1) Des de la distància tenim la percepció q l'independentisme es mira a sí mateix i no li agrada el q veu. I això provoca frustració, crispació, desmobilització cada cop més evident, a més d'un divorci gairebé total entre bases i classe política i entre les pròpies bases.
🔽
2) Pressionar els polítics pq facin efectiva la Repùblica, negar confiança als q han prioritzat interesos particulars i de partit al mandat de la ciutadania catalana expressat de forma reiterada i majoritària a les urnes, no és un dret, és una obligació de tot independentista.
3) Són temps tan incerts q molts de nosaltres no sabem ni tan sols quin significat té ara mateix "fer Repùblica". Són temps de desconcert en que has d'evitar expressar qualsevol previsió de futur, pq a les poques hores, per una raó o altra, allò que creies raonable o necessari...
4) es converteix, (o ho converteixen) en una idea absurda o una broma de mal gust. Dit això, alguns també tenim la percepció q rebaixar la comfrontació amb l'Estat (q és i serà inevitable) per centrar-se en "depurar" l'independentisme d'elements "indesitjables"...
5) (apart del perill que es converteixi en una "cacera de bruixes" ja que les "depuracions" acostumen a consumar-se en funció de criteris sovint arbitraris i motivats per "fòbies" personals i partidistes, més que per criteris de necessitat i d'enfortir el projecte comú)
6) és un luxe que no ens podem permetre, i menys en temps d'emergència política i nacional. Llegir a Twitter a independentistes "q prefereixen els de Vox als "processistes" pq al menys aquells "van de cara" (considerant "processistes" a "convergents, erquis i cupaires") (sic)...
6) Apart de provocar perplexitat, és un dels molts
indicis (aquest potser exagerat) dels quals podriem deduir que alguna cosa no está funcionant, ja no en les relacions entre polítics i bases, sumament deteriorades, sinó en l'estructura mateixa del moviment independentista.
7) Dir que ens esperen temps molt durs és una obvietat, la repressió s'incrementarà i ens trobarem sols davant una maquinària repressiva a la que haurem de fer front en condicions d'inferioritat. Ens necessitarem a tots i necessitarem tot el nostre potencial pq la maquinària...
8) tot i ser molt poderosa no és invulnerable, com tampoc ho és l'estat q la dirigeix. I el problema rau precisament aquí, q ens necessitarem a tots. I ara per ara, sembla, q el moviment independentista ha deixat de ser un col.lectiu per ser un conjunt de voluntats individuals...
9) habitualment enfrontades i amb una predisposició a l'entesa extremadament feble. S'hauran de prendre decisions en forma de nous lideratges, noves estructures, s'haurà de preservar tot allò q tenim de bo (q encara és molt) i desfer-nos d'equipatges que no són més que pes mort.
10) En definitiva, s'haurà de fer el q vosaltres trobeu necessari per redreçar el rumb, i seria bo, si em permeteu, q es tingués en compte q "el millor ja ha passat" i q ja no es pot perdre temps per jugar a caçar bruixes ni per fer volar coloms. #FinsAlFinalPerUnaTerraLliure
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) Tot i q no va trobar cap evidència q haguèssin fabricat explosius, Fiscalía (ya sabemos todos de quién depende Fiscalía) troba suficient motiu per acusar de terrorisme als 13 CDR's el fet de buscar info a Internet sobre polítics unionistes i participar en "manifestaciones".🔽
2) Al marge q Fiscalia seria capaç de trobar sota l'aiguera dels acusats les armes imaginàries de destrucció massiva de Sadam Hussein, tones d'urani enriquit i, fins i tot, el Sant Grial, crec que amb aquesta nova xarlotada l'Estat ens envia un missatge clar i castellà:
3) A Espanya hi ha coses q no depenen de la voluntad popular ni es poden solucionar amb urnes ni negociacions. I si no ho enteneu "por las buenas" ho entendreu "por las malas". Tota la famfàrria de la taula de diàleg hauria de saltar pels aires si obríssim els ulls i acceptèsim
1) A Catalunya tenim i hem tingut polítics de tot tipus, més o menys com a tot arreu. Però gairebé estic segur que cap país del món ha tingut un polític tan espatarrant i catastròfic com Joan Pich i Pon. Un prodigi de la natura. Un personatge irrepetible.🔽
2) Pich i Pon va nèixer el 1878 i va encarnar la figura de l'home fet a si mateix. Malgrat la seva ignorància estratosfèrica. (no sabia llegir ni escriure), per raons inexplicables va passar d'aprenent d'electricista a empresari d'éxit i polític. Va ser regidor....
