1. A vegades m'he trobat qui em diu que, això de fer saber la manera bona de dir les coses en català, és empipar la gent.
Doncs ara us contaré un fet agradable que em va passar l'altre dia a la pastisseria Domingo-Pellicé de Riudoms. +
Doncs ara us contaré un fet agradable que em va passar l'altre dia a la pastisseria Domingo-Pellicé de Riudoms. +
2. Hi vaig anar a comprar la mona de la meva fillola i vaig veure una errada en un dels retolets que hi havia davant les mones exposades.
Ho vaig fer saber a la dependenta i després a la mestressa. I van estar ben contentes que els digués quina errada hi havia al cartellet. +
Ho vaig fer saber a la dependenta i després a la mestressa. I van estar ben contentes que els digués quina errada hi havia al cartellet. +
3. Em van dir que així ho podran esmenar. Va ser un gest i una resposta que jo vaig agrair.
Us deveu demanar quina era l'errada. Hi deia «mona gran», però ha de ser «mona grossa», perquè una mona no és cap recipient, cap contenidor en què s'hi puguin posar coses dintre. +
Us deveu demanar quina era l'errada. Hi deia «mona gran», però ha de ser «mona grossa», perquè una mona no és cap recipient, cap contenidor en què s'hi puguin posar coses dintre. +
4. Una bassa, un dipòsit, poden ser prou grans per a contenir una determinada quantitat de líquid. O una capsa pot ser prou gran per a poder-hi posar dintre uns determinats objectes. I un teatre o un estadi poden ser prou grans per a un determinat nombre d'espectadors. +
5. Però una mona, una pedra, els ulls d'una persona, direm que són grossos. També un gos, un gat, etc. poden ser grossos. Si diem que són grans, voldrem dir que aquests animals són vells.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
