01. Considero que la dicotomia “via unilateral” contra “via dialogada” ès un fals dilema. Un cul-de-sac dialèctic.
Per què?
Per què?
02. De fet, cal negociar sempre, i fer que l’altre s’avingui als teus postulats.
I com es fa, això?
I com es fa, això?
03. Doncs la clau de tota bona negociació serà la pressió que tu siguis capaç de fer.
04. En la negociació cal exercir pressions de tot ordre: política, al carrer, econòmica, judicial, local, internacional…
Tan sols així pots propiciar que l’altre es mogui (especialment, qui ostenta el poder d’entrada).
Tan sols així pots propiciar que l’altre es mogui (especialment, qui ostenta el poder d’entrada).
05. Cal plantar cara sempre. I sí, l’opció de “tirar pel dret” sempre hi ha de ser possible. De fet, és una bona arma negociadora.
06. Perquè la idea és fer que, en la negociació, gràcies a la pressió exercida, passis a ser tu qui té la posició de força.
07. De fet, quan PSOE diu “no, d’això no se’n parla”, no està sent unilateral?
Tu ha de respondre amb les teves armes: “sí, sí que se’n parla o, si no, te’n penediràs”. I acte seguit, demostrar de què ets capaç.
Tu ha de respondre amb les teves armes: “sí, sí que se’n parla o, si no, te’n penediràs”. I acte seguit, demostrar de què ets capaç.
08. Amb el que sí que discrepo frontalment és que a la taula no es vagi a parlar del que s’ha de parlar.
No és una comissió bilateral de competencies autonomia-esta central: anem a resoldre un conflicte polític d’ordre europeu.
No és una comissió bilateral de competencies autonomia-esta central: anem a resoldre un conflicte polític d’ordre europeu.
09. No, no anem a dialogar. Anem a negociar com aconseguir el que volem fent-nos el mínim mal possible.
10. A més, ja que l’aposta és la taula, fem-ho bé: per què carai li cedim a l’Estat tota la iniciativa de convocar-la, agendar-la i dissenyar l’ordre del dia?
11. Crec que hem d’agafar la paella pel mànec i convocar-la nosaltres i plantar-li a la cara del PSOE l’esborrany d’ordre del dia.
12. I això s’hauria de fer amb una roda de premsa solemne, adreçada a Europa. Que se’n facin ressò, i que vegin que som nosaltres qui anem a l’embat.
13. Perqué sí, la taula (com jo la veig) és anar a l’atac, no a distensionar.
Anem a aconseguir el nostre objectiu (la independència), i no pas a resoldre-li un problema a Pedro Sànchez.
Anem a aconseguir el nostre objectiu (la independència), i no pas a resoldre-li un problema a Pedro Sànchez.
14. Qui no ho vegi així no està capacitat per a negociar.
Prenguem la iniciativa, passem a l’atac, confrontem.
Prenguem la iniciativa, passem a l’atac, confrontem.
Epíleg: I sí, si en dos anys la taula no dona els resultats esperats, cal tornar-ho a solemnitzar: roda de premsa des de Barcelona i des de Waterloo, i passem a la fase post-diàleg, tirar pel dret amb suports internacionals (per nosaltres, no haurà quedat).
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
