El 27 de novembre de 1972 Úbeda adreçà una carta als mallorquins amb les següents paraules:
“Preguntémonos todos -vosotros y yo el primero- queridos mallorquines: ¿Qué actitud tomamos frente a nuestros hermanos inmigrados? ¿Los acogemos -quizá los despreciamos-? ...
¿Les tratamos con justicia en la distribución y remuneración de puestos de trabajo? ¿Facilitamos y promovemos, con respecto y sin prejuicios, una progresiva integración de estos hermanos nuestros en nuestra sociedad?....
¿Compartimos la vida con ellos en la caridad de Jesucristo, sin ningún tipo de discriminación?...
... ¿Procuramos que puedan tener viviendas adecuadas y trabajamos -cada uno en su nivel propio- a fin de que la escasez de viviendas económicas sea superada, y cada familia pueda tenir su propio hogar?”.
Aquestes paraules del bisbe foren replicades per Carmel Bonnín en una carta pastoral del 2 d’abril de 1973: “L’explotació amb què el poble mallorquí sotmet els immigrants, crec que s’ha de matisar....
Em sembla que, a l’hora de parlar de relacions laborals, la qüestió és [...] d’assalariats i d’empresaris i no tant assumpte entre immigrants i mallorquins”.
Es tractava, per tant, d’un problema econòmic i no de #xenofòbia. Amb tot, Bonnín fa el següent apunt: “Els mallorquins, assalariats molts d’ells, ocupen en general llocs de privilegi dins l’empresa comparats amb els que han d’acceptar els immigrants...
... Això és un fenomen típic de tota part on es dona el desenvolupament industrial i la seva conseqüència que és el fenomen migratori”.
Aquesta informació l’he treta de l’interessant llibre de #PilarArnau:
Més històries de peninsulars durant el #BoomTurístic. A Mallorca serien coneguts com a #forasters (#murcians a Eivissa). Obr enfilall per reflexionar sobre aquest polèmic concepte:
En un principi, #foraster només al·ludia a l’origen ultramarí d’aquells nouvinguts. Avui el terme fa referència als castellanoparlants que mantenen una actitud hostil cap a la cultura illenca. Hi hagué casos de #xenofòbia amb la lamentable expressió “barco de rejilla”.
Amb tot, alguns casos d'integració deixaren en evidència més d'un mallorquí. Ja ho diu l'expressió: “M’estim més un foraster integrat que un mallorquí renegat”.
Entre 19960 i 1970 arrribaren a Mallorca prop de 130.000 persones procedents de de les zones rurals més pobres de la Península, principalment d’Andalusia. Visqueren com a esclaus en situacions infrahumanes. Obr enfilall per explicar aquesta història poc coneguda del #BoomTurístic
En un primer moment només venien els homes a fer la temporada d’estiu. Després, però, s’acabaren instal·lant a l’illa amb les seves famílies. Tractats despectivament com a #forasters, ocuparen els llocs de feina que no volia la població illenca.
La llei franquista obligava a oferir allotjament i menjar als treballadors de l’hoteleria que visquessin enfora de casa seva. Els empresaris, però, no volien fer cap inversió extra.
Fent de #TuristaDeCoaUll, em trob amb una sèrie de #hits sensacionals enregistrats a Menorca. Amb ganes de conèixer el dictamen d'@amadeucorbera
I en el numero 1: “Hay que venir al sur’ (1978), de la diva italiana #RaffaellaCarrà. El videoclip es va rodar al port de Pollença, a l’hotel Formentor, però també a Cala en Porter i el port de Maó
El el número 2 "Summer love", de Phil Trim, rodat el 1978 Cala en Brut
Avui, 24 de gener, dia dels #periodistes, toca recordar #Heròdot, el pare de la #història. Bé podria ser també el pare del #periodisme. Així ho considerà el periodista polonès Ryszard #Kapuscinski, mort el 2007, autor d' “Els cínics no serveixen per a aquest ofici”. Obr enfilall:
Heròdot, nascut al segle V aC a Halicarnàs (actual Turquia), seria pioner a seguir la famosa cita llatina “Homo sum; nihil humanum mihi alienum est (“Som humà; res del que és humà em pot ser indiferent”).
Heròdot decidí voltar món per entendre les causes de les #GuerresMèdiques, entre grecs i perses. Al seus ulls, havia estat el gran conflicte entre les dues grans potències de l’antiguitat.
Els reis ja són a #Marivent. Si avui #Saridakis aixecàs el cap de la tomba i veiés com es vulnerà el seu testament, diria "Tapa, tapa, tapa!". Vet aquí la història d'una usurpació. Obr fil:
Ioannes Saridakis va ser un artista nascut el 1877 a la ciutat egípcia d’Alexandria. A 18 anys emigrà a Xile, on feu fortuna com a enginyer de mines per poder-se dedicar a la seva gran passió: l’art.
Un dia, a Santiago de Xile, Saridakis va visitar una exposició del pintor mallorquí Antoni Ribas. Quedà tan meravellat dels seus paisatges impressionistes que no dubtà a visitar-los en persona.
Més #HistòriesOlímpiques. La carrera de la #marató és una aportació de l’esperit olímpic modern. Es començà a celebrar en els primers Jocs d’Atenes (1896) a proposta de l’historiador francès Michel Breal, col·laborador del baró de Coubertin, l’artífex de la restauració dels Jocs.
La intenció era retre un homenatge a #Filípides, el soldat atenès protagonista de la batalla de Marató, que significà la primera derrota dels perses contra els grecs a les Guerres Mèdiques (segle V aC).
La versió oficial diu que Filípides fou qui dugué la notícia als seus compatriotes. Així, recorregué els prop de 40 km que separen l’esplanada de Marató d’Atenes. En arribar a l’àgora exclamà: Νενικήκαμεν!” (“Hem guanyat!”). I acte seguit va caure mort al terra, extenuat.