Els reis ja són a #Marivent. Si avui #Saridakis aixecàs el cap de la tomba i veiés com es vulnerà el seu testament, diria "Tapa, tapa, tapa!". Vet aquí la història d'una usurpació. Obr fil:
Ioannes Saridakis va ser un artista nascut el 1877 a la ciutat egípcia d’Alexandria. A 18 anys emigrà a Xile, on feu fortuna com a enginyer de mines per poder-se dedicar a la seva gran passió: l’art.
Un dia, a Santiago de Xile, Saridakis va visitar una exposició del pintor mallorquí Antoni Ribas. Quedà tan meravellat dels seus paisatges impressionistes que no dubtà a visitar-los en persona.
Saridakis desembarcà a Mallorca per primera vegada el 1920 de la mà de la seva dona xilena. Al cap de tres anys la parella decidí establir-s'hi definitivament. Així compraren un solar a Cala Major, a 5 km de Palma, on construïren la residència de Marivent.
L’edifici s’acabà de construir el 1925 i fou obra de l’arquitecte mallorquí Guillem Forteza. Disposava de 33.000 m2 amb jardins i pinars i una gran torre. Saridakis gaudiria de les belles vistes sobre la badia de Palma fins a la seva mort el 1963. Tenia 87 anys.
El 1965 la vídua de Saridakis donaria a la Diputació Provincial de Balears el palau i la seva important col·lecció de 1.300 obres i més de 2000 llibres. Hi posà, però, una condició: aquell fons artístic s’havia de convertir en un museu gratuït obert a tothom.
A principi dels 70 els prínceps d’Espanya, Joan Carles i Sofia, començaren a venir a passar l’estiu a Mallorca. Com que sempre s’allotjaven en diferents hotels, les autoritats illenques consideraren oportú cercar-los una residència fixa.
De seguida es pensà en Marivent ateses les seves excel·lents condicions de seguretat. Hi havia, però, un inconvenient. Els estatuts de la Fundació Saridakis no contemplaven la possibilitat que aquell edifici es convertís en una finca privada.
El text legal tan sols recollia que Marivent podia servir, ocasionalment, com a residència de caps d’Estat. I Joan Carles només comptava des de 1969 amb el nomenament de successor de Franco.
Això, tanmateix, es va resoldre el 1973. A l’estatut s’hi va afegir “caps d’Estat i successors”. La família de Saridakis acatà a contracor la decisió, però no volgué que les obres del museu es quedassin a la nova residència reial d’estiu. El 1988 la justícia li donaria la raó.
Així, el Consell insular de Mallorca va haver de retornar tota la col·lecció de l’artista als seus hereus, els quals se l’emportaren a Barcelona.
Fa uns anys, seguint la primera voluntat de Saridakis, el Govern balear aconseguí almanco que els Jardins de Marivent s’obrissin al públic fora, però, del període de vacances de la monarquia.
Més #HistòriesOlímpiques. La carrera de la #marató és una aportació de l’esperit olímpic modern. Es començà a celebrar en els primers Jocs d’Atenes (1896) a proposta de l’historiador francès Michel Breal, col·laborador del baró de Coubertin, l’artífex de la restauració dels Jocs.
La intenció era retre un homenatge a #Filípides, el soldat atenès protagonista de la batalla de Marató, que significà la primera derrota dels perses contra els grecs a les Guerres Mèdiques (segle V aC).
La versió oficial diu que Filípides fou qui dugué la notícia als seus compatriotes. Així, recorregué els prop de 40 km que separen l’esplanada de Marató d’Atenes. En arribar a l’àgora exclamà: Νενικήκαμεν!” (“Hem guanyat!”). I acte seguit va caure mort al terra, extenuat.
Més #HistòriesOlímpiques. El baró de #Coubertin, el pare de l’#olimpisme modern, establí que els nous Jocs, com els antics en els seus inicis, només podien acollir esportistes “no professionals”, els quals havien d’exhibir una actitud “cavalleresca”, sense cobrar res.
Amb aquesta premissa, Coubertin volia impedir que els interessos econòmics pervertissin l’objectiu del moviment olímpic modern: promoure la pau social i l’entesa entre les nacions (Que ingenu!).
L’#amateurisme de Coubertin va ser molt criticat. No debades, en plena revolució industrial, que un obrer guanyàs un noble en una competició feia trontollar l’estructura social de l’època.
Ara que han començat els #JocsOlímpics de #Tokio, és bo recordar el gol que el 1936 feu #Hitler al moviment olímpic: la incorporació de la carrera de relleus amb la torxa olímpica @Historieseuropa Obr fil:
L'agost de 1936 feia tres anys que Hitler havia arribat a la cancelleria alemanya. Estava pletòric de poder presidir els Jocs Olímpics de Berlín. Foren els primers que es televisaren. El #Führer volgué aprofitar aquella oportunitat tan mediàtica.
La utilitzà per propagar les seves teories sobre la superioritat de la “raça ària”, encarnada pels alemanys. Estava convençut que aquesta “raça” havia assolit el seu màxim esplendor a la Grècia clàssica, on havien emigrat els antics teutons a la recerca d’una clima més bo.
#TalDiaComAVui de fa 85 anys, havent esclat la guerra civil, avions procedents de Menorca i de Barcelona començaren a bombardejar Palma. També llançaren sobre la capital balear proclames que animaven els soldats a matar els seus caps. Obr fil:
Els dies següents caigueren més bombes en altres pobles com Marratxí, Sóller, Inca, Manacor o Llucmajor. Entre el 1936 i el 1938 hi hagué, a tot Mallorca, devers 150 morts. És una xifra molt inferior a les baixes que es produïren a altres llocs de la península com Barcelona.
El 1937 sorgí la necessitat de construir refugit antiaeris sota terra. Bartomeu Fiol Coll els ha estudiat bé en el llibre, editat per @LleonardEditor, "Els refugis antiaeris de Palma i la defensa passiva a Mallorca durant la Guerra Civil (1936-1939)".
La guerra treu el pitjor de la condició humana. A Menorca, on el cop militar de #Franco no va triomfar, els republicans també varen cometre barbaritats. Això també s'ha de tenir en compte, encara que no sigui un tema políticament correcte. Obr fil:
El 20 de juliol el brigada Pere Marquès va detenir el comandant militar de Menorca, José Bosch Atienza, i n'assumí el càrrec. Llavors, com passà en altres zones republicanes, s’organitzaren grups de milicians que practicaren detencions, registres domiciliaris i expropiacions.
Els religiosos foren especialment perseguits. No debades, l’Església era considerada aliada dels poders fàctics. Hi havia un #anticlericalisme molt pujat de to. Les monges foren expulsades dels convents. El culte catòlic quedà suspès.
Un altre tema sorprenent del #BoomTurístic a les Balears: els #souvenirs sexistes que avui, en ple auge del #feminisme, encara es mantenen davant la passivitat de les institucions. Obr fil:
Amb la nostra gallina dels ous d'or les tendes de souvenirs s’ompliren de productes (postals, davantals, tovalloles, matalassos, etc.) que promocionaven les Balears amb dones despullades.
Un altre clàssic eren els obridors amb formes fàl·liques o camisetes que, en anglès, diuen “El que passa a Magaluf, queda a Magaluf”.