribada de Jesús) a un nou culte, una nova Església: el Nou Testament.

#MA140 En aquest Tríptic de Hans Memling del @museodelprado, l’arquitectura “ens parla”: l’estable en construcció del panell central “anuncia” l’absis de la futura església amb Crist (i la Verge) ocupant el lloc de l’altar.

#MA140 A l’Adoració dels mags’ de Fra Angelico i Filippo Lippi veiem unes ruïnes darrere l’estable i uns homes despullats(!) que surten de l’edifici (semi)enderrocat per sumar-se a la festa de la cavalcada. Són pagans (de l’Antic Món) que es convertiran al cristianisme (Nou Món).

#MA140 En aquest any tan estrany on no podrem fer una cavalcada tan multitudinària com la de la pintura anterior, us proposo anar a seguir el viatge dels Reis Mags als museus de les vostres ciutats.

*Jo ho he fet al @museucinema i és fascinant :)

#MA140 Entrar en un museu amb un nen i proposar-li buscar els tres Reis us assegura una expedició emocionant per totes les sales fins a trobar-los.

*Al @mhistoria_gi els trobareu en una pintura del s. XVII i en uns dibuixos meravellosos de l’Emília Xargay.

#MA140 Els Reis arribaran seguint una estrella, com ells mateixos ens expliquen (senyalant-la) en un dels panells del retaule de la plata de la @CatedralGirona.

A la mateixa catedral hi trobareu un frontal d’altar brodat amb la imatge dels Reis a la part central.

#MA140 Sortiu a buscar els Reis a la vostra ciutat. Els podeu trobar en els llocs més inesperats. A la @casamaso_gi, per exemple, tenen una Capsa dels Tres Reis dissenyada per en Rafael Masó el 1913

#MA140 Si parlem “d’imatges” de Nadal hauríem de parlar també dels #pastorets que es representaran a tants pobles aquest dies. Si ho fem de Girona, hem de parlar (sí o sí) del #CartellDelsPastorets

#MA140 Des de fa 40 anys, els pastorets de Girona s’anuncien cada Nadal amb un cartell diferent que recull (d’alguna manera) l’actualitat d’aquell any.

*Estudiants de la @UdGLletres
*L’arribada de @Ryanair
*El 15-M

#MA140 Els cartells són obra de l’Àngel del Pozo (sí, és el meu oncle, i no, no és publicitat, és bona casualitat)

*Polèmiques reials borbóniques
*Les retallades del 2012
*La crisis dels refugiats que, per desgràcia, encara pesa sobre la nostra consciència. (encara per resoldre)

#MA140 Aquest any 2020 el cartell està dedicat als àngels que curen, els que ens cuiden i salven vides –els de veritat-. Els àngels que vesteixen de verd i de blanc i viuen als hospitals. Gràcies per tot!

#MA140 BON NADAL

Cuideu-vos, cuidem-nos.

(i que puguem tornar a abraçar-nos i petonejar-nos aviat)

#MA140 -FI-

Gràcies a tots per participar i compartir aquest #MA140 de Nadal! :)

*I moltes gràcies també a totes les institucions i museus de Girona que m'han obert les seves portes i els seus arxius per fer-ho possible.

He intentat citar tots els museus on es troben les obres, per si voleu anar a buscar-les.

*Les fotografies de la @CatedralGirona son obra de Gemma Martz, Eddy Kelele, Gustavo A.T. Mendoza i J. Sanspi; i forment part del "Fons Capítol Catedral de Girona".