#Taldiacomavui de 2003, el jutge Baltasar Garzón, llavors Magistrat del jutjat nº5 d’Instrucció de l’Audiència Nacional ordenava detenir sota la Llei Antiterrorista al jove de Torà, Jordi Vilaseca.
Començava una operació repressiva coneguda com:
Els cas Torà.
[Fil] ⬇️
Tres dies més tard es va detenir a dos altres joves, Jordi Torné i Toni Codina.
A tots ells se'ls acusava d'haver comès diversos atacs amb artefactes incendiaris a oficines bancàries i un repetidor de televisió.
El poble de Torà va ser pres aquells dies militarment.
Ramon Martí Sanahuja, sergent dels Mossos d’Esquadra i José Javier Martín Pujal, àlies “Jordi” el cap de la Brigada d’Informació num. 6 de la Policia Nacional de Bcn, (denunciat vàries vegades per tortures, comdemnat per proxenetisme i extorsió) van dirigir l’operació policial.
A la Conselleria d'Interior es trobava la que seria la presidenta del parlament, Núria de Gispert que militava a la desapareguda UDC.
Les detencions, es van portar a terme amb espectacularitat, molta presència policial al poble i sense aportar cap informació als familiars.
La diferència d’aquest cas, respecte a altres episodis repressius, fou que la major part de l’operatiu policíac va recaure en la policia catalana.
Una acció repressiva contundent per part dels Mossos podia ser un bon argument per assegurar el total desplegament del cos.
Durant la detenció, Jordi Vilaseca va haver de ser ingressat a la UVI, com a conseqüència de les sessions de tortura i les substàncies que li havien subministrat.
Tot seguit el seu advocat, amb qui no tenia contacte, va presentar una querella per tortures als jutjats de Lleida.
La prova d’aquests maltractaments és una analítica duta a terme pel mateix Hospital realitzada el dia 5, donant positiu d’amfetamines a l’orina.
El Jordi presentava un estat de desnutrició, amb el rostre ple de morats, un signe evident d'haver patit tortura física i química.
La matinada del tres al quatre d’abril són detinguts dos joves més de Torà, el Jordi i el Toni mentres dormien a casa dels seus familiars.
Essent també escorcollat el local de joves de la vila.
El cas passa al jutjat de Lleida que decreta l'ingrés a presó pels tres.
El deu d'abril els dos dels joves són traslladats a la presó d'Alcalà-Meco i el 15, el Jordi és traslladat a Aranjuez i Soto del Real.
Prèviament tots passan a declarar a la Audiència Nacional davant el jutge Ruiz de Polanco, acusant-los d'organització armada.
És el 9 de Juny que surten amb una fiança de 30.000 eu cada un.
El 14 de Novembre del 2004 el jutge Fernando Grande Marlaska, actual ministre d'Interior, els informa del seu processament, a l'espera de quines penes formula la fiscalia.
Al cap de 4 anys es va realitzar el judici i van ser condemnats a 2 anys de presó.
Com que la pena no fou superior a dos anys i cap d'ells tenia antecedents, no van ingressar a la presó.
El que no va faltar va ser solidaritat amb els joves.
📸: Acció míting de Zapatero
Finalment el 2007 L' Audiència Provincial de Lleida va arxivar malgrat la pressió popular, la denúncia per tortures. Després d' un primer arxivament el 2006, 26 mocions d'ajuntaments i 900 signatures no van ser suficients. No va interessar ni el més mínim jutjar el que va passar.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
El 31 de març de 2004, a primera hora del matí va ser trobat a la muntanya de Montjuïc el cos sense vida de Pablo Díez Cuesta, un conductor d'autobús que portava prop de quinze anys treballant a TMB.
Aquesta és la història d'un abús de poder i terrorisme patronal.
[Fil] ⬇️
El Pablo s'havia suïcidat poques hores després de rebre la carta d'acomiadament que es va trobar a la seva butxaca.
El motiu de l'acomiadament era una ridícula i falsa acusació: haver-se quedat amb l'import d'un tiquet (1,10 euros).
Aquests fets van ser considerats pels directius de TMB com una "falta molt greu".
El Pablo, davant els inspectors que van pujar aquell dia a l'autobús durant el trajecte i posteriorment amb els instructors que van investigar el cas, sempre va defensar la seva innocència.
El 18 de Setembre del 1992 sota, el govern Pujolista era creada la unitat ABM (Àrea Brigada Mòvil), més coneguda com la BRIMO.
Fem un petit repàs de la seva repressiva història.
Obrim fil 👇👇👇
La seva funció seria a partir del 2002, el manteniment i control per la força, dels carrers durant les protestes populars a Cataluya. Substituirien a les UIP de la policia Espanyola.
Les seves contundents accions violentes, han estat sempre plenes de polèmiques. Repassem unes quantes dels últims anys.
#Taldiacomavui de 1970 es produí una brutal repressió per part de la policia armada, dins la filatura Laver Schappe de Terrassa.
Aquesta fàbrica amb 150 treballadores, protestava contra la nova norma on cada treballador portaria de 5-6 màquines en comptes de 4.
Fil 👇👇
Durant el mes de febrer es produïren diferents aturades de producció, reclamant el pagament de primes i hores extres, així com l'ampliació de les dutxes i els vestuaris.
Aquestes protestes van finalitzar amb 8 acomiadats.
La direcció de l'empresa es negà a negociar, fet que portà als treballadors del torn de nit, a declarar-se en vaga i realitzant una ocupació de la fàbrica.
Durant tot el dia 20, familiars dels treballadors/es i obrers d’altres empreses es van concentrar davant la fàbrica.
Les 9 persones detingudes el 23S, han obert els ulls a molta gent. Veient com les forces de represores de l'estat, poden arribar a manipular, crear i mediatitzar veritables muntatges policials.
Hem fet una llista dels més coneguts al Principat.
Obrim fil👇👇👇
👉1978 Cas Escala, durant una manifestació de la CNT, un grup d'infiltrats va llançar còctels molotov a la sala Scala, van morir 4 treballadors. Un dia més tard eren detinguts i empresonats 5 militants de la Cnt.
👉1988 Núria Cadenes, fundadora de Maulets, va ser acusada de pertinença a Terra Lliure, sense proves sòlides i condemnada a una pena de sis anys de presó. El 1992 va fer una apel.lació sent absolta per falta de proves.