1. Avui, 5 d'abril, és el dia de sant Vicent Ferrer.
No comentaré els aspectes religiosos i polítics d'aquest predicador dominicà dels segles XIV i XV, sols parlaré de la valor lingüística dels seus sermons. +
[enfilall]
2. El sant valencià no va fer mai cap sermó en una llengua diferent del català. No va canviar mai de llengua, tampoc quan predicava a Castella, a França o a la Bretanya, on va morir (és soterrat a la catedral de Gwened [imatge]).
+
3. Els sermons de sant Vicent eren estenografiats.
Això vol dir que tres persones copiaven el sermó mentre el deia: cadascun escrivia el tros que podia i després es trobaven i el passaven en net, ajuntant allò que havia anotat cadascun (personatge del costat inferior del sant)+
4. Sense entrar ara en el contingut del que deia (en general d'un cristianisme molt conservador), els sermons de sant Vicent Ferrer són un document de valor incalculable perquè ens permeten de conèixer molt bé el català planer del tombant dels segles XIV i XV.
+
5. Us copio un fragment en què el sant ens explica una contalla molt coneguda de la seva època (es contava d'un home, però ell ho canvia per una dona):
«En una ciutat era una dona, e per un gran crim fonc sentenciada que morís
de fam: pens que devia ser alguna honrada dona. +
6. La dona havia una filla,
e la filla criava sa criatura; e sabent que era sentenciada sa mare, així
la filla feia alletar son fill, e ella conservava la llet per a sa mare.
E hac gràcia que hi entràs a visitar, sens vianda; +
7. e així, conservant la llet,
e com era entrada en la presó dava a mamar a sa mare e buidava-li les
mamelles, e així dos vegades lo dia, hora de dinar e al vespre. Així la
sostenc molt dies, e lo jutge deia: —Com se pot fer que no sia morta?
+
8. Lo jutge dix: —No pot ésser. E lo jutge ho volc veure, e véu que la vella
mamava. Plagué-li tant esta pietat, que deslliurà la mare.
Esta era bona filla».
+
9. És sols una mostra del català planer de sant Vicent Ferrer, que és com dir una mostra del català que hom podia sentir al carrer en els segles XIV i XV.
Desig una molt bona diada a tots els valencians (i no valencians) que avui celebrin la festa del sant.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1. A vegades m'he trobat qui em diu que, això de fer saber la manera bona de dir les coses en català, és empipar la gent.
Doncs ara us contaré un fet agradable que em va passar l'altre dia a la pastisseria Domingo-Pellicé de Riudoms. +
2. Hi vaig anar a comprar la mona de la meva fillola i vaig veure una errada en un dels retolets que hi havia davant les mones exposades.
Ho vaig fer saber a la dependenta i després a la mestressa. I van estar ben contentes que els digués quina errada hi havia al cartellet. +
3. Em van dir que així ho podran esmenar. Va ser un gest i una resposta que jo vaig agrair.
Us deveu demanar quina era l'errada. Hi deia «mona gran», però ha de ser «mona grossa», perquè una mona no és cap recipient, cap contenidor en què s'hi puguin posar coses dintre. +
1 Parlo sempre de llengua, ja ho sabeu.
Però avui vull fer un fil de política. Sobre la investidura d'un president de la Generalitat. I altres coses que hi són relacionades.
Us prego que el llegiu atentament. Gràcies a la bestreta.
2 Fins a dia d'avui la Generalitat de Catalunya ha tingut 130 presidents. Però cap ha estat el cap d'estat de Catalunya. El càrrec de president de la Generalitat es va crear i ha estat sempre el càrrec segon del país, sempre ha estat subordinat al cap d'estat, bé sigui +
3 el cap de l'estat català (el monarca corresponent, abans de 1714) o el cap de l'estat espanyol, després de 1714, és a dir, el president de la república espanyola o, després, el rei d'Espanya.
El primer president, Berenguer de Cruïlles, era el segon mandatari català, +