Abans de la guerra civil els promotors turístics de Mallorca somiaven dur carretades de turistes al Puig Major amb un funicular aeri. Obr fil per explicar-ne la història:
La idea va ser de l’enginyer i promotor cultural palmesà Antoni Parietti (1899-1979). El 1925 dirigí les obres de la carretera del Port de Pollença a Formentor i el 1933 les de la carretera de sa Calobra, tot un prodigi tècnic de l’època.
El següent somni de Parietti va ser fer accessible el Puig Major, el sostre de Mallorca. Projectà un funicular aeri que havia de partir de Cals Reis, el punt d’inici la carretera de sa Calobra, per arribar a una altra estació a més de 1.400 metres d’altura.
Aquell imponent mitjà de transport prenia com a model el cremallera de Montserrat, de Barcelona. Amb una cabina per a 25 passatgers, durant deu minuts havia de cobrir una distància de dos quilòmetres, salvant un desnivell de 715 metres.
A més, estava previst que la cota més alta de la Serra de Tramuntana albergàs un observatori astronòmic, unes instal·lacions per a esports de neu i un restaurant.
La societat “Funicular Aéreo” fou l’encarregada de finançar els dos milions de pessetes d’un projecte que comptà amb el permís del Ministeri d'Obres Públiques. El juny de 1936 es donà el sus a la que havia de ser "l'obra cabdal de l’enginyeria mallorquina”.
Al cap d’un mes, però, amb l’esclat de la Guerra Civil, el projecte quedà interromput. Tanmateix, Parietti no es resignà i el 1939 intentà reiniciar el projecte amb la firma alemanya Bleichord-Zueg. L’inici de la Segona Guerra Mundial el tornaria a suspendre.
Al cinquanta l’enginyer palmesà hi tornà a insistir. Aconseguí transformar la concessió del funicular en una carretera de peatge fins al Puig Major. Un altre cop l’exèrcit -aquesta vegada els Pactes de Madrid de 1953 entre Estats Units i Espanya- paralitzaria les obres.
Tanmateix l’Estat aprofitaria el projecte de Parietti per construir l’actual carretera que duu fins a les instal·lacions militars. Avui d’aquella curolla de Parietti tan sols queda un marge de paret seca al costat de la carretera que baixa a sa Calobra.
I la pregunta és? Què hauria estat de Mallorca amb un funicular avui al Puig Major?
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
#Etimologia. La paraula #estraperlo va néixer a Mallorca, concretament a l'Hotel Formentor inaugurat el 1929 pel milionari argentí Adán Diehl. Obr fil per explicar-ne la fantàstica història:
L’Hotel fou un dels detonants de la caiguda del tercer govern d’Alejandro Lerroux durant la II República. Tot començà el 1934 quan arribaren a Espanya tres jueus holandesos disposats a perpetrar l’estafa del segle: la senyora Lowmann, el seu espòs, Daniel Straus, i Jules Perel.
Els tres socis havien patentat una ruleta elèctrica que batiaren com a straperlo, acrònim dels seus llinatges. Poc els importà que els jocs d’atzar estiguessin prohibits al nostre país.
#Avui fa 2️⃣0️⃣ anys va néixer la @Viquipedia en català. Menys de dos mesos abans els emprenedors californians Jimmy Wales i Larry Sanger havien posat la primera pedra de la gran enciclopèdia virtual. L'#etimologia del seu nom és ben curiosa. Obr fil @AlexHinojo
Al gener de 2001 estava de moda un nou model de pàgines web anomenades #wiki, que en idioma hawaià vol dir “ràpid". Així, una pàgina wiki és aquella que s’elabora amb programes d’edició que faciliten la creació de contingut per part de qualsevol visitant de la pàgina.
A partir, doncs, del software wiki, Wales i Sanger no dubtaren a batejar el seu revolucionari projecte democràtic com a #wikipèdia, l’ “educació ràpida”, d’acord amb l’etimologia híbrida del terme.
Fa 20 anys, el 9 de març de 2001, el PP de José María Aznar posava fi a 231 anys de servei militar obligatori. En l’imaginari col·lectiu, la #mili era el lloc on “et feien un home”. Per alguns, va ser una oportunitat per relacionar-se amb gent d’altres regions d'Espanya. Obr fil
Per a altres, en canvi, la mili va ser una autèntica pèrdua de temps: els estudis o els treballs quedaven interromputs, ocasionant a vegades un daltabaix important en l’economia familiar.
Tampoc no faltaren casos de suïcidis de persones que no pogueren suportar l’asfixiant i testosterònic món castrense. D’aquesta manera, molts s'alegraven en rebre una carta del Ministeri de Defensa on, per motius de salut, se’l declarava “exempt del servei militar”.