Thread by @CNICatalunya

"President, anem a eleccions i espero que entenguis que jo t'he de guanyar". Aquesta frase, pronunciada per @junqueras, @KRLS l'explica ben poc, en un catalaníssim i mal entès "el nostre mal no vol soroll"

Si ho penses, venint d'una coalició electoral que es disposava a proclamar la independència, aquesta frase és molt bèstia. ERC, sobre tot, es traïa a si mateixa. Com podia ser?

Van arribar fosos al final d'octubre i alguns es van voler creure les promeses d'un dels pobles més indignes i tramposos del món: els castellans. Que si poques setmanes a presó, que si negociació política, però tot a condició de sacrificar Puigdemont, ho recordeu?

Doncs bé, ERC va complir la seva part del tracte i va sacrificar Puigdemont. Evidentment que en aquell precís instant les promeses es van esvair. I tots van quedar descol·locats

Junts+PDECAT van quedar molt descol·locats i de fet des d'aquell moment es van començar a separar, perquè el PDECAT tenia exactament el mateix pla que ERC

ERC va quedar descol·llocada però més tard, en constatar que els havien enganyat. Ara, que li deuen haver agafat el gust perquè repeteixen i hi tornen

La CUP va quedar totalment KO en comprovar un petit detall que els havia passat per alt: el món no és una democràcia, un referèndum no és mai el final d'un trajecte unilateral i la crueltat sí pot deixar impassible el món

El que un dia seria Junts va quedar absolutament en fals, pintats com uns hooligans sense cap, amb el president en xoc. En aquestes condicions van cometre el pitjor de tots els seus errors...

El gran error de Junts va ser deixar en mans d'ERC una secretaria del govern clau, la de Difusió. La que compra la publicitat institucional. El pla d'ERC era una jugada mestra de l'autonomisme:

Pacte amb el PSOE, arraconar Junts i controlar els mitjans per imposar el seu relat. Des de llavors hem cist què ha passat amb TV3 i altres mitjans, especialment Nació Digital i Ara

A ERC han estat convençuts que perquè la independència avanci ells havien de governar. Es plantegen un cicle llarg d'eixamplar la base, com a excusa per no fer res. La taula de diàleg és precisament per això, per eixamplar

El pla és tan desastrós que ni en aquestes condicions, amb un rival descol·locat que ni tan sols tenia drets electorals, i amb tots els mitjans a favor, han pogut guanyar les eleccions. I a sobre han estat enviant el missatge al món de què tot estava arreglat

Però Junts tampoc no s'ha trobat en aquests 4 anys. La inèrcia d'anar a buscar el xoc ha quedat en poca cosa més que la dimissió amb estil del president Torra, fart del constant boicot a tot d'ERC

Junts avui encara és una cosa en construcció que no té la força ni la organització suficients per fer moltes de les coses que voldrien fer. I a més comet errors estúpids com tenir un secretari general molt autoritari... a la presó

A veure quan entenem que NO podem estar dirigits des de la presó!

Junts avui és una idea però haurà de seguir tot un pla d'enfortiment perquè avui per avui està obligada, des d'aquella maleïda frase de @junqueras, a competir en totes les eleccions que hi hagi

Després hi ha tot un món de gent que, fora dels partits, s'hi ha deixat la pell per fer-se sentir, però hem de ser realistes i si tot el que fan és presentar-se a eleccions igual que els altres necessitaran alguna cosa més que les ganes

I la independència, què? Doncs ERC no té cap pla a curt termini i no se n'amaga. La CUP vol tornar a tastar aquell gust tan especial d'empoderament amb un altre referèndum

Una de les anomalies catalanes és que les esquerres del país són profundament conservadores

I Junts què té? Un pla imperfecte, però un pla. A grans trets, confia en les victòries judicials per deixar Espanya sense excusa per fer un referèndum vinculant. És a dir, un pla que la pròpia ERC signaria, en el fons

La qüestió és com portes a Espanya a que permeti un referèndum vinculant. Què diu cadasxú?
ERC: El demanarem.
CUP: El farem unilateral (1O bis)
Junts: Farem que Europa l'imposi

Deixant de banda els dos primers, examinem el tercer. Quin és l'escenari on a Europa li entren ganes per imposar una cosa així? (ÇPerquè la força la té, per descomptat. És molt senzill: l'escenari on no fer-ho és pitjor pels seus interessos

D'aquest hipotètic escenari estem llunyíiiiissim. Però molt. Així que a priori no ens consola, perquè tothom té clar que Catalunya, la seva economia, mantenen Espanya més o menys dempeus

Llavors què? En realitat és fàcil de veure. Espanya, amb els seus errors, els mateixos errors que l'han portat a perdre més del 90% del que no fa tant es considerava Espanya, ens marcarà el camí, sempre i quan complim, i això és sagrat, amb una condició molt senzilla

La condició és desestabilitzar-los, confrontar-los, afeblir-los, endeutar-los políticament comprant silencis. No parar de dir mai que la farem, que farem la independència unilateralment, perquè és ni més ni menys que el que alguns continuen fent: recordar-ho

El 27 d'octubre de 2017 vam proclamar la independència de Catalunya. El Tribunal Suprem dóna per bona aquella DUI i en base a ella castiga els seus responsables polítics. Ja només ens queda seguir apretant perquè no hi ha marxa enrere. Vam fer la DUI i farem la independència

Només aquesta actitud ens hi durà. Vam proclamar la independència després de fer i guanyar un referèndum que 15.000 policies no can saber aturar. Indubtablement trobarem el camí

PD: El dia 11 de juny, sí, sí, tan aviat com el dia 11 Espanya cometrà un error gravíssim que a més d'eixamplar la base de cop ens aproparà a aquest escenari de feblesa i esgotament d'Espanya. Crispetes, que no fallen mai

Clarificació sobre dates, L'11 de juny a Barcelona hi haurà una mani espanyolista (ja veurem com de grossa) i el 13 a Madrid. Totes dues per exigir que no hi hagi indults.

Senyalització clara al món que tornem a la confrontació i que això no està arreglat ni molt menys