1) The Spanish justice system has been forced to close the criminal case against the catalan activist Adrià Carrasco. He was accused of terrorism and rebellion, but no court has been able to find even the slightest evidence to support the accusation. 🔽 diario16.com/archivada-la-c…
2) Adrià Carrasco fled before the police arrested him and has remained in exile in Belgium for almost three years. This is a new case in the Spanish state's strategy of repression against the pro-independence movement in Catalonia:
3) false or manipulated police reports that lead to long legal proceedings during which the accused serves his sentence before the final decision is made.
4) Adrià Carrasco was innocent - and the Spanish justice system knew this perfectly well - but in spite of everything he has received a harsh punishment: almost 3 years away from his home and continually pressured by the Spanish judicial machinery.
5) This is how "perfect Spanish democracy" works: criminalizing, repressing and punishing dissidents. In some countries they call it a dictatorship.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) És molt lloable q un partit decideixi ser extremadament exigent i q a la mínima sospita d'irregularitats comeses per càrrec o un militant, l'expulsi fulminantment. Un cop dit aixó, dir també q crec, q les declaracions de Joan Tardà sobre Laura Borràs són desafortunadíssimes.🔽
2) Dir q si "@LauraBorras hagués estat militant d'ERC, hauria estat suspesa i forçada a dimitir" la culpabilitza directament i banalitza la repressió al ignorar q tenim presos, exiliats i gairebé 3.000 represaliats q ho són en funció d'acusacions falses o proves manipulades.
3) Les acusacions contra @LauraBorras sorgeixen en el moment en q es perfila com succesora del President Torra i es converteix en actiu importantíssim no només per JxCat sinó per l'independentisme en general. Com tants altres cops, per art de màgia, s'engega el ventilador.
1) Hi ha visions q, en certa manera, s'aparten notablement de les visions q s'han generalitzat sobre els "mals" q afecten al moviment independentista. Sòn mirades diferents, q crec interessant situar-les dins el debat, sense q això impliqui necessariament estar-hi d'acord. FIL🔽
2) La 1ª és la de l'advocat i economista Amadeu Cuito i es refereix a les divisions i enfrontaments dins l'independentisme. Cuito diu q els enfrontaments han estat una constant dins el catalanisme, com també ho han estat en gairebé totes les formacions polítiques com Pp o Psoe.
3) Però els enfrontaments dins l'independentisme no són del mateix ordre, "responen a la dinàmica pròpia de tot moviment de protesta: acaba sempre guanyant el que protesta més alt i més fort" L'independentisme actual "segueix tenint la mateixa estratègia de sempre: la protesta"
1) Les decisions polítiques, estratègies i prioritats sovint ens arriben amb envoltori q ens impedeix veure el contingut real, q quan es mostra provoca situacions d'incertesa i confusió. Un cop generalitzada aquesta "comunicació caòtica" sorgeix la indeferència, la desconnexió.🔽
2) Llavors és quan assumptes de vital importància q, com sempre, arriben convenientment "refinats", són assimilats per una ciutadania cansada i desmobilitzada que accepta acríticament allò que se li dona, o ho rebutja amb indiferència i incredulitat. "Res de nou, més del mateix".
3) És el moment en que un sector de la ciutadania es sent inclinat a negar o a suprimir qualsevol cosa que no coincideixi amb unes pautes que ell mateix ha fixat, o que qüestioni la seguretat de la construcció política que defensa i amb la que li uneix una relació de "lleialtat".
1) Si davant l'escandalosa revocació del 3r grau als presos polítics catalans (per "prematura") ho valorem només com maniobra del TS per boicotejar procés de diàleg i sortida negociada del "conflicte català" ens equivoquem i deixem fora als instigadors reals de la repressió.🔽
2) Crec q no és tracta d'una decisió individual del TS, sinó una decisió col.lectiva de tots els poders de l'Estat amb el fi d'esclafar l'independentisme, utilitzant represàlia, càstig i escarment. No oblidem el paper q ha jugat Fiscalia i de qui depén directa o indirectament.
3) Jo no soc polític, i em poden dir fàcilment que desconec les inèrcies que mouen la política real. Però suposo q tinc el dret a pensar que ens deixem enlluernar per la perspectiva d'una negociació que no és més que un altre parany per narcotitzar l'independentisme català...
1) Avui he sentit les declaracions de la consellera de salut, el conseller d'interior i del doctor Argimon i la veritat es que he quedat bastant "tocat". La situació ha de ser greu quan es reconeix que "si hi hagués el recursos suficients alguns sectors no haurien obert".🔽
2) És una declaració d'impotència esgarrifosa q posa de manifest q hi ha interesos contraposats i q s'haurá de triar entre salut i economia tot i q la tria no solucioni res: si es vol salvar l'economia els contagis creixeran i si es prioritza salut, l'economia quedarà devastada.
3) Al marge de tot això, i sense ànim de crear polèmica, us he de confesar q sento repugnància davant alguns reports de cadenes de Tv catalanes i espanyoles on surt gent q sembla q per a ells la vida tornará a ser vida el dia que puguin seure a una terrassa a prendre un café.
1) Sabem perfectament que l'Estat espanyol actua contra els interessos dels catalans. També sabem que té totes les eines per fer-ho i que difícilment tindrà que assumir conseqüències notables, juga amb l'avantatge de saber que el risc serà mínim, gairebé inexistent. 🔽
2) Només hi ha una força q no pot controlar: la determinació de la gent en forma de revolta massiva i continuada. És cert q pot utilitzar la força, però no ho pot mantenir perpetuament, és insostenible. Però li hem demostrat q si bé sabem fer fum, el foc encara ens espanta.
3) L'estat q ens reprimeix i ens asfixia ha obtingut recentment una gran victòria sobre nosaltres, i ho ha fet mitjançant un acte d'una gravetat extrema, expulsant del càrrec a tot un President de la Generalitat. I la resposta, institucional i popular ha estat gairebé inexistent.