Fent de #TuristaDeCoaUll, em trob amb una sèrie de #hits sensacionals enregistrats a Menorca. Amb ganes de conèixer el dictamen d'@amadeucorbera
I en el numero 1: “Hay que venir al sur’ (1978), de la diva italiana #RaffaellaCarrà. El videoclip es va rodar al port de Pollença, a l’hotel Formentor, però també a Cala en Porter i el port de Maó
El el número 2 "Summer love", de Phil Trim, rodat el 1978 Cala en Brut
En el número 3: "Pachito Eché", també de 1978, del gran Georgie Dann, a Cala Fonts i Maó
En el número 4: “Lady, lady”, del grup Bravo, que representà Espanya al festival d’#Eurovisió de 1984. Hi apareix Binibeca
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Avui, 24 de gener, dia dels #periodistes, toca recordar #Heròdot, el pare de la #història. Bé podria ser també el pare del #periodisme. Així ho considerà el periodista polonès Ryszard #Kapuscinski, mort el 2007, autor d' “Els cínics no serveixen per a aquest ofici”. Obr enfilall:
Heròdot, nascut al segle V aC a Halicarnàs (actual Turquia), seria pioner a seguir la famosa cita llatina “Homo sum; nihil humanum mihi alienum est (“Som humà; res del que és humà em pot ser indiferent”).
Heròdot decidí voltar món per entendre les causes de les #GuerresMèdiques, entre grecs i perses. Al seus ulls, havia estat el gran conflicte entre les dues grans potències de l’antiguitat.
Els reis ja són a #Marivent. Si avui #Saridakis aixecàs el cap de la tomba i veiés com es vulnerà el seu testament, diria "Tapa, tapa, tapa!". Vet aquí la història d'una usurpació. Obr fil:
Ioannes Saridakis va ser un artista nascut el 1877 a la ciutat egípcia d’Alexandria. A 18 anys emigrà a Xile, on feu fortuna com a enginyer de mines per poder-se dedicar a la seva gran passió: l’art.
Un dia, a Santiago de Xile, Saridakis va visitar una exposició del pintor mallorquí Antoni Ribas. Quedà tan meravellat dels seus paisatges impressionistes que no dubtà a visitar-los en persona.
Més #HistòriesOlímpiques. La carrera de la #marató és una aportació de l’esperit olímpic modern. Es començà a celebrar en els primers Jocs d’Atenes (1896) a proposta de l’historiador francès Michel Breal, col·laborador del baró de Coubertin, l’artífex de la restauració dels Jocs.
La intenció era retre un homenatge a #Filípides, el soldat atenès protagonista de la batalla de Marató, que significà la primera derrota dels perses contra els grecs a les Guerres Mèdiques (segle V aC).
La versió oficial diu que Filípides fou qui dugué la notícia als seus compatriotes. Així, recorregué els prop de 40 km que separen l’esplanada de Marató d’Atenes. En arribar a l’àgora exclamà: Νενικήκαμεν!” (“Hem guanyat!”). I acte seguit va caure mort al terra, extenuat.
Més #HistòriesOlímpiques. El baró de #Coubertin, el pare de l’#olimpisme modern, establí que els nous Jocs, com els antics en els seus inicis, només podien acollir esportistes “no professionals”, els quals havien d’exhibir una actitud “cavalleresca”, sense cobrar res.
Amb aquesta premissa, Coubertin volia impedir que els interessos econòmics pervertissin l’objectiu del moviment olímpic modern: promoure la pau social i l’entesa entre les nacions (Que ingenu!).
L’#amateurisme de Coubertin va ser molt criticat. No debades, en plena revolució industrial, que un obrer guanyàs un noble en una competició feia trontollar l’estructura social de l’època.
Ara que han començat els #JocsOlímpics de #Tokio, és bo recordar el gol que el 1936 feu #Hitler al moviment olímpic: la incorporació de la carrera de relleus amb la torxa olímpica @Historieseuropa Obr fil:
L'agost de 1936 feia tres anys que Hitler havia arribat a la cancelleria alemanya. Estava pletòric de poder presidir els Jocs Olímpics de Berlín. Foren els primers que es televisaren. El #Führer volgué aprofitar aquella oportunitat tan mediàtica.
La utilitzà per propagar les seves teories sobre la superioritat de la “raça ària”, encarnada pels alemanys. Estava convençut que aquesta “raça” havia assolit el seu màxim esplendor a la Grècia clàssica, on havien emigrat els antics teutons a la recerca d’una clima més bo.
#TalDiaComAVui de fa 85 anys, havent esclat la guerra civil, avions procedents de Menorca i de Barcelona començaren a bombardejar Palma. També llançaren sobre la capital balear proclames que animaven els soldats a matar els seus caps. Obr fil:
Els dies següents caigueren més bombes en altres pobles com Marratxí, Sóller, Inca, Manacor o Llucmajor. Entre el 1936 i el 1938 hi hagué, a tot Mallorca, devers 150 morts. És una xifra molt inferior a les baixes que es produïren a altres llocs de la península com Barcelona.
El 1937 sorgí la necessitat de construir refugit antiaeris sota terra. Bartomeu Fiol Coll els ha estudiat bé en el llibre, editat per @LleonardEditor, "Els refugis antiaeris de Palma i la defensa passiva a Mallorca durant la Guerra Civil (1936-1939)".