6 de novembre de 2020. Extensa notícia sobre la Lliga Democràtica, partit que exigeix “un frente amplio en forma de coalición del catalanismo de tradición democristiana, liberal y socialdemócrata con el PSC"
Després d'hores de bombardeig amb la Lliga Democràtica d'Astrid Barrio en forma d'entrevistes, reportatges, articles d'opinió, tertúlies, i informacions vàries, el resultat és aquest:
1) Salvador Illa tenia massa poder i protagonisme dins del PSC. Era, i és, el secretari d'Organització del Partit dels Socialistes, i per això Miquel Iceta estava nerviós. Solució? La de sempre: quan un alcalde/regidor perd la cadira l'envien a la Diputació. A Illa, a Madrid.
2) Així, Illa es va convertir de la nit al dia en ministre de Sanitat, una cartera amb les transferències transferides a les comunitats autònomes. Per tant, un ministeri que és el somni daurat dels ganduls: xofer oficial, secretaris, entrevistes, sopars, fotos... i res de pencar!
3) Però com si fos un càstig diví, a Salvador Illa li cau una pandèmia al damunt essent ministre de Sanitat. I arriba el caos. I, també, i des del mes de març, els avisos a través de la premsa internacional:
1) Decenas de ex altos mandos retirados del Ejército español lanzan amenazas en un chat: "No queda más remedio que empezar a fusilar a 26 millones de hijos de puta". "No quiero que estos sinvergüenzas pierdan las elecciones. No. Quiero que se mueran todos y toda su estirpe".
2) 3 noviembre. 39 altos mandos retirados de la XIX promoción de la Fuerza Aérea envían una carta al Presidente del Parlamento EU, David Sassoli advirtiendo de "la desintegración de la democracia" y que cesen los ataques a la monarquía, al poder judicial y a la lengua castellana.
3) 10 noviembre. Los 39 oficiales militares envían también una carta a la Zarzuela "preocupados por la situación de deterioro en la que se encuentra nuestra Nación, a la que un día juramos defender (...) y reafirmar la total lealtad a nuestro Jefe Supremo de las Fuerzas Armadas".
1) El 14 d'abril de 2019 vaig tenir el privilegi d'entrevistar a l'advocat @boye_g. Avui he recordat una de les seves respostes: "Creo que ahora algunos ya se están dando cuenta de los errores cometidos por Llarena. ¿Te das cuenta que ha desaparecido del mapa? Curioso, ¿verdad?"
2) Pablo Llarena ha patit una derrota total a Bèlgica. S'intuïa des de fa temps. Però per a alguns és millor creure en "periodistes" com Zarzalejos, el qual assegurava que "Llarena aumentará su dimensión referencial para muchos millones de españoles".
3) L'Estat ha tornat a perdre perquè viu en una altra realitat, de fet, viu en una irrealitat. Periodistes a sou, estadistes fent de hooligans, analistes que no n'encerten ni una, mitjans que han deixat d'exercir el periodisme, llargues entrevistes a outsiders com Marta Pascal...
2) Del cas Miquel Iceta ja en podem treure algunes conclusions:
✅ El PSC ja és un partit completament subordinat al PSOE fins al punt que el germà gran decideix els seus caps de llista (ni primàries ni autonomia per decidir candidats/es)
3) ✅ El PSOE és capaç de canviar de ministre de Sanitat enmig d'una pandèmia que està provocant milers de morts
✅ Guanyar les eleccions catalanes és un objectiu prioritari per al PSOE i l'Estat Espanyol. Els independentistes farien bé de prendre'n nota
1) "Durante la Guerra Civil (1936-1939) murieron 600.000 personas en un país que tenía unos 26 millones de habitantes. Solo en el verano de 1936, fueron ejecutadas 50.000 personas. Según el historiador Josep Fontana, ese verano fue el período más sangriento del siglo XX.
2) De los muertos, unos 150.000 siguen desaparecidos y se cree que la mayoría está en las numerosas fosas que siguen todavía sin abrir. Después de tantas décadas, España es el segundo país del mundo con más fosas sin abrir después de Camboya.
3) También hay desaparecidos que murieron en campos de concentración o de “trabajo” en Francia y Alemania. Hay otros cuyos restos están en el Valle de los Caídos, donde el gobierno de Franco se llevó sus restos desde cementerios y fosas sin el permiso de los familiares.
3) Aquestes dades són de 2019, és a dir, just abans de la pandèmia. Per tant, la inversió en Cultura que fa tant el govern català (que té les competències traspassades) com el govern espanyol són de vergonya.