1) Avui he sentit les declaracions de la consellera de salut, el conseller d'interior i del doctor Argimon i la veritat es que he quedat bastant "tocat". La situació ha de ser greu quan es reconeix que "si hi hagués el recursos suficients alguns sectors no haurien obert".🔽
2) És una declaració d'impotència esgarrifosa q posa de manifest q hi ha interesos contraposats i q s'haurá de triar entre salut i economia tot i q la tria no solucioni res: si es vol salvar l'economia els contagis creixeran i si es prioritza salut, l'economia quedarà devastada.
3) Al marge de tot això, i sense ànim de crear polèmica, us he de confesar q sento repugnància davant alguns reports de cadenes de Tv catalanes i espanyoles on surt gent q sembla q per a ells la vida tornará a ser vida el dia que puguin seure a una terrassa a prendre un café.
4) No, la vida no tornará a ser la mateixa, pq ens faltará gent q formava part de la nostra vida i q ja no tornarem a veure, potser per la inhumanitat d'uns, la desidia d'altres i la puta desgràcia de viure en un món roí q aboca milers de milions per salvar màfies financeres...
5) i no és capaç de fer el mínim esforç per protegir la vida dels més febles.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) Sabem perfectament que l'Estat espanyol actua contra els interessos dels catalans. També sabem que té totes les eines per fer-ho i que difícilment tindrà que assumir conseqüències notables, juga amb l'avantatge de saber que el risc serà mínim, gairebé inexistent. 🔽
2) Només hi ha una força q no pot controlar: la determinació de la gent en forma de revolta massiva i continuada. És cert q pot utilitzar la força, però no ho pot mantenir perpetuament, és insostenible. Però li hem demostrat q si bé sabem fer fum, el foc encara ens espanta.
3) L'estat q ens reprimeix i ens asfixia ha obtingut recentment una gran victòria sobre nosaltres, i ho ha fet mitjançant un acte d'una gravetat extrema, expulsant del càrrec a tot un President de la Generalitat. I la resposta, institucional i popular ha estat gairebé inexistent.
1) Un dia van dir q la Unió Europea era un club on només s'admetien democràcies. Un cop dit això alguns q saben q les paraules se les emporta el vent van insistir: ¿I q fareu si algún estat membre té actituds q vulneren els valors democràtics? I van contestar ja ho veurem. 🔽
2) Quan els governants d'alguns països de l'Est (que em sebla fan més nosa que servei) van començar a carregar cap a l'extrema dreta i a pasar-se pel forro los cojones els valors democràtics els van renyar i els van avisar q els fotrien un puro d'aquells q recordes tota la vida.
3) Però llavors van sortir veus que amb tota la raó del món van protestar: ¿Pq a aquells sí i a Espanya (que vulnera tot el que es pot vulnerar per activa i per passiva) no només li permeteu tot, sinó que li aboqueu un grapat de calers sense demanar explicacions?
1) La polèmica sobre si hem de votar el 14-F o ens hem d'abstenir com a càstig a una classe política que (segons alguns sectors) no ha estat a l'alçada de les circumstàncies, no és un tema menor pq és la constatació d'un fracás col.lectiu del q ningú està exent de culpa. 🔽
2) Llegir missatges com "el pitjor enemic de l'independentisme són els partits i les entitats independentistes" fa de mal sentir, és lògic, pq comporta que l'enèmic jo no està fora, sinó dins de nosaltres mateixos, i no a qualsevol lloc, sinó al lloc on es prenen decisions.
3) Aquest debat, rocós i gens permeable, es produeix en un moment de desconcert i frustració, un moment en que una part de l'independentisme pugna -lícitament - per demostrar que la ferida que li ha provocat "la traició dels polítics" és la més dolorosa i intolerable.
1) He rebut alguns missatges de gent q ha decidit no anar a votar el 14-F i q m'aconsellen, per dir-ho d'alguna manera, fer el mateix. No tinc res a retreure, cadascú fa el que creu més convenient. Però jo SI votaré, i ho faré per motius diversos, Entre ells aquest: PETIT FIL 🔽
2) Si de veritat volem l'independència ja hauriem de tenir assumit, que no s'aconseguirà negociant amb l'Estat espanyol. Mai permetran un referèndum vinculant ni respectaran la voluntad del poble de Catalunya tot i que sigui abrumadorament majoritària. I la repressió seguirà.
3) Per això (si de veritat volem l'independència) arribarà un moment en que es farà necessària una acció massiva (com va ser l'1 d'octubre) de desobediència civil, q si és efectiva pot acabar en una declaració unilateral d'independència. Però hi ha una condició "sine qua non".
1) Potser els q ens volen fer empassar q Espanya és una democràcia "modèlica" i un estat de dret fantástic, trobin molt normal q els atestats policials de l'ùltima (i surrealista) razzia contra l'independentisme portin la firma del tinent coronel Baena. 🔽publico.es/politica/causa…
2) ¿No els provoca cap inconvenient q encara estigui en actiu i q els seus informes delirants siguin utilitzats per destrossar vides, prestigi i patrimoni de persones q el únic delicte q han comés és formar part d'un moviment q provoca la fòbia d'aquest militar d'ultradreta?
3) ¿No en van tenir prou amb la tendenciositat dels informes q ell ordenava, "gestionava" i firmava i q van fonamentar en bona part les duríssimes condemnes als presos polítics catalans en el judici 1-O, que han merescut reprovació i rebuig de pràcticament tot el món civilitzat?
1) Avui fa sis anys del "procés participatiu sobre sobre el futur polític de Catalunya", el referèndum del 9-N. Recordo que vaig venir a votar pq no em volia perdre el primer cop que es podia votar, malgrat q fos de manera simbòlica, sobre la independència de Catalunya. 🔽
2) Tota la familia vam anar a votar i a l'hora de dinar recordo q feiem prediccions sobre quan votariem de debó i l'opinió general era q ningú ho podria impedir, q el camí cap a l'independència era irreversible. La il.lusió començava a agafar forma. Aquest cop no ens aturarien.
3) Avui, 6 anys després, estic llegit tuits q recorden aquella data. I em dol q, a algunes respostes, fatxes i independentistes coincideixin en qualificar aquell acte com a "butifarrèndum" i de "traïdors i covards" als q el van organitzar i q després van ser jutjats i condemnats.