El retorn a l’autonomisme de la classe política independentista em sembla paradigmàtica del retrocés, la covardia i la falta de valors que vivim. Els polítics han abandonat les seves idees a canvi de comoditat i de diners.
Això també és extensible a molts altres sectors. Començant pel meu: la comunicació. Els comunicadors amb més quota de pantalla o antena són els més servils al poder. No el qüestionen. Li fan el joc.
I així, poc a poc, el poder ha aconseguit convertir els mitjans en meres cadenes de transmissió consumides per audiències massives i acrítiques. Ja no es parla objectivament. Es parla segons interessos purament econòmics i de poder.
Tot queda polititzat. Fins i tot la informació. La veritat. Els partits que controlen els mitjans públics i les empreses que controlen els mitjans privats estan condemnant la ciutadania, fent-la menys lliure i més sotmesa.
Així mateix, veig com, malgrat beneïdes excepcions, els contractes laborals en el món de l’empresa, tendeixen a precaris, exigeixen cada cop més obediència i menys pensar, tot mercantilitzant el talent.
És greu que molts ho acceptin. Perquè una cosa és adaptar-se a un món canviant. Però una altra és baixar-se els pantalons. I com que es tracta de sobreviure, que no de viure, cada cop més gent ho fa.
Això ens porta a renunciar a nosaltres mateixos per tal de poder arribar a final de mes. Penso que són temps molt greus i molt agressius. I que aquesta agressivitat ens fa perdre la humanitat.
Si una cosa bona està tenint la pandèmia és que aquesta està posant de manifest la crisi de les idees a la que em refereixo. Ja no se’n poden tenir. D’idees. Perquè si se’n tenen, aquestes poden arribar a ser, fins i tot, perseguides i condemnades.
Les idees innovadores compten, avui dia, amb poderoses forces involutives i d’oposició.
A mi, la que em preocupa és aquesta: la crisi de les idees. Ni la precarietat, ni el canvi climàtic ni la pandèmia em preocupen tant com aquesta. Perquè és la que sustenta les altres.
Així que, per dignitat, per necessitat, per urgència: tots els que teniu idees, sisplau, compartiu-les. Però feu-ho donant la cara. Sortiu de darrera els vostres pseudònims. Això donarà credibilitat a les vostres aportacions.
El món no canviarà mai fins que cadascú de nosaltres no faci la seva Vuit milionèssima part. I en un moment com aquest on les idees de por i de violència tenen tanta força, és més necessari que no callem, que ens defensem i que fem valdre allò que pensem.
Perquè allò que pensem és vàlid. I pot ajudar a crear contextos més amables i menys violents. Més lliures i més segurs.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
