1) Amb els Comuns no hi ha res a fer, és perdre el temps, mai s'avindran a pensar (ni ho intentaran) des de la perspectiva de l'emancipació nacional de Cat, ni a abandonar la comoditat d'un sobiranisme retòric no independentista q no té cap possibilitat de realització pràctica.🔽
2) Tenen més pes els interessos electoral a curt termini, l'encant de la poltrona, malgrat tingui un caràcter merament decoratiu i aquesta gangrena que devora l'esquerra light europea; l'al.lèrgia al canvi radical i el trencament amb l'ambigüitat dels marcs mentals heretats.
3) Parlar avui d'un "catalanisme popular" en contraposició a un "catalanisme burgès" en funció de la dialèctica "obrers-burgesos" és, apart d'una visió molt obsoleta de la realitat, la constatació de q encara no han volgut entendre o la naturalesa del moviment independentista.
4) No sé si aquesta contraposició conceptual va ser vàlida en algún moment de la història del catalanisme, però sí crec q ara no és més q un relat sense substància i q només serveix per exercicis retòrics sense cap valor pràctic, o com a excusa per justificar possibilismes.
5) Avui, el "catalanisme popular" és el q va reventar els carrers en manifestacions q van reunir milions de persones de tota condició, el q va defensar les urnes cos a cos l'1-O. Un catalanisme q va girar cap l'independentisme per motius racionals, raonables i pragmàtics.
6) Les complexitats dels moviments d'alliberament nacional del segle XXI requereixen pensar i actuar d'acord amb les estratègies i les particularitats de la defensa de drets i les llibertats pròpies del segle XXI, i abandonar histrionismes i resistències desesperades al canvi...
7) com la que va protagonitzar Juan Coscubiela al Parlament i que fer embogir d'entusiasme a la dreta unionista, (Pp i Cs) que el van ovacionar i vitorejar dempeus tal com si fos un torero o un generalísimo. abc.es/espana/abci-co…
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
