En algun moment del procés d’estudi d’un assentament concret d’un poble ancestral, l’#arqueòleg hauria d’asseure’s simplement al davant del dibuix de la planta del nucli, tractar de posar-se en la pell d’aquella gent i passar-s’hi hores i hores no fent res més que
contemplant-la i preguntant-li coses i coses, mentre va apuntant les (possibles i múltiples) respostes que aquesta planta li dona a cadascuna d’aquestes preguntes.
Fem una prova ràpida, parcial i senzilla amb la Moleta del Remei d’#Alcanar, al sud de #Catalunya:
- Per què es va construir la Moleta dalt d’un turó?
- Per què a aquesta alçada, i no pas a una altra?
- Per què justament en aquest turó i no el del costat?
- Es poden veure altres assentaments propers, des de la Moleta? És això important? Per què?
- Hi havia alguna font d’aigua propera?
- Com és l’accés als camps i les pastures més properes, des d’aquí? Fàcil, difícil? Per què?
- Quina relació visual manté amb la costa propera?
- Quina relació visual manté amb camins propers, amb rutes, amb lligalls?
- Quina orientació manté el conjunt del nucli, si és que la té?
- Quines orientacions mantenen cadascun dels edificis interiors?
- Té muralla o bé tan sols un mur de tancament?
- Té torres? Les ha tingut en algun moment? Quantes? Per què no les ha tingut i per què
les té, si les té, en algun moment?
- Quanta gent hi viu, en cada període? Per què hi viu X gent en cada període, i no més o menys?
- El seu disseny, s’assembla a algun disseny previ en algun territori proper o llunyà? I de manera coetània? I temps després?
- Experimenta reformes? Quines, com, quan i per què?
- S’abandona en algun moment? Per què?
- És reocupat en algun moment? Per què? Si es reocupa, s’hi fan reformes? Com són, aquestes reformes?
- Està a prop d’altres nuclis coetanis? Quants? Quant de lluny? Els altres nuclis
són com ell o són diferents en forma i/o dimensions?
- Quina funció principal té el poble? En té de secundàries? I en totes les fases són les mateixes?
- Tots els que hi viuen són de la mateixa família? Hi viuen diverses famílies? Hi viuen les diverses famílies barrejades
o bé agrupades per barris?
- Es tenen en compte les orientacions sud/nord dels edificis a l’hora de decidir qui viu en cada casa?
- Tots els edificis són cases? Si no ho són tots, què s’hi fa en els altres?
- Totes les cases tenen el mateix format i són iguals de grans?
- Per què deixar tant d’espai lliure al centre del poble per a fer una plaça tan gran? No es podia fer un carrer i ja està?
- Podia tenir aquesta plaça una funció particular?
- Hi ha altres pobles amb places similars? N’hi ha de només amb un carrer? Per què passa això?
- Sempre hi hagué una plaça oberta?
- Quantes entrades té el poble? Per què té les que té, i no més o menys?
- Per què les cases són tan allargades i estretes, en algun moment? Per què en un altre moment es compartimenten interiorment?
- Quanta gent hi vivia, en cada casa?
- Què fan dels animals, si és que en tenien i els feien viure dins del poble?
- Hi pot haver magatzems per als productes del camp? En totes les fases? Sempre són iguals? On són?
- Hi ha edificis simbòlics? N’hi ha de col·locats en llocs preferencials?
- El disseny del poble permet identificar-hi diferencies socials? I polítiques? I econòmiques? I religioses?
I, vaja: podria seguir encara molt més. En tot cas, tan sols mirant de respondre aquestes preguntes ja obtens una quantitat d’informació (històrica) impressionant. I les
que no poden ser (encara) contestades, tan sols donant-les a llum ja t'obren vies de recerca essencials i transcendents a partir de les quals progressar.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Alguns dels municipis mig-civilitzats de Catalunya (n'hi ha molt pocs) van trobar en el seu moment una via per a protegir la qualitat dels seus paisatges de la destrucció que els queia a sobre amb els salvatges processos especulatius de la
#philpatrimonial 🧵🪡
indústria energètica renovable: fer declaracions de BCIL (Bé Cultural d'Interès Local) tant d’alguns elements patrimonials del seu terme municipal com, fins i tot (meravellós), d’algunes àrees senceres. Això, protegeix aquests elements i aquests
entorns (fet més que necessari). Alhora, dona eines als ajuntaments per a defensar-se de la barbàrie. Es, a més, molt fàcil de dur a terme, ja que depèn tan sols d'un acord a nivell d'ajuntament, de la simple voluntat d'aquest: el Govern no hi pot dir res, contra aquesta
Doncs s’han acabat ja els ínfims 30 dies (gran part d’ells, a més, en el marc de les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis) que @patrimonigencat i la Conselleria de @cultura_cat van concedir d’amagatotis per tal que la Ciutadania digués la seva sobre
(va un fil llarguet 🪡🧵👇)
com volia que fos la que ha de ser la nostra nova Llei del Patrimoni Cultural nacional. Una llei molt important. En total, han estat 345 propostes.
