Thread by @Joanortiziserra

El relat sobre el #vaccí ha aconseguit dividir-nos i enfrontar-nos com a societat. Però, com s’ha construït aquest relat? Per què ha aconseguit sembrar la discòrdia, fins i tot l’odi, entre molts? Ha estat intencionat? Ho explico. #FIL

Intencionat, no crec. No sóc conspiranoic. Però que el poder se n’està aprofitant: segur. Dit això començo amb una pregunta: què passaria si fóssim capaços de desprendre’ns de la pressió mediàtica i de la por que ha generat el virus?

Tot plegat comença a la Xina, un país llunyà que ens és estrany. Ens sembla hermètic, dictatorial, dur. Immensament poderós. Ambiciós. Que relacionem amb notícies grises. Fredes. Sovint dolentes. Fins i tot deshumanitzades.

Un país sobre el que en tenim construïts una sèrie de prejudicis. Perquè explota els recursos de tot el món, castiga durament la dissidència, controla els seus ciutadans i té un gran exèrcit que cada dia creix més.

Doncs bé, de cop, allà s’hi detecta un virus estrany, d’origen desconegut. (Important que sigui estrany i desconegut per al nostre relat). Que comença a causar morts. I de la que ens n’arriba una versió oficial amb imatges de carrers buits i grans màquines fumigant-los.

D’on en comencem a sentir com es posa la ciutadania sota l’ull de la Intel·ligència Artificial i el Big Data per dominar-lo. I d’on ens arriben imatges de cossos amuntegats a l’interior d’autobusos.

Aquestes darreres són les imatges que el govern xinès no vol que vegis, diuen. Quin peu de foto més poderós. Comença a treballar la suggestió negativa i a tu et dóna la sensació que estàs més informat que ells mateixos. Cosa que et genera un petit estímul supremacista.

Comences a tenir mal rollo perquè veus que allò és seriós i molt possiblement arribarà allà on vius tu. Efectivament, països veïns com Itàlia et fan veure la foscor gairebé damunt teu. Fins que, oh, arriba el primer cas al teu país.

A mesura que l’ombra s’acosta, els mitjans en van parlant més i més. Fins que només es parla d’això. Tot s’ha aturat. I llavors, comença l’explosió d’imatges d’UCIs amb gent enllitada i entubada. D’hospitals. De carrers buits. S’inicia la gota malaia de xifres.

Ho adobem amb pàrkings de tanatoris plens de taüts. Les imatges de mort i malaltia es disparen fins a nivells insostenibles. Nosaltres, societat poruga com som, ho passem fatal.

Desconeixem el poder de la suggestió. No contrarrestem aquesta realitat amb imatges, també reals, de vida i salut. Que són el que veritablement falten en un context així. Fins a quin punt, la cobertura mediàtica ha influït en la dispersió de la malaltia? Gota malaia de xifres.

La por i la pressió mediàtica es produeix en un terreny adobat. Òptim per a la instauració de relats d’aquestes característiques. Perquè som una societat que depèn dels fàrmacs. Una societat hipermedicalitzada.

No ens hem adonat però hem anat entregant la nostra salut als medicaments. Hem abandonat els recursos que tenim per fer front a situacions patològiques. Perquè preferim que ens ho faci tot una pastilla. Com plantes d’hivernacle. Cada cop més medicalitzades però més fràgils.

Llavors entra en joc l’oblidada postveritat. Molt present en aquesta pandèmia. Ens informem d’allò que volem sentir. I com que depenem dels fàrmacs, el que volem sentir és que n’hi hagi un que ens tregui d’aquest malson.

Necessitem que el relat del vaccí sigui consistent. Perquè ell és l’únic capaç de combatre la nostra por. El vaccí esdevé intocable perquè no ens podem permetre seguir passant por.

Per això comencem a recopilar tota mena d’estudis que ens semblen objectius. Científics. I, per tant, inqüestionables. D’aquesta manera, ens creiem posseïdors de la veritat absoluta. I tot aquell que diu el contrari, menteix. Per això el perseguim. Ens incomoda.

Tal és la convicció que fins i tot comencem a acusar l’altre de ser un perill. El culpabilitzem a cada onada. I busquem marginar-lo socialment. És un empestat.

Oblidem que la ciència sí és qüestionable perquè si no, seria propaganda. Que també hi ha un munt d’estudis, igualment científics i objectius que diuen el contrari que aquells que ens convencen. Però els ignorem o condemnem perquè no diuen allò que ens tranquil·litza.

Aquí hi entraran en joc les fake news. Que sempre pensarem que afecten els altres. Perquè nosaltres sí que estem ben informats. Pensem que la comunicació del manistream és la correcta. No la posem en dubte. Error.

Els mitjans cauen de quatre potes en aquest relat. Que enlloc de qüesitonar-lo, ajuden a consolidar-lo. I arrosseguen la població a vaccinar-se. Li diu què ha de fer. Una societat dirigida, no lliure. Però el problema no són els no vaccinats.

El problema és la por. No en som prou conscients. Necessitem treure’ns-la de dins. Per això farem el que calgui. El vaccí ens podrà treure la por al Covid. Però no del tot. El vaccí no és infalible. Tampoc ens treurà la por a altres malalties.

Al final, vaccinar-se o no vaccinar-se és el de menys. Cadascú ha de prendre la decisió que millor s’adapta a la seva manera de pensar. Però si la pren sense pressió mediàtica i sense por, la prendrà amb més llibertat. I no necessitarà perseguir ningú.