1) Sovint, quan escrius un "tuit indepe" et trobes amb respostes de gent "q no vol donar suport a l'independència de Catalunya, pq sería "més del mateix" i pq "no és una solució per acabar amb les injusticies i les desigualtats, q serien les mateixes q en un estat centralista"🔽
2) Per regla general acostumen a ser gent de l'òrbita dels Comuns o que van encara més enllà. Sembla ser que prefereixen un sistema manifestament injust i amb una forta deriva autoritària mentre esperen que algún dia algú trobi la pedra filosofal que permeti regenerar Espanya...
3) tot i saber perfectament que aquesta pedra filosofal ni existeix, ni existirà. És un argument molt feble que sovint amaga un nacionalisme espanyol conscient o inconscient que batega amb més o menys intensitat.
4) De totes maneres, no els falta raó quan diuen q "la independència no garanteix res". És clar q no garanteix res, ni a Cat, ni a Espanya ni a la Xina Popular, però els hi falta completar la frase: L'independència no garanteix res, però obre la possibilitat d'aconseguir-ho tot.
5) I com ens ho farem per "aconseguir-ho tot" o al menys per arribar el més a prop possible?
6) Doncs molt simple: el sistema polític d'una Cat independent dependrá de la voluntat dels catalans expressada generalment a les urnes, no de la voluntat dels ciutadans d'un país que acostuma a concedir grans quotes de poder a opcions polítiques q a Cat gairebé són marginals...
7) i que acostumen a tenir programes de govern on la prioritat no és precissament atendre a les necessitats dels més desfavorits i de les classes més febles. Cat té el potencial per construir un país amb una economia molt més productiva, que doni el valor que mereix...
8) a la innovació i la recerca de nous models d'excel.lència i, sobretot, té les eines per intentar acabar amb el drama de treball precari, que els salaris no estiguin a nivells de tercer món, per acabar amb les desigualtats i amb l'escàndol inacceptable de treballadors...
9 que tot i tenir una feina no poden sortir de la precarietat, quan no de la marginalitat. És fàcil això? Gens fàcil. La independència ens ho garanteix? No. La independència ens proporciona la capacitat de fer-ho (sense expolis, sense alts tribunals que tomben....
10) lleis de pobresa energètica en nom de l'unitat territorial o alguna cosa semblant....) Els ciutadans d'una Cat independent votaran opcions q proposin seriosament construir Catalunya sobre aquestes bases?. No ho sap ningú, però seria molt possible, molt més q en altres llocs.
11) Podem esperar que algun dia l'Estat espanyol ho faci per nosaltres, tal com espera aquest sector "progressista" català d'obediència espanyola, que demana canvis però s'escagarrina quan aquests canvis comporten desafiar el dogma de la "una e indivisible"?
12) Suposo que la resposta es bastant evident. Al menys així m'ho sembla a mi.
13) Resumint: al meu parer l'independència (en aquest sentit) no garanteix res, però ho fa possible, i fa que depengui de nosaltres i no de la voluntat de gent q es diu Sánchez, Casado, Carrizosa o Abascal. De veritat no val la pena intentar-ho, estimats companys cagadubtes?
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) Quants anys fa que va començar el "procés sobiranista de Catalunya"? 10 anys? 12? En aquells temps - sobretot després de les manis de la Diada - molts de nosaltres - eufòricament ingenus, pensàvem que ho teniem a tocar i, com a molt, al 2015 ja ho tindriem tot ben amanit. 🔽
2) I no. La veritat és q massa no hem avançat, a més estem tots barallats i sembla q alguns ja no consideren l'independència objectiu prioritari. Un fet q no hauriem pogut ni imaginar en aquells temps en q tots erem una mica lliristes i citàvem sovint al Mahatma Gandhi.
3) D'aqui quatre dies ja algú ens regalarà una agenda 2022 i pensarem "com passen els anys, els malparits!!" i potser, la pressa que teniem fa uns anys ja s'haurà convertit definitivament en resignació, i ens conformarem amb veure algún avenç significatiu abans que els anys....
