Thread by @Bernat_Deltell

1)
5 de maig de 2010. El president Zapatero assegura, davant la premsa, que "no es una buena opción acelerar la reducción del déficit. Quien está equivocado es el PP sobre este asunto. Si uno hace una drástica reducción del déficit puede comprometer la recuperación".

2)
12 de maig de 2010. Zapatero, al Congrés dels Diputats, i amb cara de funeral, fa un anunci que només durarà dos minuts: "el Gobierno ha adoptado un compromiso de acelerar la reducción inicialmente prevista, asumiendo un recorte adicional de medio punto este año y otro punto

3)
adicional en 2011, para pasar en dos años del 11,2% de déficit al 6%". Aquest canvi de discurs en set dies va suposar, tal i com recordava recentment l'economista basc Ignacio Marco-Gardoqui, "el mayor recorte de gasto social realizado hasta la fecha en este país [Espanya]: se

4)
bajó un 5% el sueldo de los funcionarios, se congelaron la mayoría de las pensiones, se eliminaron las ayudas por hijo, se redujeron las asistencias a los mayores y se quitaron 6.000 millones a la obra pública y 600 a la cooperación internacional". Espanya entrava a la UCI.

5)
Què va passar en aquests set dies? El màxim responsable del BCE d'aquella època, Jean Claude Trichet, "se mostró contrario a mantener el ritmo de compra de deuda, lo que derrumbó la Bolsa e impulsó a la temible prima de riesgo", recorda l'economista Marco-Gardoqui.

6)
Aquells mateixos dies, en la reunió de l'Eurogrup, la vicepresidenta espanyola Elena Salgado plora davant les duríssimes exigències econòmiques imposades bàsicament per Alemanya. Barack Obama també pressiona Zapatero amb una trucada a Moncloa per expressar la seva preocupació

7)
per la situació econòmica en la que es troba Espanya, amb un dèficit de l'11,2% i un 20% d'atur. I per això, en només set dies, el president Zapatero passa de dir a la premsa que no reduirà el dèficit a aprovar unes retallades sense precedents amb un cost social brutal.

8)
Però si tirem una mica més enrere observarem que la presa de pèl és encara més gran: el 24 de setembre de 2008 el president Zapatero assegurava, des de Nova York, que "España recuperará pronto la senda de su crecimiento potencial" gràcies a uns comptes públics sanejats (!) i

9)
perquè "quizá cuenta con el sistema financiero más sólido de la comunidad internacional". Pocs anys després, Espanya és intervinguda i posteriorment s'ha de rescatar una banca que suposadament era "un referent mundial".

cincodias.elpais.com/cincodias/2019…

10)
Tornem al 12 maig 2010. Quan Zapatero entra al Congrés amb una carpeta de color blanc que conté 16 fulls que llegirà en dos minuts per anunciar retallades que afectaran a més de cinc milions de pensionistes i gairebé tres milions de funcionaris, el dèficit públic és del 9,2%.

11)
Ara, Espanya escala a la cinquena posició dels països amb més pobresa de la UE amb un 20,7% de persones en risc, segons les dades publicades per Eurostat. En el cas dels menors de 16 anys, és el tercer país amb més nens pobres de tot Europa per darrere de Romania i Bulgària.

12)
I recordar també que actualment el deute públic espanyol està situat en el 122%, una xifra que supera les previsions que situaven el deute públic en el 117,1% del PIB, una xifra que no s'havia vist des de 1902, després del desastre del 1898.

eleconomista.es/economia/notic…

13)
L'any 2010 el president J.L. Rodríguez Zapatero va ser obligat, en qüestió de dies, a canviar el rumb econòmic d'Espanya en contra de la seva voluntat. Onze anys més tard, sembla que la història es repeteix també amb un govern socialista al capdavant:

elpais.com/economia/2021-…

i 14)
Per acabar, una recomanació personal i, per tant, del tot intranscedent: si jo fos diputat "indepe" (i del partit que sigui) al Congrés m'allunyaria del govern més progressista i plural de la història d'Espanya. No sigui cas que l'ona expansiva se m'endugui a mi també...