La darrera vegada que a Catalunya es va viure un bloqueig d’investidura, el candidat va renunciar per evitar la repetició electoral. I això va provocar la formació del govern de l’1 d’octubre. Però no sé si ara hi ha la mateixa talla política
Veig que d’aquesta piulada tothom n’ha fet les conclusions que ha volgut. Parlo d’uns fets empírics, no que la situació actual sigui aquesta o el candidat el problema. Ni un ni l’altra. Contrasto moments: llavors el projecte col·lectiu era el bé més preuat a protegir
La unitat d’un moviment divers però amb un rumb clar va primar per sobre dels interessos personals o d’un sol partit, q eren ben legítims. Això ara és impossible, perquè per desgràcia del moviment independentista, és exactament a l’inrevés
Ningú esperava que després de la renuncia del president Mas, aquell alcalde de Girona fos més que “un titella” al seu servei, i encara menys que de la seva boca en sortís un “o referèndum o referèndum”. Si un polític ha sigut una sorpresa els darrers 40 anys, és ell
El moment ha canviat i ningú pot esperar q surtin polítics carismàtics com bolets, però sí és d’esperar que en surtin candidats que aglutinin el moviment enlloc d’empetitir-lo fins al seu reducte de partit. La manca de projecte col·lectiu ens porta al fracàs, hi hagi govern o no
I si d’aquestes reflexions en voleu fer una arma llancívola d’uns contra els altres, endavant. Iceta i companyia somriuen acariciant el gat. I mentrestant, l’extremadreta es va armant, i al ritme que anem, ens escombraran d’aquí a dos anys. Tres, a molt estirar
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
