El meu compromís amb els que teniu la gentilesa de seguir-me, és la sinceritat. La vida m'ha ofert experiències que em fan innecessari emmascarar la veritat. Sent conseqüent amb la meva convicció democràtica, em decanto sempre per l'opció menys dolenta. (ENFILLAL)
La meva única incursió política va ser anar el darrer a la llista per TGNA a les eleccions de JxSí. Em va proposar ERC i em van fer creure en la unitat d'acció. M'ho vaig prendre tan a pit q vaig acabar tancant la campanya entremig de Mas, Marta Rovira i el meu admirat Germà Bel.
La nostra classe política no va saber avaluar l'odi ancestral q Espanya destil·la envers Catalunya. La resposta del junquerisme és l'amor fraternal als nostres botxins del 1er. d’Octubre. Trobo francament surrealista que segons les enquestes aquesta indignitat li proporcioni vots
Els col·laboracionistes han situat la nostra autoestima al punt més baix. És un contrasentit adjudicar-se el republicanisme en propietat i canviar llengua per poder. A Súmate vaig tenir la impressió que l'ERC de Junqueras estava a vessar d'ineptes; el temps m'ha donat la raó.
Malgrat el flaire masclista i xenòfob dels comentaris erkis respecte a romaneses i mamelles, el més preocupant en termes col·lectius, és que sent els encarregats de desenvolupar les estructures econòmiques del futur Estat, no els hi preocupes tenir el telèfon intervingut.
Responsables de 2n i 3r nivell em diuen: Va haver-hi conselleries que van avançar en les estructures d'Estat, però basculaven al voltant d'Economia. El pla Junqueras va ser des del principi sabotejar el projecte. Determinant l'enregistrament fet a Salvadó citant l’Elsa Artadi
A més de criticar els polítics, si obviem l'autocrítica no ens en sortirem mai. Menyspreàvem els escocesos perquè el seu motor era un sol partit i el nostre era un envejable campi qui pugui. La realitat i els maleïts egos partidistes ens ha demostrat l'equivocats que estàvem.
No passa res si assumim que em sigut una mica lloques i probablemente ens hem passat de “civilitzats”. Carreguem tota la culpa als líders polítics per la desmobilització del 3 d'Octubre, però la veritat és que no recordo cap “revolució” que necessités el permís de ningú.
Comparteixo els ideals de Primàries. Suport a les municipals, però crec que perjudica l'independentisme que es presentin ara. La possibilitat que es malbaratin vots és força elevada i el seu valor es multiplicaría si reforcessin una candidatura amb garanties de representativitat
Celebraria que Primàries assolís representació i aprofités cada vot. Només una utòpica i inviable majoria absoluta els permetria desenvolupar les seves propostes. Un altre paper esdevindria irrellevant. El tarannà que destil·len els ha deixat sense aliats abans de començar.
Prego a tots els déus del passat del present i del futur que els vots que rebi Primàries -que segons les enquestes probablemente es volatilitzin-, no coincideixin amb els necessaris per a evitar que el Tripartit es converteixi en un angoixant malson.
El compromís m'obliga a no defugir la part desagradable. Catalunya sempre per endavant malgrat pintin bastos i l'ideal desitjat s’hagi esvaït. No tinc cap dubte que després de les eleccions tornaré a recuperar les amistats perdudes. No cal dir que per part meva ja estan perdonats
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
