1. El tweet de #boncatalà del 17 de desembre serà un enfilall de quatre tweets. Feu-los córrer, si us plau.
Segur que us deu estranyar que els filòlegs sovint diguem que l'anomenat «llenguatge iclusiu» no n'és gens, d'inclusiu.
+
2. I n'explicarem el perquè: cada vegada que algú duplica unint masculí i femení, i diu coses com 'tots i totes', 'benvinguts i benvingudes', 'atents i atentes', etc., sense adonar-se'n, allò que fa és transmetre a l'auditori la idea que en 'tots' no hi ha incloses les dones +
3. (ja que també hagut de dir 'totes'), que quan hom diu 'benvinguts' o 'atents', n'exclou les dones (ja que hi ha d'afegir 'benvingudes' o 'atentes').
Adoneu-vos-en: la duplicació sistemàtica no és inclusiva, perquè aconsegueix de marcar les dones com a separades dels hòmens +
4. Allò que és inclusiu és deixar ben clar que en els mots genèrics ('tothom', 'benvinguts', 'atents', etc.)
—com sempre havia estat— hi ha inclosos tots els humans, amb independència de qualsevol adscripció de genère. I més avui, que molts consideren que hi ha més de dos sexes.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1. A vegades m'he trobat qui em diu que, això de fer saber la manera bona de dir les coses en català, és empipar la gent.
Doncs ara us contaré un fet agradable que em va passar l'altre dia a la pastisseria Domingo-Pellicé de Riudoms. +
2. Hi vaig anar a comprar la mona de la meva fillola i vaig veure una errada en un dels retolets que hi havia davant les mones exposades.
Ho vaig fer saber a la dependenta i després a la mestressa. I van estar ben contentes que els digués quina errada hi havia al cartellet. +
3. Em van dir que així ho podran esmenar. Va ser un gest i una resposta que jo vaig agrair.
Us deveu demanar quina era l'errada. Hi deia «mona gran», però ha de ser «mona grossa», perquè una mona no és cap recipient, cap contenidor en què s'hi puguin posar coses dintre. +
1. Avui, 5 d'abril, és el dia de sant Vicent Ferrer.
No comentaré els aspectes religiosos i polítics d'aquest predicador dominicà dels segles XIV i XV, sols parlaré de la valor lingüística dels seus sermons. +
[enfilall]
2. El sant valencià no va fer mai cap sermó en una llengua diferent del català. No va canviar mai de llengua, tampoc quan predicava a Castella, a França o a la Bretanya, on va morir (és soterrat a la catedral de Gwened [imatge]).
+
3. Els sermons de sant Vicent eren estenografiats.
Això vol dir que tres persones copiaven el sermó mentre el deia: cadascun escrivia el tros que podia i després es trobaven i el passaven en net, ajuntant allò que havia anotat cadascun (personatge del costat inferior del sant)+
1 Parlo sempre de llengua, ja ho sabeu.
Però avui vull fer un fil de política. Sobre la investidura d'un president de la Generalitat. I altres coses que hi són relacionades.
Us prego que el llegiu atentament. Gràcies a la bestreta.
2 Fins a dia d'avui la Generalitat de Catalunya ha tingut 130 presidents. Però cap ha estat el cap d'estat de Catalunya. El càrrec de president de la Generalitat es va crear i ha estat sempre el càrrec segon del país, sempre ha estat subordinat al cap d'estat, bé sigui +
3 el cap de l'estat català (el monarca corresponent, abans de 1714) o el cap de l'estat espanyol, després de 1714, és a dir, el president de la república espanyola o, després, el rei d'Espanya.
El primer president, Berenguer de Cruïlles, era el segon mandatari català, +