El 31 de març de 2004, a primera hora del matí va ser trobat a la muntanya de Montjuïc el cos sense vida de Pablo Díez Cuesta, un conductor d'autobús que portava prop de quinze anys treballant a TMB.
Aquesta és la història d'un abús de poder i terrorisme patronal.
[Fil] ⬇️
El Pablo s'havia suïcidat poques hores després de rebre la carta d'acomiadament que es va trobar a la seva butxaca.
El motiu de l'acomiadament era una ridícula i falsa acusació: haver-se quedat amb l'import d'un tiquet (1,10 euros).
Aquests fets van ser considerats pels directius de TMB com una "falta molt greu".
El Pablo, davant els inspectors que van pujar aquell dia a l'autobús durant el trajecte i posteriorment amb els instructors que van investigar el cas, sempre va defensar la seva innocència.
El 21 de gener, va extreure una fitxa al final d'un recorregut per comprovar una operació anterior, la va deixar al pupitre i baixà al lavabo.
Una passatgera es va apoderar de la fitxa confonent-la amb un bitllet.
Uns mesos abans el Pablo, va decidir canviar-se de zona i agafar una altra línia més a prop de casa seva.
Li va costar, però al final va poder fer-ho.
El que no sabia, és que havia de durar tot just tres mesos portant l'autobús per la nova línia de la Zona Franca.
La cosa es va complicar amb el responsable de la zona, perquè feia i desfeia els torns de cap de setmana dels conductors.
Pablo Díez Cuesta i altres conductors van protestar.
La directiva de TMB va posar-lo en el punt de mira.
Aquell dimecres de gener, una senyora va ensenyar als dos inspectors de TMB, una fitxa d'inspecció, que molt bé podia haver-la recollit del terra, assegurant que aquella mena de bitllet l'hi havia venut el conductor per un 1,10 eu.
El Pablo o va negar rotundament
TMB mai va dubtar de la versió de la viatgera.
TMB va amenaçar en expulsar-lo si no reconeixia els fets, i si ho feia perdria tota la seva antiguitat laboral.
Ell es va negar a reconèixer una infracció que no havia comès, tot i saber que es jugava el seu lloc de treball.
El 30 de març Alejandro Valcárcel, advocat de l'empresa, li entregà la carta d'acomiadament assenyalat-li on havia de signar.
Després de dos mesos de desprestigi constant d'humiliació, i amenaces, el Pablo vestit amb el seu uniforme de treball es va treure la vida.
Xavier Casas Masjoan (PSC), president de TMB i primer Tinent Alcalde de Barcelona, la mà dreta de Joan Clos, arribà a acumular fins a dotze càrrecs dins el consistori. Un home hiperactiu, va mantenir sempre el control total de l'urbanisme barcelonès.
Casas, president de TMB des de el 1997, tenia un poder absolut i un entramat de col·laboradors dins TMB que el feia intocable.
La seva falta de respecte cap als treballadors, va quedar clara, el dia de l'enterrament del Pablo, ell estava de festa inaugurant el Trambaix.
Lluis Forniés Vilagrassa, fou el director de Recursos Humans i Qualitat de TMB, va actuar sempre amb total impunitat.
Ell va ser qui va donar l'ordre d'acomiadar-lo amb la complicitat dels consellers delegats, Constantí Serrallonga, José Fernandez i Lorenzo Maseda.
La majoria de directius de TMB provenien de PSC i ICV, amb sous de 60.000 als 170.000 euros anuals, incloent-hi mútua privada i pàrquing.
TMB va ser multada per "endollar" familiars de sindicalistes d'UGT i SIT.
TMB era i és una màfia, amb constants portes giratòries.
El que no esperaven aquells directius, fou la reacció dels companys de feina, amics i de la seva família.
Durant l'enterrament ja es van sentir crits en contra aquella direcció que va permetre difamar i humiliar a un treballador per 1,10 eu.
La lluita tot just començava.
El dia 2 d'abril els autobusos feien una aturada de 15min, també
es començava una recollida de signatures per tal d'exigir responsabilitats a la direcció de l'empresa.
El 8 i 9 de maig, CGT i ACTUB convocaren una vaga de 2 dies.
La concentració d' aquell dissabte va conseguir aturar el tramvia durant més d'una hora.
Aquells set mesos de lluita i mobilitzacions van aconseguir portar a Casas a tenir que declarar en un jutjat.
El 26 d'octubre de 2004 l'empresa va reconeixer en un acta de conciliació al Jutjat del Social Nº 7 la improcedència de l' acomiadament.
Evitant així, que el directiu Xavier Casas es veiés obligat a declarar davant el jutge i no danyar la seva imatge pública.
Malgrat reconèixer la Direcció el seu error en els jutjats, i assumir l’improcedència del seu acomiadament, indemnitzant a la familia amb 52.000 eu. els directius de TMB van continuar sent els mateixos.
