Quan mostres fermesa per aconseguir un objectiu, encara que no tinguis traçat un pla perfecte una mena molt especial de talent s'apropa a tu i et dóna les idees. és el cas de Gonzalo Boye amb el president Puigdemont
Quan havíem arribat al final de via amb el referèndum i la posterior declaració d'independència, @boye_g va enviar un dossier d'estratègia judicial al president @KRLS , que va resultar ser la clau pels èxits judicials internacionals
Boye explica, amb el seu habitual ingeni i facilitat de paraula, dues coses: 1. El client amb el seu advocat mana en dos moments, per contractar-lo i per acomiadar-lo. Res més. 2. "President, mentre tu no baixis el cap nosaltres anem endavant".
Demà es preveu que hi hagi el resultat d'una de les moltes iniciatives que Boye ha dut a terme, i pel que he pogut entendre després de donar molt la tabarra a @KoldoPereda és que tenim les següents probabilitats d'endur-nos una alegria:
1. 20% de probabilitats de molt bona notícia. 2. 30% de probabilitats de notícia favorable. 3. 25% de probabilitats de notícia lleugerament positiva però lenta. 4. 20% de probabilitats d'avortament de l'intent.
I no em feu explicar exactament els detalls perquè m'ha costat 2 hores entendre-ho bé i em sortiria un fil a llegir en 4 hores.
El més important és l'estratègia de fons de @boye_g, o més aviat l'estratègia política associada a la seva estratègia judicial.
No sé si se li pot dir el "pla Boye", però és un pla: desarmar completament la via judicial que ha muntat Espanya, demostrar que van prevaricar per desarmar Espanya a l'hora de posar excuses judicials per trobar solucions democràtiques
Això per si sol pot ser-ho tot i pot quedar en no res. Si en aquell moment sabem aprofitar les febleses d'Espanya i la seva derrota judicial podem aconseguir molt. Si estem concentrats en apuntalar l'estabilitat de l'estat, perdrem una (altra) ocasió
Què és aconseguir molt? Tenint en compte que Espanya abans es tallarà les venes que permetre un referèndum, jo descartaria un referèndum. Veig abans mil maneres de discontinuar l'estat espanyol
El "preparem-nos" va d'això, d'estar preparats per desbordar absolutament l'estat en un període d'uns dos mesos de mobilització constant i decidida, amb uns objectius clar més enllà de sortir per sortir
Petit problema: el president de la Generalitat de moment ho ha fiat tot en una miracolosa taula de diàleg que ens oferirà abans mil rampoines i som tan burros que som capaços de conformar-nos amb qualsevol d'elles
Bé, el preparem-nos en si seria motiu de mil tuits (pla internacional, pla financer, etc etc) però de moment no arribo a aquest nivell
Mare meva! El darrer és un 25%!! Disculpeu. I mira que jo era el de ciències de casa
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Laura Borràs: dominàtrix. Com a MHP del Parlament està apostant per una línia de domini agressiu contra el filibusterisme nacionalista espanyol. Llàstima que la inhabilitaran
Roger Torrent: el Winston Bogarde de la política catalana. Un covard inepte que pot fer molt de mal allà on vagi, perquè no sap ni que és covard, ni que és inepte
Junqueras ha dit que "la via unilateral és indesitjable". Jordi Sànchez ha dit que "l'1O no era per fer la independència sinó per forçar l'estat a negociar".
Vet aquí per què no hauríem de permetre que cap pres polític liderés res. No estan en condicions de fer-ho
Sigui quina sigui l'opinió sobre l'1O, que entre tots els rendits s'esforcen a matar, el 27O es va declarar la independència. Quina mena d'estúpid renunciaria a aquesta combinació de fets?
I el pitjor de tot, el més desesperant: amb aquestes estupideses com pretenen que ens tornem a jugar el físic per ells?? Com animaran a la gent a sortir al carrer? Com pretenen que ningú ens prengui seriosament?
Explicació d'això. Intento teixir tota la seqüència en un fil però si us plau, que ningú atribueixi els fets a cap pla premeditat, simplement les coses s'acaben precipitant per una sola raó.... Espanya mai falla. Nosaltres sí, però ells no
La cosa. Aplicat el 155 Madrid era un bloc cuirassat. PSOE+PP+Cs en liquidació eren una màquina implacable en defensa del seu estat, mentre aquí travessàvem un moment força toia
Doncs bé, quan ERC va pactar amb el PSOE ("están en modo alfombra roja", deien els diputats socialistes) menyspreant Cs en liquidació va aparèixer una esquerda, encara no greu però esquerda
"President, anem a eleccions i espero que entenguis que jo t'he de guanyar". Aquesta frase, pronunciada per @junqueras, @KRLS l'explica ben poc, en un catalaníssim i mal entès "el nostre mal no vol soroll"
Si ho penses, venint d'una coalició electoral que es disposava a proclamar la independència, aquesta frase és molt bèstia. ERC, sobre tot, es traïa a si mateixa. Com podia ser?
Van arribar fosos al final d'octubre i alguns es van voler creure les promeses d'un dels pobles més indignes i tramposos del món: els castellans. Que si poques setmanes a presó, que si negociació política, però tot a condició de sacrificar Puigdemont, ho recordeu?
Primer de tot, hem d'estar molt tranquils perquè farem la independència.
Dit això, és injust i poc realista carregar sobre la mobilització al carrer tota la responsabilitat de fer el gran pas que ens falta. El carrer només és efectiu si és part d'un pla ben traçat
El carrer sense pla és Bielorússia. Empodera i fa sentir bé, genera una gran simpatia internacional, però Lukaixenko continua allà, fins i tot segrestant avions de la UE
Jo no recomanaria gastar forces al carrer a ningú. Pressionar els partits polítics, cosa tan de moda, no serveix per res i menys a l'inici del mandat autonòmic. Les entitats han de traçar un pla en el que molta gent pugui prendre part, hem de tornar a sentir que estem en marxa
Decidir marxar et trenca per dintre. El teu poble, els caminets, els arbres... la teva arrel. Tota la teva infantesa, feliç i aliena, mor. Per sempre.
T'espera un viatge on et jugaràs la vida. Però tot i així, quedar-se és encara pitjor, t'imagines com ha de ser?
Un matí simplement surts. Sense dir ni adéu perquè la fam, o la malaltia o la guerra o tot alhora ja s'ha endut tothom a qui podies dir adéu. I camines, camines, camines
Durant el camí perds qui ets. No importes, no existeixes, no et miren. Podries oblidar el teu nom perquè total, ningú no el sap. En tot el món.
Passes gana, fred, sed, calor, son. Veus morts, violència desesperada, persones entregant el seu cos per un glop d'aigua. Camines