#Etimologia. La paraula #estraperlo va néixer a Mallorca, concretament a l'Hotel Formentor inaugurat el 1929 pel milionari argentí Adán Diehl. Obr fil per explicar-ne la fantàstica història:
L’Hotel fou un dels detonants de la caiguda del tercer govern d’Alejandro Lerroux durant la II República. Tot començà el 1934 quan arribaren a Espanya tres jueus holandesos disposats a perpetrar l’estafa del segle: la senyora Lowmann, el seu espòs, Daniel Straus, i Jules Perel.
Els tres socis havien patentat una ruleta elèctrica que batiaren com a straperlo, acrònim dels seus llinatges. Poc els importà que els jocs d’atzar estiguessin prohibits al nostre país.
Primer intentaren convèncer el president de la Generalitat Lluís Companys perquè els permetés introduir el seu invent a Sitges. El dirigent català, però, s’hi negà.
Al setembre de 1934, mitjançant suborns a membres del Partit Radical de Lerroux, els estafadors aconseguiren instal·lar la seva màquina al Casino del Kursaal, a Sant Sebastià. Només, però, estigué en funcionament un dia.
El següent objectiu fou el Formentor. La missió comptà amb la complicitat de Franco, aleshores comandant militar de Balears. Diehl es mostrà convençut que amb la ruleta de l’straperlo acudirien més hostes a l’hotel.
Al cap d’una setmana, però, el ministre de governació n’ordenà el tancament. Els creadors d’aquella màquina sempre defensaren que no es tractava d’un joc d’atzar, sinó de caire científic. Insistien que un jugador capaç de dominar el càlcul podia guanyar.
Amb totes les portes tancades, Strauss, Perel i Lowmann passaren al contraatac. Amenaçaren Alejandro Lerroux de destapar les seves corrupteles amb l’straperlo si no els donava una sucosa indemnització.
Davant el silenci del polític, els xantatgistes compliren amb la seva paraula i finalment l’escàndol saltà a l’opinió pública. El 20 de setembre de 1935 queia el govern Lerroux.
L’escàndol de l’straperlo quedà en la memòria col·lectiva de la gent, que establí una associació espontània entre els anys del racionament i el darrer mandat de Lerroux, plegat de casos de corrupció.
Estraperlo, ja amb "e", acabà al·ludint al negoci il·legal de productes intervinguts per l'estat, venuts a preus abusius. No s’ha de confondre amb el #contraban, que consistia a entrar de l’exterior productes prohibits, sense pagar els drets de duanes corresponents.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Abans de la guerra civil els promotors turístics de Mallorca somiaven dur carretades de turistes al Puig Major amb un funicular aeri. Obr fil per explicar-ne la història:
La idea va ser de l’enginyer i promotor cultural palmesà Antoni Parietti (1899-1979). El 1925 dirigí les obres de la carretera del Port de Pollença a Formentor i el 1933 les de la carretera de sa Calobra, tot un prodigi tècnic de l’època.
El següent somni de Parietti va ser fer accessible el Puig Major, el sostre de Mallorca. Projectà un funicular aeri que havia de partir de Cals Reis, el punt d’inici la carretera de sa Calobra, per arribar a una altra estació a més de 1.400 metres d’altura.
#Avui fa 2️⃣0️⃣ anys va néixer la @Viquipedia en català. Menys de dos mesos abans els emprenedors californians Jimmy Wales i Larry Sanger havien posat la primera pedra de la gran enciclopèdia virtual. L'#etimologia del seu nom és ben curiosa. Obr fil @AlexHinojo
Al gener de 2001 estava de moda un nou model de pàgines web anomenades #wiki, que en idioma hawaià vol dir “ràpid". Així, una pàgina wiki és aquella que s’elabora amb programes d’edició que faciliten la creació de contingut per part de qualsevol visitant de la pàgina.
A partir, doncs, del software wiki, Wales i Sanger no dubtaren a batejar el seu revolucionari projecte democràtic com a #wikipèdia, l’ “educació ràpida”, d’acord amb l’etimologia híbrida del terme.
Fa 20 anys, el 9 de març de 2001, el PP de José María Aznar posava fi a 231 anys de servei militar obligatori. En l’imaginari col·lectiu, la #mili era el lloc on “et feien un home”. Per alguns, va ser una oportunitat per relacionar-se amb gent d’altres regions d'Espanya. Obr fil
Per a altres, en canvi, la mili va ser una autèntica pèrdua de temps: els estudis o els treballs quedaven interromputs, ocasionant a vegades un daltabaix important en l’economia familiar.
Tampoc no faltaren casos de suïcidis de persones que no pogueren suportar l’asfixiant i testosterònic món castrense. D’aquesta manera, molts s'alegraven en rebre una carta del Ministeri de Defensa on, per motius de salut, se’l declarava “exempt del servei militar”.