1) La ministra de no sé qué, diu q amb diàleg es "recuperarà la convivencia". Un altre, encara va més enllà, i excreta q es posarà fi a la "fractura social". Però, d q esteu parlant, miserables? Si heu estat vosaltres, i els vostres mitjans els q han sembrat la llavor de l'odi!🔽
2) L'independentisme català es va pensar a ell mateix, ja des de bon començament com a integrador, no excloent, pacífic i democràtic. I si va cometre error va ser no preveure la capacitat de polítics i mitjans espanyolistes d'imposar un relat fictici a mida dels seus interesos.
3) L'independentisme, de cop i volta, es va convertir en un moviment nazi, violent, colpìsta, reaccionari i identitari, agressiu i coaccionador, q, fins i tot tenia escamots per acollonir a qui parlava castellà en pùblic. La realitat ho desmentia insistenment....
1) La imatge d'una Espanya líder en modernitat amb una democràcia consolidada s'ha enfonsat no només a Cat sinó a tota Eu. I l'independentisme català ha contribuït decissivament a l'enfonsament, pq ha fet aflorar totes les misèries de la "modèlica Transició" i el règim del 78.🔽
2) La connivència de poders de l'Estat a l'hora de vulnerar drets fonamentals, el recurs a la violència i la coacció com única fòrmula per afrontar conflictes polítics, el joc brut del deep state i la lògica del lawfare com a única resposta a demandes democràtiques....
3) Ara per ara, l'Estat espanyol no pot imposar-se democràticament a Cat, només ho pot fer per la força, mitjançant forces policials que facin possibles les accions repressives dictades pel govern i tribunals espanyols i el suport actiu o passiu de l'opinió pùblica "nacional".
1) El TC estima parcialment la petició de Vox i tomba l'estat d'alarma decretat el març 2020. Una decisió sense precedents q ha provocat eufòria entre l'espanyolada,(molt fan de l'estat de dret) tot i q ignora q a Espanya els "estats d'excepció" no són l'excepció sino la norma.🔽
2) A Espanya, accions pròpies dels "estats d'excepció", més o menys blanquejats o encoberts, no han estat gens infreqüents: a les darreres dècades i amb l'excusa de la lluita contra ETA. s'ha fet ús i abús de mesures impròpies d'un estat de dret i que van posar de manifest...
3) greus dèficits democràtics. I més quan es van seguir aplicant un cop ETA s'havia dissolt i abandonat la lluita armada. Així va passar amb GAL i altres grups parapolicials q van actuar al País Basc, amb l'ilegalització Herri Batasuna (2002), el tancament d'Egunkaria (2003)...
1) Quan es constitueixi la taula de diàleg Cat- Esp, (si és que algún dia es constitueix) dues coses hauran quedat ja ben clares: Que els catalans no en treurem res (així li va prometre Sánchez a Ayuso) i que d'amnistia i independència ni parlar-ne. Això no és toca. I punt.🔽
2) És a dir que totes les possibles solucions del conflicte Cat-Esp passen per seguir pertanyent a Espanya (amb tot el que això comporta) i que la repressió continuarà com un avís per a navegants pels que pensin anar més enllà i com a eina dissuasòria pels que ho intentin.
3) Tot i això un sector del sobiranisme es nega a reconèixer una evidència: q Espanya no és la solució, que Espanya és el problema. I per molt que ho vulguem guarnir amb bombetes i garlandes, al cap del camí ens trobarem sempre el mateix: una Espanya monolítica, uniformista...
1) El ministre més "superdotat" de la història de la humanitat, Don Miguel Iceta, ja té gent q el critica, una "consejera de la Comunidad de Madrid", ha dit q "no té trajectòria", acusació absurda i fora de lloc, q cau per sí sola, només donant un cop d'ull al seu currículum.🔽
2) Pero l'acusació vé acompanyada per la queixa rabiosa d la doña madrileña pel fet q s'hagi deixat la cultureta en mans "d'un nacionalista català". Mentida!! Com es pot acusar d "nacionalista dolent" a un home q ha estat estendard de la botifleria andante nostrada?. Parfavaarrr!
3) A més, per si no n'hi havia prou, la consejera (q es diu Marta Rivera de la Cruz) ha tingut la "desfachatez" d'exigir-li q entengui q ara "és ministre de Cultura DE ESPAÑA" (DE-ES-PA-ÑA, poca broma), cosa q vol dir q de catalanades ni una. ¿ha quedo clarito?.