1/n Comencen a córrer per les xarxes noticies com ara que la fabricació de les pales dels aerogeneradors contribueix a la desforestació dels boscos pluvials, donat que es fa servir fusta de balsa.
Davant d’això cal saber que:
2/n Les fàbriques de pales més veteranes compten amb processos sostenibles i certificats, i en cap moment contribueixen a desforestar boscos als països exportadors de fusta de balsa. Les fàbriques treballen amb empreses . . . fsc.org/en
3/n . . . que tenen certificacions de sostenibilitat de les seves plantacions, així com de la qualitat, i traçabilitat del cicle d'explotació de la fusta de balsa (Certificació Forestal FSC). La utilització de plàstic PET com a substitut de la fusta de balsa . . .
4/n . . . està progressivament sent adoptat en els darrers anys en la fabricació de pales. Les pales dels models d'aerogeneradors més antics contenen entre un 1 i un 3% de fusta de balsa en la fabricació. La fusta de balsa és una espècie tropical . . .
5/n . . . coneguda per la lleugeresa i flexibilitat. Està present principalment a les selves de Centre-Amèrica i Sud-Amèrica, i en països com Equador, Indonèsia i Papua Nova Guinea, on cada vegada és més freqüent trobar plantacions per a la seva explotació. . . .
6/n . . . En aquest sentit destaca Equador com a principal productor. El 77% de les exportacions de balsa equatoriana el 2020 es van dirigir a Àsia, 12% a Europa i 11% a Amèrica. Usos de la fusta de balsa, a banda de les pales d’aerogeneradors: . . .
7/n . . . Automòbils, Maquetes i joguines, Aeromodelisme, Boies per pescar i senyalització, Balses, taules de surf i altres embarcacions lleugeres, Instruments musicals, Embalatges, Panells sandvitx per a cobertes lleugeres. . . .
i 8/n . . . massa vegades hi ha noticies ben poc fonamentades i gens documentades, que crec que estan adreçades únicament a torpedinar la necessària #TransicióEnergÈTICA cap al 100% renovables i 0% fòssil i 0% nuclear
1/9 S’ha afirmat que “Una instalación fotovoltaica utiliza 25 veces más materiales que una central tèrmica convencional, incluida una nuclear”.
Anem a veure-ho:
- Una CT de carbó: 1000 MW, funcionant 6500 h/any, genera 6,5 TWh/any
- Nomes la caldera pot tenir un pes de 13000 tn
2/9 Generar 6,5 TWh/any amb aprofitament solar FV (1500 hores/any), es fa amb 433,3 horts solars de 10 MW
- comptant plaques de 400 W, se’n necessiten 25000 per un hort de 10 MW, el que representa 562tn, més l’estructura 250 tn addicionals. Total: 812 tn
- 433,3*812 = 351.867 tn
3/9 Però els saberuts que han fet l’afirmació que obria aquest enfilall han oblidat (o amagat) que per fer electricitat en una CT cal cremar material, mentre que en un hort solar no cal cremar res de res.
1/20 Darrerament han rebrotat algunes controvèrsies quan, des de diferents àmbits s’ha plantejat fer algun aprofitament dels bens comuns biosfèrics que poden tenir una utilitat energètica pels humans. Així hem vist com des d’alguns sectors socials es feia oposició a projectes . .
2/20 . . . per aprofitar el sol/vent proposats en alguns indrets del país. I les raons han estat des de proteccionistes i/o conservacionistes (posar en perill hàbitats de determinades espècies animals) fins purament paisatgistes (alteració del paisatge). unilateral.cat/2021/10/20/ren…
3/20 . . . Els humans, igual que tots els éssers amb els quals compartim aquest bonic planeta anomenat Terra, som transformadors d’energia. Però des que s’ha imposat la visió del món i la cultura industrialistes ha estat convertida en ‘consumidora’ d’energia.
Un petit país de dimensions semblants a #Catalunya: als anys 70s va fer cas al moviment popular contra les nuclears i a favor de les renovables, avui no te nuclears i si eòlica GlobalData: Renewables in Denmark to reach nearly 100% share | Energy Global energyglobal.com/special-report…
A aquest petit país va neixer l’eòlica moderna fruit d’un moviment popular i no pas de cap centre de recerca d’alt nivell. Encara avui continua funcionant l’aerogenerador de les escoltes TVIND. Aixi es va fer: energie-partagee.org/ressource/tvin…
Es clar que als anys 70s recollien les experiencies eòliques per generar electricitat, fetes per Poul laCour a l’escola d’Askov (1891) i per Johannes Juul a l’illa de Bogo (1952-1962) i a Gedser (1957-1967)
1/5 A fossil-free world by 2045 at the latest not only needs a 100% renewable energy supply, a flexible market design and adapted planning law, but also a different approach to society.
2/5 Until now, community energy has been widely regarded as a guarantee of satisfaction among citizens in the communities affected by the expansion.
3/5 But does the “old” community energy have the right answers to the questions of a new energy world? What must be done to ensure the success of community energy and expand it?
1/10 Què significa ser persona catalana avui a Catalunya, una terra a la riba nord-occidental de la mar Mediterrània, que manté una llengua i una cultura que s’ha bastit al llarg de més de 1000 anys. Per descomptat que ser català no fa referència ni al color de la pell, . . . .
2/10 . . . ni fa referència a les formes tradicionals de ser educat. Tampoc fa referència a practicar l'estil de vida com el de “l’hereu escampa” i que tan s’ha practicat, sobretot a la segona meitat del segle XX. Ser català avui a Catalunya simplement fa referència a ser . . . .
3/10 . . . guardià del tresor comú de la terra que acull la cultura catalana. Per a moltes cultures indígenes del món, hi ha una única paraula per denominar ‘el nostre lloc en la terra’ i ‘el nostre llenguatge’. Això significa que la terra ha ensenyat el llenguatge als humans . .