3) alcalde i governador de BCN, sempre a l'òrbita del Partit Republicà Radical de Lerroux. El 1935 un afer de corrupció va posar fi a la seva carrera política. Va deixar Barcelona i va morir a París poc després, el1937. Però va deixar per a la posteritat "perles" inoblidables.
1) Cat no avançarà ni un pam si l'independentisme s'amaga darrere els esdeveniments i s'instal-la en la comoditat de pensar q l'escenari que ens proposa l'Estat es pot transformar, respectant els límits imposats, en una via més o menys efectiva per accedir a la sobirania plena.🔽
2) Una Espanya en caiguda lliure ha reduït la "defensa de l'ordre constitucional" en "defensa de la unitat territorial" i l'ha proclamat principi informador de l'ordenament legal. Només aquest fet ja ens hauria de mostrar q la sortida és única i q no podem esperar cap concessió.
3) L'any 2006 el filòsof francés Alain Badiou va escriure un assaig concís però absolutament imprescindible q porta per títul "D'un desastre obscur" on ens adverteix del perill extrem pels valors democràtics quan el pretés estat de dret es converteix en un bastió per protegir...
1) Ja sabíem que tard o d'hora arribaria el punt i final. Però déu-n'hi-do el sotrac emocional saber que avui és el dia que ens deixa. El meu pare, barcelonista fins a la mèdula no va conèixer Leo Messi, va morir poc temps abans que debutés al primer equip del Barça. 🔽
2) A vegades pensava q si un dia el tornava a veure la primera cosa q li explicaria seria que al Barça, haviem aconseguit el jugador perfecte, un déu q es deia Leo Messi i q ens havia portat fins als cims més alts de la glòria i q amb ell haviem guanyat tot el q es podia guanyar.
3) Avui és un dia complicat pq no ens deixa un jugador, ens deixa un noi argentí q es convertía en un déu quan sortia al camp i q ens ha donat alguns dels millors moments q hem viscut, que formarà sempre part de les nostres vides. Leo s'en va però és queda al nostre cor.
1) Amb els Comuns no hi ha res a fer, és perdre el temps, mai s'avindran a pensar (ni ho intentaran) des de la perspectiva de l'emancipació nacional de Cat, ni a abandonar la comoditat d'un sobiranisme retòric no independentista q no té cap possibilitat de realització pràctica.🔽
2) Tenen més pes els interessos electoral a curt termini, l'encant de la poltrona, malgrat tingui un caràcter merament decoratiu i aquesta gangrena que devora l'esquerra light europea; l'al.lèrgia al canvi radical i el trencament amb l'ambigüitat dels marcs mentals heretats.
3) Parlar avui d'un "catalanisme popular" en contraposició a un "catalanisme burgès" en funció de la dialèctica "obrers-burgesos" és, apart d'una visió molt obsoleta de la realitat, la constatació de q encara no han volgut entendre o la naturalesa del moviment independentista.
1) Gent com Casado i Carrizosa tenen el seu hàbitat en les aigües més fecals de la política. Al 1r l'hem vist, fa poc, advertint als ciutadans de Ses Illes, amb l'autoritat q dona la ignorància, q ells no parlen català, sinó altres idiomes q no tenen res a veure amb el català.🔽
2) L'altre sembla un psicòpata amb cap altre objectiu a la vida q fer tot el mal possible als catalans q no combreguen amb la fe hiperespanyolista, especialment als que han caigut en mans de la justícia espanyola. Ara mateix encapçala una creuada contra qualsevol aval....
3) que pugui lliurar de la "mort civil" als polítics independentistes atrapats en la teranyina d'un Tribunal de Cuentas q no seria homologat ni per les dictadures més "pota negra" del planeta. A ell l'importa un rave que el TdeC sigui una casa de barrets, ni q els perjudicats...