Ara comença la segona fase, que ells denominen “Fase de Retorn”. Segons el que se’ns diu, durant aquesta fase “l'òrgan promotor de la consulta pública fa una anàlisi conjunta de les aportacions rebudes i en valora la incorporació en l'anàlisi del contingut de la norma a
Com ja he declarat en una piulada anterior, com a ciutadà de Catalunya directament concernit amb la cura del patrimoni cultural nacional, després d’haver llegit l’entrevista que ha estat realitzada per Sílvia Marimon @SMarimonMolas i
(fil 🧵🪡 llarg, important i intens... 👇)
publicada al @diariARA a la DG de Patrimoni de la Generalitat, Sra Sònia Hernández @shalmodovar, i en què exposa el seu pensament general sobre el que ha de ser la nova llei sobre el Patrimoni Cultural Català que vol redactar, demano, atenent a les conseqüències desastroses que
sobre el nostre patrimoni comú tindria aquesta nova llei realitzada en funció d’aquests plantejaments, que s’eviti aquesta barbaritat. I, per tant, demano igualment que o bé dimiteixi o bé sigui cessada per la Consellera de Cultura, Honorable Sra.
La 3a campanya d’excavacions al nucli de la Cogula d’#Ulldecona, a les Terres del #Sénia, ens ha donat moltes sorpreses i ens ha permès avançar en la interpretació del que va passar en aquests territoris cap al 800 aC, ara fa uns 2.800 anys.
Us explico algunes cosetes.
#phil 🧵
La Cogula, un assentament de la Primera Edat del Ferro (800-550 aC), ja fou reconeguda per la comunitat científica des de principis del segle XX. La primera referència històrica a l’existència d’un jaciment arqueològic en el cim de la Cogula (o la Cogulla/Cogullà, altres
denominacions que tradicionalment ha rebut o rep aquest cim) la trobem als llibres d’actes de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans @iec: durant la sessió del 27 de novembre de 1919, els membres d’aquesta secció van prendre nota de
Els arqueòlegs protohistoriadors, especialment els peninsulars, hem actuat tradicionalment (i encara avui dia una part important continua comportant-se igual) com a garses: ens hem deixat enlluernar per les coses que brillen.
#phil 👇🧵🪡
Un dels casos més destacats i que més efecte (negatiu) ha tingut i té encara a l’hora d’interpretar correctament els pobles protohistòrics peninsulars, i molt especialment els de la costa mediterrània, és la forma de concebre això que hem denominat “els grecs” i
la seva eventual “influència” sobre aquests pobles.
Veníem d’on veníem, de la rotunda i salvatge tradició europea occidental de súper-valoració fins al paroxisme i la histèria de tot allò que faci un lleu aroma d’hel·lènic. Només va faltar que identifiquéssim
Assentament #ceretà. Després, vençuts aquests, possible #castellum de l’invasor i ocupant romà.
Espectacular. Molt bona feina de l’equip de la @UABBarcelona dirigit per l’Oriol Olesti conjuntament
amb el @museucerda i l’@AJUNTAMENTBOLV1. Museïtzat i amb centre d’interpretació annex, l’Espai Ceretania. Visita recomanable.
Poblat ibèric. Poblat ibèric. Poblat ibèric...
Ibèric?
Eren ibers, els ceretans? Sí? Per què?
¿Perquè la seva ceràmica era
la “típica” (ehem, ehem...) ceràmica a torn ibèrica? Nop. Fins al final, majoritàriament (massivament), van fer servir la ceràmica feta a mà. La ceràmica a torn ibèrica, a la zona, és mooooooolt tardana i, en general, residual.