1) Diuen els q hi entenen q, per a un mag, a l'hora de fer el truc, és tan important l'habilitat per fer-lo, com la capacitat de desviar l'atenció de la gent en un lloc on passa una cosa aparatosa però irrellevant mentre les coses realment importants passen en un altre lloc. 🔽
2) I això és el que està fent Espanya amb Catalunya: ha aconseguit que centrem tota l'atenció la guerra q ens fem entre nosaltres, i ells, mentrestant tenen el camí lliure per fer de nosaltres el que els hi dona la gana. Sense resistència i gairebè sense baixar del autocar.
3) Per fer front a aquesta situació a algú se li va acudir una estratègia lamentable i catastrófica: proclamar q la tàctica espanyola "pot ser eficaç en curt termini, però q, a la llarga, és insostenible, se'ls girarà en contra seva". I això no és cert. Com hem pogut comprovar.
4) Fa anys q estem esperant, com a tòtils, el dia en q "se'ls giri en contra seva" i mentrestant ells segueixen demolint institucions catalanes, castigant l'independentisme a base de represàlies, amenaces i xantatges. I la situació no té cap pinta de "girar-se", ans al contrari.
5) Avui tenim un bon exemple de la desgràcia d'aquesta estratègia. Mentre ens tenen entretinguts en polemitzar sobre indults q, possiblement, mai es concretaran, l'Estat ha llençat una "razzia" contra l'estructura exterior d la Generalitat, q pot tenir conseqüències irreparables.
6) I el més greu de tot és q la "razzia" arriba en plena etapa de "distensió" per facilitar la negociació, una "nova etapa de concòrdia" i bon rotllo amb els q organitzen aquests estrips. No anem enlloc. Necessitem, com l'aire que respirem un gest de ruptura immediat.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) Possiblement, el funcionari del Ministeri d'Exteriors q ha redactat la resposta al projecte de resolució del Consell d'Europa sobre la repressió a polítics a Espanya i a Turquia i ha deduït que era un aval al Govern espanyol, ha patit un atac d'indecència o anava mamat. 🔽
2) Un aval? Que et situïn junt a Turquia en una resolució que té com a objectiu denunciar i corregir vulneracions de drets és un aval al teu tarannà democràtic? que et recordin que la simple expressió d'opinions no és un delicte penal és un aval del qual et pots sentir orgullós?
3) Q et diguin q no pots exigir als presos catalans q abjurin de les seves "conviccions polítiques profundament arrelades" a canvi de suavitzar el seu règim carcerari és un aval que consolida a Espanya com una "democràcia modèlica"?
I tots els altres retrets, són també un aval?
1) Surrealista i intolerable el que he pogut veure sobre el judici a 13 universitaris per la seva - suposada- participació en aldarulls després d'una manifestació el març 2017. 🔽
2) Començant per les declaracions del Mossos q reconeixen que van identificar als acusats per les imatges que es van captar des d'un helicòpter (de nit), que només poden assegurar - d'aquella manera - la participació en els aldarulls d'un d'ells. (el van identificar per la roba),
3) i que de la resta, no hi ha seguretat de participació directa en els fets, però q, d'alguna manera, "van ajudar q es poguessin produir els fets". L'ùnic "lògic" és l'actitud de Fiscalia: 8 anys i mig a cadascún d'ells, tan se val si van fer o no van fer. Por España, i avall.
1) La decisió del TGUE de paralitzar provisionalment la suspensió de la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí és un fet insòlit, gens habitual. Això hauria de facilitar la reflexió de certes instàncies de l'Estat espanyol q es guien per criteris de revenja i no de justícia.🔽
2) En el fons, aquesta decisió ens porta a pensar q la Justícia Eu és conscients q les vulneracions de drets són norma de comportament habitual de la justícia espanyola, i no estan disposats a facilitar-ho. En qualsevol altre lloc es plantejaria un canvi d'actitud. A Espanya no.
3) Molt possiblement, la resposta espanyola és limitarà al bram i les referències al "agravio" i la "interferencia" i es tornaran a sentir veus que exigiran sortir de l'UE que no respecta la grandesa de la creuada que lliura Espanya en defensa de les seves paranoies.
1) El ple del TC desestima el recurs d'empara de Jordi Cuixart, i de Jordi Sànchez, i ja es poden iniciar els tràmits per portar el cas al TEDH. La Justícia espanyola perd el control del cas i es de suposar q els jutges Eu sabrán "valorar" disbarats com aquest: 🔽🔽
2) Es tracta del fragment d'una interlocutòria del TS que va negar l'excarceració d'un dels presos i que va argumentar d'aquesta manera tan xurrigueresca que hi havia indicis que havia utilitzat la violència per "subvertir el orden constitucional" Llegiu, llegiu...
3)"Es cierto" -diu el TC - "q no consta q el recurrente haya participado ejecutando personalmente actos violentos concretos. Tampoco consta q diera órdenes directas en tal sentido. Pero (...) q tanto el recurrente como los demás sabían q el Estado no podía ni puede consentir...
1) Abans de la declaració d'independència, membres del govern Rajoy es van reunir amb el Conseller Santi Vila i li van prometre q si no es declarava l'independència i es convocaven eleccions, no aplicarien el 155. Santi Vila va ser tan ingenu q pensava q negociava de veritat.
🔽
2) I no era així, era una enredada, fessin el que fessin tots els Santis Vilas, que en aquells moments eren un quants, Rajoy ja havia decidit aplicar el 155. Ho reconeix el propi Rajoy en el llibre que va publicar (Una España mejor), on deixa clar que prenguessin...
3) els compromisos que prenguessin des del seu equip i des de l'altre, ell tiraria pel dret i els incompliria. El 155 estava ja preparat i no l'aturaria ni Nostro Senyor. Ara ens trobem amb una situació similar salvant les distàncies (l'indult als presos) I tenim un problema:
1) Ja sabem perfectament quin és el "preu" d'uns indults que seràn "reversibles, condicionats i revocables en cas de "reincidència". El ministre Àbalos, per si no ho haviem entés del tot, ens ho ha repetit avui: "Nosaltres acceptem un risc intern i extern al concedir-los...🔽
2)... per tant, exigim una "contraprestació", q no és altra q acatar la legalitat espanyola i renunciar a l'independència i al dret d'autodeterminació. És a dir "borrón y cuenta nueva". Tot i q no han possat totes les cartes damunt la taula i se n'han guardat sota la màniga...
3) el missatge és clar i el punt de partida és la capacitat o voluntat d'assumir un hipotètic risc: tant el q concedeix com el q renùncia pot patir un sotrac enorme en forma de debacle electoral i desafecció de bases. Diuen q ells estan disposats a assumir-ho. Ho estem nosaltres?