Ningú va ser cessat, ningú va assumir cap responsabilitat.
Tot el contrari, Lluís Forniés el 2006 fou premiat amb un ascens com a cap de Recursos Humans de l'Ajuntament de Barcelona.
El 2013 Xavier Casas va ser imputat per irregularitats en els contractes de les obres de l'hospital de Sant Pau per un desviament de 38,5 milions d'eu.
El 2012 la fiscalia antifrau el va investigar per una recaulificació de 12.000 m2 de la antiga finca de la clínica Quirón al districte de Gràcia, aquest procés especulatiu es va aturar mitjançant una denúncia penal feta pels veïns i veïnes del barri.
Aquests anys TMB a continuat la seva particular repressió contra tota protesta dels conductors.
Especialment contra Josep Garganté (COS) i Saturnino Mercader (CGT), amb dos judicis al 2009 I el 2012, que TMB va perdre.
També el 2009 TMB va denunciar al tècnic de la Cotxera Pablo Díez, Andreu de Cabo. Acusat durant les vagues de llançar un tronc contra un bus. Fou condemnat a 2 anys de presó.
Cabo va ser acomiadat el 2012 i un jutjat social va obligar a readmetre'l el febrer del 2013.
La memòria de Pablo Díez es va mantenir viva els següents anys, editant un llibre, organitzant un concurs anual de fotografia i cinc anys després de la seva mort els seus companys van rebatejar la cotxera de Ponent com la cotxera Pablo Díez.
El cas Pablo Díez fou un xoc entre dues Barcelones, la de la impunitat, la del Fòrum, el 22@....
I la Bcn treballadora, com el Pablo y la seva companya la Mara, que aquell mateix dia havia conseguit una feina netejant un hotel de luxe, ell no ho va saber mai.
#Taldiacomavui de 2003, el jutge Baltasar Garzón, llavors Magistrat del jutjat nº5 d’Instrucció de l’Audiència Nacional ordenava detenir sota la Llei Antiterrorista al jove de Torà, Jordi Vilaseca.
Començava una operació repressiva coneguda com:
Els cas Torà.
[Fil] ⬇️
Tres dies més tard es va detenir a dos altres joves, Jordi Torné i Toni Codina.
A tots ells se'ls acusava d'haver comès diversos atacs amb artefactes incendiaris a oficines bancàries i un repetidor de televisió.
El poble de Torà va ser pres aquells dies militarment.
Ramon Martí Sanahuja, sergent dels Mossos d’Esquadra i José Javier Martín Pujal, àlies “Jordi” el cap de la Brigada d’Informació num. 6 de la Policia Nacional de Bcn, (denunciat vàries vegades per tortures, comdemnat per proxenetisme i extorsió) van dirigir l’operació policial.
El 18 de Setembre del 1992 sota, el govern Pujolista era creada la unitat ABM (Àrea Brigada Mòvil), més coneguda com la BRIMO.
Fem un petit repàs de la seva repressiva història.
Obrim fil 👇👇👇
La seva funció seria a partir del 2002, el manteniment i control per la força, dels carrers durant les protestes populars a Cataluya. Substituirien a les UIP de la policia Espanyola.
Les seves contundents accions violentes, han estat sempre plenes de polèmiques. Repassem unes quantes dels últims anys.
#Taldiacomavui de 1970 es produí una brutal repressió per part de la policia armada, dins la filatura Laver Schappe de Terrassa.
Aquesta fàbrica amb 150 treballadores, protestava contra la nova norma on cada treballador portaria de 5-6 màquines en comptes de 4.
Fil 👇👇
Durant el mes de febrer es produïren diferents aturades de producció, reclamant el pagament de primes i hores extres, així com l'ampliació de les dutxes i els vestuaris.
Aquestes protestes van finalitzar amb 8 acomiadats.
La direcció de l'empresa es negà a negociar, fet que portà als treballadors del torn de nit, a declarar-se en vaga i realitzant una ocupació de la fàbrica.
Durant tot el dia 20, familiars dels treballadors/es i obrers d’altres empreses es van concentrar davant la fàbrica.
Les 9 persones detingudes el 23S, han obert els ulls a molta gent. Veient com les forces de represores de l'estat, poden arribar a manipular, crear i mediatitzar veritables muntatges policials.
Hem fet una llista dels més coneguts al Principat.
Obrim fil👇👇👇
👉1978 Cas Escala, durant una manifestació de la CNT, un grup d'infiltrats va llançar còctels molotov a la sala Scala, van morir 4 treballadors. Un dia més tard eren detinguts i empresonats 5 militants de la Cnt.
👉1988 Núria Cadenes, fundadora de Maulets, va ser acusada de pertinença a Terra Lliure, sense proves sòlides i condemnada a una pena de sis anys de presó. El 1992 va fer una apel.lació sent absolta per falta de proves.